Notícia

Opinions: Creacionisme lingüístic amb Estatut

amena_31
amena_31
camps pla estatut valencià congreso text reformaEl creacionisme semblava un producte genuïnament americà, davant el qual podíem somriure amb superioritat. Però el creacionisme evoluciona -curiosa paradoxa- cap a formes menys aparatosament bíbliques. En la darrera mutació, en comptes d´invocar el Gènesi, denuncia els suposats errors del darwinisme i proposa que la vida és tan complexa que només un ens sobrenatural pot donar-li sentit. És un creacionisme de cara rentada, autodenominat teoria del disseny intel·ligent i que s´estén arreu.

Ara i ací no estem a cobert de la marea anticientífica. Hi ha un creacionisme lingüístic, molt influent, endèmic i epidèmic al País Valencià. Com el religiós, aquest proposa també la creació, però d´una nova llengua que ha de ser diferent del català per a complir el designi del seu Creador, un divinitzat poble valencià, que hauria decidit conformar-la abans de la repoblació catalanoaragonesa. Si el creacionisme es basa en la Bíblia i en la fe de la gent senzilla, el creacionisme lingüístic ho fa en un sacralitzat Estatut d´Autonomia o en la fe d´una pretesa majoria de bons valencians sobre la creació de la seua llengua del no-res. Si el fonamentalisme religiós ignora proves tan evidents de l´evolució com els fòssils, el creacionisme lingüístic menysprea documents valencians que des del segle XIV fins avui denominen català la llengua pròpia o la impossible assignació a Catalunya o a València de textos medievals anònims. Si el disseny intel·ligent nega els fòssils de transició entre espècies distants, el creacionisme lingüístic oculta la gradació imperceptible entre el valencià de Vinaròs i el català de Tortosa.

Les similituds d´ambdós creacionismes podrien multiplicar-se ad nauseam. També en la sort davant els tribunals. El creacionisme religiós, incloent-hi el disseny intel·ligent, ha patit derrotes clamoroses. En la darrera, un jutge federal establia que el disseny intel·ligent no és ciència ni poc ni gens: només religió en un nou embolcall. Un altre tant ha succeït amb el creacionisme lingüístic valencià. El Tribunal Constitucional dictaminava en la sentència 75/1997 que, d´acord amb les àrees de coneixement científic reconegudes per l´Estat, el valencià és part de la llengua catalana i les dues denominacions resulten equivalents. Des de llavors, el Tribunal Superior valencià ha emès nou sentències i en totes reconeix que valencià i català són noms sinònims d´una mateixa realitat lingüística i que el títol universitari de filologia catalana avala el coneixement del valencià.

Ara bé, hi ha una diferència radical i preocupant. Mentre que el disseny intel·ligent s´esclafa contra els tribunals, el creacionisme lingüístic s´instaura, contra el criteri de científics i jutges, en la més alta legalitat i té el camí aplanat per a arribar a l´ensenyament. El nou projecte d´Estatut d´Autonomia es desentén de la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior valencià i dels fets contrastats per la lingüística i la història. Així, els diputats del PSOE, PP i CC han votat sense rubor a favor d´establir un idioma valencià. Donat que al Senat tampoc s´ha imposat la racionalitat, el conflicte lingüístic està servit. Darwin va suportar escàndols molt més grossos en proclamar fets contrastables contra dogmes sacrosants. Ses senyories s´han de pronunciar respecte una qüestió bastant més lleugera: els instem a posar a prova tota fe, fins i tot si es tracta de les consignes de partit. Hi eixiran guanyant la democràcia, la ciència i la convivència. I fins i tot el prestigi dels polítics, que resoldran problemes en comptes de crear-ne.



Francesc Esteve - Terminòleg de la Universitat de València
Juli Peretó - Bioquímic de la Universitat de València

Article aparegut al diari Levante-EMV el 9/3/2006

Opina

Configuració
  • Baccus Usuari sumador 5.812 18 363 👍 126
    El què mai he entès d'aquest estúpid debat, és la poca presència dels filòlegs, que són els suposats 'científics' de la llengua, i són els qui haurien de donar-ne dades objectives. De fet, no recordo a cap filòleg mitjanament il.lustre, defensant amb coherència la legitimitat de la llengua valenciana com a llengua diferenciada del català. I és que cap filòleg amb una mica de respecte es mullaria d'eixa manera davant de tal evidència.

    Això sí... els polítics mai hi falten. Sempre hi diuen la seva. I quan alguna entitat lingüística (recordem que són els entesos en la matèria), legitimada per ells mateixos (com l'AVL) o no asseguren que el català i el valencià són la mateixa cosa... després els deslegitimen. Total... què sabrà un filòleg de lingüística que no sàpiga un polític, oi?
  • Mitsurugi 1.283 15
    Us deixo un article que vaig trobar curios sobre el tema
    http://davidcg.sytes.net/?p=444
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.268.171 missatges
  • 220.050 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat