Notícia

Què en sabem de la Val d'Aran? (II) (per Joan-Ramon Colomines-Companys)

amena_31
amena_31

ImatgeUna primera cosa que sorprèn dels catalans que som catalanistes i/o nacionalistes i/o independentistes és el poc que sabem de la Val d'Aran. Però sobretot sorprèn el poc que estem disposats els catalans a “trencar-nos la cara democràticament”, pels drets nacionals dels aranesos.

I la culpa de tot això no la tenim només els catalans, sinó també la tenen els propis aranesos, però sobretot qui en té la culpa és el nacionalisme espanyol, que a la Val d'Aran no només oprimeix econòmicament i culturalment, sinó que a més s'ha convertit en el discurs ideològic de bona part de la població. (Un 35% explicita obertament el seu espanyolisme i un 40% el té sota el seu aranisme).

D'una forma ètnica, l'aranès defensa la seva terra, desconfia dels de fora i dona molt poques facilitats perquè l'immigrant s'integri. És una societat de clans (a part dels partits) i de mecanismes democràtics poc madurs, amb tots els recels d'un societat rural i amb un servilisme cínic d'una economia de serveis, a més, hi ha un nivell de vida molt alt, amb unes desigualtats socials enormes.

A Aran hi ha una consciència nacional molt baixa, però qui la té, que és una honorable minoria que quasi arriba al 25% dels ciutadans, la té molt consolidada i militant A més és una consciència nacional occitana. Perquè Aran és un País de base nacional, que forma part dels Països Occitans o sigui la nació occitana.

Però un ampli conjunt de la població d'Aran no sap si és aranesa, catalana, espanyola o occitana. Ni si Aran és una nació, o forma part de la nació occitana o de la nació catalana, o si forma part d'una realitat provincial lleidatana. Tot un embolic, que a Catalunya i al conjunt dels Països Catalans, en tenim també una bona mostra, però a la Val d'Aran pel fet de viure-hi uns 7.000 ciutadans, les contradiccions és veuen més i constantment estan a la vida quotidiana.

La classe política i la societat civil militant, també es mou entre aquestes contradiccions nacionals, encara que formalment es perfilen dos tipus de nacionalisme aranès: el de Convergència Democràtica Aranesa (CDA) i el d'Unitat d'Aran (UA).

Si entenem el nacionalisme com a moviment ideològic amb voluntat d'autogovern, unitat i identitat nacional, els nacionalismes aranesos presenten especificitats particulars. D'una banda, exacerbant un nacionalisme de base primària “els d'aquí i els de fora”, i de l'altra, potenciant la unitat territorial occitana en termes economicistes: “Es postula que la defensa de la identitat produeix beneficis econòmics”.

Per caracteritzar bé cada nacionalisme d'Aran i comparant-los amb els partits de Catalunya, podríem dir que els convergents aranesos – Convergència Democràtica Aranesa - equivaldrien, en el seu conjunt, al sector dretà que hi ha dins Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), al qual se'l qualifica extraoficialment com “el sector dels negocis”.

I els d'Unitat d'Aran equivaldrien avui, en el seu conjunt, als sectors identitaris no-nacionalistes del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC(PSC/PSOE). Unitat d'Aran ha passat de ser l'equivalent del partit Esquerra Republicana de Catalunya, a ser l'equivalent del PSC, per un procés d'absorció. La doble militància d'UA/PSC —que estatutàriament és possible— ha contribuït què es desfigurés el seu nacionalisme aranès de la primera època. Avui són Unitat d'Aran-PSC, i tenen un diputat al Parlament de Catalunya, que exerceix públicament a Catalunya, només com a PSC.

A més, hi ha altres partits de disciplina catalana i/o espanyola i altres totalment aranesos lligats a concepcions de l'antic règim o a reivindicacions locals. En concret: Unió Democràtica de Catalunya que a la Val d'Aran no va amb els Convergents i a Aran són enemics mortals, fins el punt que amb una moció de censura, Unió amb els d'Unitat, van tombar el govern convergent. (Al Pirineu aranès, un enemic mortal és una cosa seria, no és cap broma).

També hi ha el PP, el Partit Popular Aranès, que a la Val d'Aran potencia un aranisme espanyolitzat, a més del Partit Renovador Arties-Garòs un grup molt municipalista que sempre concorda amb UA/PSC i el grup Unió Popular Aranesa de l'incombustible ex-alcalde de Vielha, Pepito Calbetó. (Abans aquest grup estava coaligat amb gent d'Unió Democràtica, però és va partir, per certs acords electorals amb el PP).

O sigui, a la Val d'Aran hi ha sis partits polítics, quasi tots, supeditats a la disciplina dels partits catalans i/o espanyols. I això ha fet que hi hagi un profund deteriorament d'un propi Sistema de Partits Polítics que participi a les Institucions Araneses.

Perquè, òbviament, hi ha unes Institucions Nacionals Araneses, reconegudes només com a Institucions Comarcals, a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que estableix a la disposició addicional primera, que seran reconegudes i actualitzades les peculiaritats històriques de l'organització administrativa interna de la Val d'Aran. A més hi ha reconegut un “Règim Especial de la Val d'Aran” (1990), en el que és restableix l'organització administrativa pròpia d'aquesta entitat territorial i li reconeix personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment de les seves funcions. Observis que des de Catalunya només s'accepta Aran com una comarca, això sí, molt “especial i amb peculiaritats”. Us imagineu que la Generalitat de Catalunya, fos reconeguda com una “Institució Regional” en comptes de “Nacional”?. Doncs això és el que desprès de 28 anys des de la dictadura, encara no té reconegut l'Aran.

Les Institucions Nacionals Araneses, denominades Conselh Generau d'Aran, estant composades d'un Govern, un Síndic Generau i un Plenari de Conselh. Seria l'equivalent a Catalunya, de que la Generalitat de Catalunya té un Govern, un President i un Parlament.

Evident, tot en petit. Petit de dimensions i amb singularitats culturals, per exemple el Plenari del Conselh Generau d'Aran, que equivaldria al parlament aranès, té unes capacitats parlamentaries molt petites i singulars –només té 13 escons-, i encara està molt lluny de com funcionen els parlaments occidentals.

Tres han estat els President/es o Síndics d'Aran de l'època moderna. I el més sorprenen i avançat, per ésser en un context rural, dos han estat dones: La Síndica Pilar Busquets de Convergència Democràtica Aranesa i la Síndica Amparo Serrano d'Unió Democràtica –governant amb el suport d'Unitat d'Aran-. Actualment el President o Síndic d'Aran és Carlos Barrera de Convergència.

En una tercera i última part, veurem el desenllaç, o sigui, veurem la força electoral dels partits, com esta organitzada la societat civil aranesa i les tendències de futur.

[ Continuarà ]

Joan-Ramon Colomines-Companys és investigador doctorand sobre Aran i Occitània a la London School of Economics and Political Science (LSE) i President de l'Associació Cultural Vivéncia Aranesa.


Notícies relacionades:
- Què en sabem de la Val d’Aran? (I) (per Joan-Ramon Colomines-Companys)


Opina

Configuració


Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.834.952 missatges
  • 205.849 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat


Publicitat