El dia onze de setembre d’aquest any vaig anar a Barcelona a celebrar la diada, vaig pensar que a Barcelona se celebraria una bona diada, i de fet sí, la diada se celebra per la porta gran, però amb la diada d’aquest any no varem fer cap pas endavant.En una diada tan gran i tan ben organitzada com aquesta penso que s’ha de tenir com objectiu fer un gran pas endavant, i és el que em pensava que es feia, però aquest any que ho he vist en primera persona m’he sorprès, decepcionat.
Vaig veure pintades que independentment del significat que tinguessin i de la meva opinió envers el missatge que transmetien em van doldre. On anem?
Jo, ho he dit més d’una vegada ja, no sóc de cap organització independentista, no estic a favor de totes les organitzacions independentistes que hi ha, però mai vaig en contra seva ja que no són l’enemic, com algú pot xiular, fins i tot agredir, a una persona que lluita pel mateix que ell? Com pot ser que els grups independentistes (majoritàriament) en comptes de lluitar contra l’enemic lluitin contra l’amic? De veritat algú es pensa que serà una organització la que aconseguirà la independència del país?
Si alliberem els Països Catalans serà gràcies a tot el poble. Fins que tot el poble no s’aprengui a respectar, i ja no demano unitat, demano respecte, no aconseguirem la independència. Sóc optimista però també realista, i no anem bé.
Vaig sentir xiulades a grups independentistes que pel simple fet de tenir un altre nom ja són botiflers.
Vaig veure molta gent que va anar al concert, de tota la diada només es va fixar amb el concert. El concert està molt bé, a mi m’agraden molt els concerts, però per anar a un concert de rock català no aconseguirem cap millora pel català, a la diada hi havia moltes altres coses interessants amb les que fer un pas endavant.
Lluita sí, festa també
Un concert és festa, però i la part de lluita? Qui es pensa que per anar a un concert ja ha complert? Penso que esta bé anar a un concert, però si també vas a les paradetes que hi ha al costat a participar en algunes campanyes, o si en comptes d’anar a les barres d’Estrella Damm del costat vas a comprar-te una Xibeques que hi havia a una parada darrere mateix que sí que esta etiquetada en català a diferència d’Estrella, tot i ser de la mateixa companyia.
Vaig veure molta gent amb samarretes independentistes. Em vaig alegrar, però tota aquesta gent durant l’any on està? A la diada esta molt bé portar samarretes així, jo mateix en portava, però quan és realment important portar aquestes samarretes és durant el dia a dia, per anar pel carrer perquè tothom les vegi, i això no ho fa gaire gent. Hi ha molta gent que es creu independentista per portar un dia a l’any una samarreta independentista, per anar a un concert amb estelada, o per pintar-ne una a la paret.
Faig aquest escrit perquè tots reflexionem, reflexionem sobre la nostra actitud. De veritat estem anant endavant amb aquesta actitud?
Jo, com acabo de dir, no formo part de cap grup independentista, hi ha alguns amb els que coincideixo més ideològicament, i n’hi ha d’altre amb el que no coincideixo tant, però mai aniré a fer la vida impossible a un perquè no pensi exactament igual que jo. Al cap i a la fi, l’objectiu principal és el mateix no? La llibertat. De vegades dubto si hi ha grups independentistes o si hi ha grups que van en contra d’altres grups. Perdoneu-me, potser generalitzo massa, però estic francament molt decebut.
Només que hi hagués un mínim respecte, respectar que hi ha independentistes de moltes classes, i que cadascú és independentista a la seva manera.
Quan arribi el dia en que a una manifestació a favor del català hi hagi gent defensant el català i no buscant merder. Quan a una manifestació a favor del català se substitueixin totes les banderetes amb el nom d’alguna organització per banderetes o pancartes a favor del català. Quan en una manifestació a favor del català, la gent en contes de donar-se empentes amb els qui no porten una bandereta igual que la seva camini pas ferm endavant. Quan els insults se substitueixin per “visques” podrem dir que avancem, mentrestant no estic segur de poder-ho dir.
No m’entra al cap com algú pot anar a repartir hòsties en contra d’un altre que no porta una samarreta igual que la seva mentre ben a prop seu, o no tan a prop, tenen a tres companys tancats perquè en contes de repartir hòsties estaven cridant “Visca Catalunya”.
Igual de penós trobo que en una diada els partits polítics facin partidisme. Consideren l’Estatut important, molt bé. Però que hi té a veure amb la diada? La diada és un dia que en forma de celebració, i amb gresca ens queixem del que va passar fa quasi tres-cents anys. Per demanar més autogovern, millores pel país, per la llengua. Però quan la diada de Catalunya ha estat un dia per fer discursos polítics? Bé, de fet sempre, però de veritat hauria de ser així? Tots els partits de Catalunya defensen el territori i la llengua, o representa que ho fan ja que si no, no entenc perquè es dediquen a la política catalana, doncs si és així, perquè utilitzen aquest dia per separar-se i no per sortir tots els partits junts i cridar “Visca Catalunya i visca el català!”?
Des de quan un club de futbol privat celebra la diada traient una pancarta a favor de l’estatut? Més ben dit, des de quan un club esportista privat es barreja en política? M’emprenya que un club utilitzi la il•lusió dels seus seguidors per manipular-los. No hi ha dret.
Aquesta és només la reflexió d’un jove de quinze anys, la meva reflexió, però que penso que hauria de ser una reflexió compartida amb tothom, no demano a ningú que arribi a les conclusions on jo he arribat, ja que tots som diferents, i és possible que en alguna conclusió m’equivoqui, demano almenys, però, que tothom reflexioni sobre els temes que tracto.
Molta gent ha arribat fa anys a aquestes conclusions, molta gent pensa com jo, però ben poca les ha reflexionat amb veu alta, penso que s’han de dir les coses en veu alta i clara per a que tothom les senti, i si a algú aquestes reflexions li fan mal que pensi el perquè d’aquest mal.
Faig les reflexions també, amb bona intenció, no amb la intenció d’ofendre a ningú, simplement les faig amb la intenció que tothom pensi, és una crítica constructiva, mai destructiva, i penso que hauríem de començar ja la reflexió, i a acceptar la realitat per a poder seguir endavant. De veritat és correcta la nostra actitud?
Unitat, força i llibertat.
Èric Bertran (Fènix1123)
Suport Fènix
Per alguna cosa el van jutjar l'any passat, a l'Èric, a l'Audiència Nacional acusat de terrorisme... 
.
Opina
Configuració |