Notícia

'Els Segadors' fa quadrar un comandant nord-americà

amena_31
amena_31
Un comandant nord-americà es quadra en sentir «Els segadors» i veure la senyera que lluïa l'Esbart Dansaire de Rubí en el festival internacional de folklore de la ciutat italiana d'Aviano «No sé si ningú mai més veurà el que vam contemplar nosaltres», ha

La senyera que lluïa l'Esbart Dansaire de Rubí al festival internacional de folklore a Aviano (Itàlia) i l'himne d'Els Segadors que va sonar posteriorment van fer que un comandant nord-americà es quadrés, segons informava fa uns dies el diari El Punt.

Els fets van tenir lloc durant la cerimònia inaugural del 38è Festival Internacional de Folklore que es va dur a terme a Aviano la setmana passada, una de les ciutats on els Estats Units hi té una base militar aèria.

La delegació catalana va aconseguir, no després d'un estira-i-arronsa amb l'organització, que sonessin Els Segadors enlloc de la Marcha Real espanyola durant la desfilada dels grups participants al festival. Aleshores i després de que el presentador anunciés "Atenció, desfila una nació", un comandant nord-americà, Robert Yates, es va quadrar al past dels 35 dansaires de Rubí, amb senyera inclosa.

Els fets van ser recollits també per la premsa local -zona de Friül, on es parla el friülès- pel diari Messagero Veneto, que recollia la instantància del moment i deixava clar que l'Esbart Dansaire de Rubí venia "della Catalogna".

Opina

Configuració
  • victor_v 15.251 14 127 👍 142
    Què és això de quadrar?
  • Cristòfor Colom 2.298 12 770
    Aniran al Cel doncs, el militar i el presentador.
  • kollmiku 40 12

    El presentador va anunciar : "Atenció, desfila una nació" ; hi hauria d'afegir : "nació és un concepte que, per definir Catalunya, ha fixat el seu Parlament, recollint el sentiment i la voluntat, àmpliament majoritària, de la ciutadania de Catalunya..." Si al presentador se li hagués proposat dir tot això és segur que s'haria fet un tip de riure. Nosaltres, però, els que volem exercir el dret a l'autodeterminació, ja n'estem tips de bromes, eufemismes i de personatges com Alfonso Guerra, Bono, Lòpez Ibarra i un llarg etc. No obstant això, si hem deixat de ser una colònia espanyola (o castellana), ara només som una DEFINICIæquot; DEL PARLAMENT, i el fet que un militar es quadri escoltant Els Segadors ens sembla una total presa de pèl.

    el papanatisme no coneix mesura ni vergonya

    L'origen sí que compta
    D'ençà que el senyor Montilla fou designat candidat a la presidència de la Generalitat, s'ha estès de dreta a esquerra una d'aquestes onades d'ensucrament -tan catalanes- que no cessa de repetir que per viure i treballar a Catalunya, ni que sigui de president del país, l'origen de les persones, el lloc on han nascut, no compta. No en faltaria d'altra: aquest és un país modern, harmònic i modèlicament articulat, on tot va com una seda i els conflictes, les fractures i els esllavissaments socials senzillament no existeixen, i tothom és benvingut amb els braços oberts i una barra de pa calent per si arriba amb gana.
    Al costat de la munífica Catalunya, la Land of Opportunities dels americans, el país de Xauxa i el mite de la cornucòpia sumats són beneficència barata, i la més velada al·lusió a la possibilitat que algú hi sigui discriminat per qualsevol circumstància és propaganda enemiga que s'ha de combatre per terra, mar i aire.
    De moment, si s'ha produït cap efecte Montilla ha estat aquest: el de cridar l'atenció sobre l'espès verrim d'hipocresia que, com la xocolata d'un pastís, cobreix i tapa tot el que es refereix a la qüestió dels immigrants a Catalunya. La mena d'hipocresia benpensant i panxacontenta, i inevitablement grotesca, que porta el senyor Duran i Lleida a reivindicar-se com a xarnego pel fet d'haver nascut a la Franja o, fa a penes dos dies en aquestes mateixes pàgines, el senyor Agustí Colomines a equiparar la importància que per a la cultura catalana tenen les obres de Guimerà, Foix o Espriu amb la feina dels murcians que van treballar en la construcció del metro l'any 1929.
    Em pregunto quina mena de resposta rebria algú que, a Alemanya, se li acudís comparar les obres de Schiller o Thomas Mann amb la contribució dels espanyols que hi van emigrar durant el franquisme, però, per si de cas vaig errat, potser que el conseller Mascarell vagi pensant a convidar a Frankfurt un contingent de pakistanesos amb botiga oberta al Raval, al costat dels 200 escriptors que vergonyosament ha anunciat que hi pensa dur a pasturar.
    El papanatisme, aquesta institució nacional, no coneix mesura ni vergonya (perquè no és conscient de si mateix ni del ridícul que delata), i és efectivament transversal, de manera que es manifesta entre dretes i esquerres amb idèntica alegria i despreocupació. Hi va directament associat el cinisme, que és el prisma des del qual acostumen a pontificar sobre immigració certs personatges que no han conegut més immigrants que les minyones que tenen a casa, de la mateixa manera que s'omplen la boca sobre la classe treballadora tota una colla de fills de papà que no reconeixerien un treballador ni que se'l trobessin al lavabo de casa seva. Això per no esmentar la ingrata sorpresa que es podrien endur si se'ls acudís preguntar al tal treballador sobre el sentit del seu vot o les seves idees a propòsit del que ara en diuen polítiques socials. Però bé, deixem-ho estar.
    El cas és que -i dispensin les males notícies- a Catalunya l'origen de les persones sí que compta, vaja si compta. Compta tant, que per viure-ho en pròpia pell no cal ser negre, ni musulmà, ni parlar castellà: n'hi ha prou de venir d'un indret tan remot com Mallorca per sentir-te dir que, havent arribat de l'illa amb una mà al davant i l'altra al darrere ja et pots donar per content amb el que se t'ha permès de fer, o perquè a algun pobre d'esperit l'exciti escriure't un retrat antropològic basat en la sobrassada. En dono fe perquè aquestes i d'altres coses m'han succeït, i no es pensin que me'n queixo, però sí que ho trobo digne de ser consignat.
    Dit això, sóc del parer que, si el senyor Montilla arribés a ser investit president de la Generalitat, tal eventualitat no seria cap triomf de la societat catalana ni de la seva capacitat d'integració, sinó una mostra de pura estupidesa política. I això, no perquè tingui cap mania racista contra els andalusos (al contrari: en tinc una cama sencera, i n'estic ben content), sinó per dos motius que em semblen diàfans. Un, que mentre Catalunya sigui un país dominat per un altre (Espanya, per si algú s'ha despistat) persistirà l'anomalia segons la qual la qüestió nacional serà la més urgent que hagi d'atendre el president de la Generalitat: i això significa que, sigui de dretes o d'esquerres, cal que el president sigui catalanista, condició que el senyor Montilla -i n'hi ha prou de prestar una mica d'atenció al seu discurs- no compleix.
    Un president no catalanista només pot significar un retrocés per a Catalunya, i només una curiosa pilota d'obsessions traumàtiques explicaria que això succeís precisament ara. I dos, que, per molt que perfumem l'aire amb invocacions al bon rotllo, molta gent senzillament no vol que algú nascut a fora de Catalunya ocupi la presidència de la Generalitat: i això no sé si és xenofòbia però el cas és que és així, i no només a Catalunya sinó a qualsevol indret de l'Estat espanyol, i quasi diríem que del món conegut. Què hi farem, la condició humana té aquestes coses.
    Sebastià Alzamora
    Escriptor

     
       
  • xaviri 4.466 12 477

    El més important és: "La delegació catalana va aconseguir, no després d'un estira-i-arronsa amb l'organització, que sonessin Els Segadors enlloc de la Marcha Real espanyola durant la desfilada dels grups participants al festival"
     
    Això significa que si hi posem ganes podem canviar les coses. Si sortim fóra i no fem valdre la nostra llibertat a ser catalans no farem res. I ho dic per certs esportistes que quan guanyen un campionat no són capaços d'aixecar una senyera (ja no dic una estelada). Un 0 com una casa pels Pedrosa, Crivilles, Corretja i companyia i un 10 per l'Esbart Dansaire de Rubí.
     
    I del militar que es quadra ho té clar. Quan s'enterin el Obus i l'Ansar anirà directament a Guantanamo, no sé si com a presoner per poca contundència amb el nacionalterrorisme català.
  • L_HOME_DEL_SAC 45 12

    Quina casualitat, m'acabo de registrar i el primer missatge és sobre l'Esbart de Rubí.
     
    Sóc de Rubí i sí, ja me n'han parlat d'això perquè tinc amics que són dansaires de l'esbart i m'ho van explicar.
     
    Pel que m'han comentat, no es va poder impedir dur la "rojigualda", car la senyera no té cap oficialitat o alguna cosa per l'estil em van comentar.
     
    Tot i així felicitats, es va dur la "rojigualda" a més de la senyera, però l'himne que va sonar van ésser els SEGADORS.
    • Subi 1 12
      Hola a tots!

      B, jo vaig estar present a la quadrada del militar devant del nostre pas. Soc dansaire de l'esbart de Rubí i us puc dir k em vaig emocionar al escoltar l'himne dels segadors.
      Em vaig sentir un privilegiat, ja k fard d veure els pedrosa, puyol, corretja, etc representats per la bandera i l'himne espanyols, nosaltres un simple esbart dansaire podiem presentar-nos per italia amb la senyera i k tothom escoltés el nostre himne: Els segadors.
      Tal com diu l_home_del_sac, no vem poder evitar dur la "rojigualda" (com en diu ell) per la simple raó k aklles banderes k col·locaven durant tot el festival eren de l'organització i totes les dels diferents països participants tenien la mateixa mida, era complicat de solucionar. Pero com a mínim vem poder dur tb la nostra.

      A veure si a partir d'aki, podem aconseguir veure més sovint coses com akestes. Espero k tb pugui haver servit perk a partir d'ara més entitats s'animin a fer el mateix, és el nostre dret.
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.225.914 missatges
  • 218.614 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat