Registrar-se
Recorda contrasenya

Societat. dilluns, 27 de juny de 2005, 09:14

Opinions: Més sobre la llarga mà de Godó i Lara a l'Avui (2a part)

ImatgeCom que hi ha hagut qui ha posat en qüestió que es puguin treure conclusions dels articles de Desclot, afegeixo unes quantes dades més sobre l'assumpte.

Des del mes de juny de l'any passat, que va ser quan es va iniciar el procés de liquidació de l'antiga societat propietària de l'Avui i es va començar a parlar amb els que després en serien els amos, només a les seccions d'Economia i Comunicació del diari, el Sr. Lara Bosch i el Grupo PLaneta han sortit en titulars de l'Avui 10 vegades. Són aquestes:

-La televisió de Planeta marca el camí per a les televisions en obert (14 juny 04)
-Carlos Piazza s'ha incorporat a Planeta Junior com a director de llicències i màrqueting promocional (27 juny 04)
-Cecot distingeix Lara com a millor empresari de l'any (15 oct. 04)
-La societat catalana homenatja Lara Bosch (21 oct. 04)
-La Cecot premia José Manuel Lara per la seva aportació al món empresarial i econòmic (5 nov. 04)
-Lara Bosch es perfila com a futur president del Cercle d'Economia (7 nov. 04)
-El grup de la família Lara reorienta les seves inversions dins del sector químic (4 abril 05)
-Lara subscriurà 30 milions de l'ampliació de capital d'Ercros (6 abril 05)
-Lara Bosch compra 93.500 accions del Banc Sabadell (4 juny 05)
-Lara vol un Cercle d'Economia capaç de ser creador d'opinió (23 juny 05; pàgina sencera)

Abans d'això, les referències de l'Avui en els titulars al Sr. Lara Bosch o al Grupo Planeta havien estat 1 en el primer semestre del 2004 i 4 l'any 2003, de les quals una era un article d'opinió d'un col·laborador habitual del diari que el criticava i altres dues eren notícies breus de quatre ratlles.

Pel que fa al Sr. Javier de Godó, n'hi ha prou de dir que en aquests encara no sis mesos de l'any 2005 Godó ha estat citat a l'Avui 82 vegades, mentre que en tot l'any 2004 va ser esmentat 63 cops i l'any 2003, 25. És cert que la majoria d'aquestes citacions són amb motiu del trofeu de tennis que duu el nom del senyor comte, però els anys anteriors l'Avui també informava sobre el trofeu.

Si encara hi ha algú que té dubtes i critica l'esbiaixament d'aquesta opinió, que no s'amoïni que li buscaré més dades. A banda dels senyals inequívocs que, malauradament, el mateix diari va oferint gairebé cada dia.

Per cert, per primera vegada en la història, El Punt supera l'Avui en difusió diària per uns 650 exemplars. L'Avui ha perdut en l'últim any uns 1.400 compradors, segons les últimes dades de l'OJD.

(I que consti que no tinc res a veure ni amb El Punt ni amb l'Avui. Podríem dir que me'ls estimo tots dos igualment. Informar o denunciar les coses que passen al teu país no vol dir que no estimis el teu país. Jo diria que és al contrari.)

Envia Corregeix

2003 lectures   11 comentaris

  • Bona tasca d'investigació, company!

  • Bona anàlisi.
     
    En un diari com l'AVUI l'últim que busco és informació. Per a això ja disposo de la xarxa.
     
    El que busco, i trobo encara, és l'anàlisi de l'actualitat per persones que per mi són referència, i articles de fons no vinculats amb l'actualitat (això no ho trobo tant, si bé el suplement de cultura -i potser també el de música- sí que és magnífic).
     
    Avui mateix en Partal, en una entrevista diu que ell aposta en el futur, per una premsa de paper de pagament de només 16 fulls que valgui 5 €. És clar que amb aquest preu, el contingut haurà de ser molt diferent i molt més profund. Que allò que hi hagi sigui digne de ser guardat per rellegir-lo. No com ara. Per sort gaudim d'una premsa digital en català molt digna.
     
     
  • Vaig veure una de les notícies que cites:

    -Lara vol un Cercle d'Economia capaç de ser creador d'opinió (23 juny 05; pàgina sencera)

    i realment em vaig esgarrifar. Tota una pàgina sencera d'autèntica baçòfia, d'informació completament desprovista d'interès.

    Constato, com a simple lector, que efectivament l'Avui està prenent el camí del pedregar.

  • Jo no veig que hi hagi cap mal a que un diari serveixi el seu amo, sempre i quan es sapiga que es l'amo. Si no no hi hauria ni amo ni diari.
     
    El mal es quan un diari no es sap de qui es ni que serveix. Llavors si que es perillos. Pero saben qui hi mana nomes cal ser fersir aixo per filtrar les noticies que hi surten, i si l'amo o els seus socis hi surten moltes vegades, doncs no fer-ne cap cas. I si volem infomracions critiques sobre l'amo ja sabem que cal cercar-les en una altra publicacio.
  • No crec que aquest diari faci res d'estrany que no facin els demés.
    Cada mitjà de comunicació es deu al qui els paga.
    El que sap greu és que això passi a l'Avui , un diari que fins ara ha sigut referent catalanista i plural en català.
    El futur el veig molt negre per aquest mitjà.
    Tal com el company diu més amunt , el Punt ja la passat al davant. A veure si serà un bon relleu, o també acabi engolit pels poders fàctics.

  • S'hauria d'investigar tb qui financia els diaris gratuits 20 minutos, què... etc... això fa mala espina...
  • Aquest article està molt més bé que l'anterior.

    Bona feina.
  • Encara una altra cosa d'última hora. Suposo que molts devíeu llegir ahir aquesta notícia.

    A qui li interessa aquest plantejament sense matisos, sense cap contrapunt? L'Avui no ha estat capaç de trobar ningú a Alemanya que pogués fer una defensa del plantejaments catalans en aquesta informació? Per què un desplegament tan ampli en aquesta línia?

    Els clàssics deien, en aquests casos: cui prodest? A qui beneficia? Doncs, hi ha un grup editorial espanyol, amb seu a Barcelona, que es juga molts quartos depenent de si Frankfurt 2007 admet escriptors castellans o no. Algú sap quin grup editorial vull dir? Premi!

  • Tal i com comentava Toni el Gros fa uns dies, potser l’estrategia nacional-espanyola es enfonsar el diari, i com es fa aixo? Compra’l i canvia l’hi l’essencia i els lectors el deixaran de comprar. Fem un simil: Imagineu que el Punt compres el diari ABC i que de mica en mica li anes canviant la linia editorial, l’enfocament de les noticies per tal de fer-lo mes catala. Resultat? Els lectors de l’ABC el deixarien de comprar, els seus articulistes estrella fotarien el camp i el diari acabaria tancant, o no? Es la vella tactica de si no pots vencer el teu enemic, uneix-te’n (o compra’l!)

les notícies més...