Publicitat

Notícia

Nivell C de català per al professorat universitari al Principat de Catalunya

Dimarts passat, el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), decidia per unanimitat que el professorat de les universitats del Principat de Catalunya hagués d'acreditar uns coneixement mínims de la llengua catalana.

El CIC, ens presidit pel conseller del DURSI Carles Solà i compost per altres càrrecs dependents d'aquest Departament així com pels i les rectores de les universitats principatines, decidia el passat dimecres tirar endavant per unanimitat un informe que demanava que el professorat acredités uns nivells mínims de coneixement de la llengua catalana.

De forma més concreta, estipulava que aquest reconeixement havia de ser la possessió del nivell C de català, nivell que s'atorga a totes aquelles persones escolaritzades a catalunya. Aquesta mesura, afectaria a tot tipus de professorat (funcionari o contractat) d'universitats públiques o privades, exceptuant la figura del professor visitant.

Seran les pròpies universitats qui s'encarreguin d'oferir periòdicament cursos i proves per a poder acreditar aquest nivell C.

Així doncs, es posa fil a l'agulla a un tema que havia quedat obert des de l'aprovació de la Llei Catalana d'Universitats (LUC) degut a un article ambigu com era el 6.4 d'aquesta llei referent a la normalització lingüística del català a les aules.

Cal dir, però, que totplegat no deixa de ser l'aprovació d'un informe favorable d'un ens que cal regular des de la Generalitat per Decret

Per tot això, des de la CEPC, volem donar a conèixer un seguit d'aspectes:

- En primer lloc, felicitem aquesta iniciativa per part del DURSI, una mesura reclamada des de ja fa temps per part de la CEPC, rebutjada ja durant el debat i aprovació de la Llei d'Universitats Catalana (LUC), l'any 2003, així com en els diversos processos d'adaptació dels estatuts d'aquestes universitats al mac normatiu de la LOU. No amaguem, però, que aquesta unanimitat en l'aprovació de l'informe no ha sigut realment tal i que diversos rectorats tenen molts dubtes amb aquesta mesura, tot i no voler prendre una posició de bloqueig.

- En segon lloc, volem deixar clar, però, que aquesta mesura apareix amb uns anys de retard i no es pot entendre de cap manera com l'assoliment d'una universitat catalana. La redacció de la LUC era un moment magnífic, tot i la nostra oposició a aquesta (ja que aleshores tocava una postura valenta com era la no acatació d'una llei com la LOU), per a realitzar avenços en la catalanització de les nostres universitats.

- En tercer lloc, volem deixar clar que actualment tot estudiant del principat de Catalunya té el dret a expressar-se i examinar-se en català, independentment de la llengua en què es realitzi la docència. Així doncs, aquesta regulació no és res més que la necessitat normativa d'un fet que ja s'hauria de donar però que fins ara suposava una font de problemes degut a la intransigència concreta d'algun/a professor/a.

- En quart lloc, aquesta mesura no soluciona de cap manera la progressiva pèrdua de docència en català a les aules. Els i les professores segueixen usant la llengua que creuen convenient, en alguns casos saltant-se la pròpia normativa d'algunes universitats, cas de la Universitat de Barcelona, que obliga al professorat a anunciar abans del període de matriculacions en quina llengua s'impartirà l'assignatura. És important destacar aquetsa dada ja que els estudis sobre l'ús de la llengua en la docència es realitzen a partir d'aquesta informació, molt sovint diferent a la realitat a les aules, i sempre en detriment del català pel castellà.

- En cinquè lloc, aquesta mesura no és de caràcter retroactiu, és a dir, tan sols obligarà, un cop regulada, al seu compliment en les noves contractacions, on es permetrà un any de marge per acreditar aquest nivell o convalidar-lo per altres estudis.

- En sisè lloc, i conseqüentment, demanem a la Generalitat, a través del DURSI, a que es comprometi a facilitar aquest procés en la mesura del possible. Cal que es concretin recursos suficient a les universitats per a poder desenvolupar aquesta tasca en les millors condicions. També caldria incloure en aquest aspecte als professors visitants, tot i la exempció, cal promoure que aquest professorat pugui aprendre la llengua catalana

- En setè lloc, demanem que aquesta mesura sigui el més equitativa possible. Cal oferir en les millors condicions la possibilitat del professorat que actualment exerceix a assolir aquest nivell de català, entenent aquesta adaptació com una més de les que qualsevol professor o professora realitza al llarg de la seva vida laboral degut als canvis que es realitzen. Una mesura podria ser la possibilitat d'una excedència temporal per a poder assolir aquest nivell.

- En vuitè lloc, cal en el mateix sentit valorar l'esforç i la voluntat de totes aquelles persones que participin en aquests cursos formatius per tal d'accedir a la docència, independentment de superar-los o no, oferint una postura flexible. Això pot passar per facilitar segones convocatòries o bé per permetre la investigació temporal fins que es pugui realitzar docència.

Cal deixar clar a aquells sectors més reacis que es donaran totes les facilitats, dins d'uns límits raonables tractant-se de la llengua pròpia i a més a més romànica, per assolir un professorat adequat a les necessitats de l'educació catalana. Una educació pública, popular, catalana i de qualitat per la que treballem arreu dels Països Catalans tot i el procés de mercantilització educativa en el que ens trobem immersos.

- I en novè lloc, i ja per acabar, volem donar a conèixer un parell de dubtes que se'ns plantegen: D'una banda, l'escepticisme en què una mesura com aquesta tiri endavant sense el bloqueig judicial per part dels sectors més reaccionaris, davant de la qual caldria prendre les mesures pertinents; i d'altra banda, lligat amb els dubtes expressats per algun rectorat, esmentar que en ple procés de Convergència Europea i la lliure mobilitat que implica, aquesta mesura pot suposar un fre per a l'arribada de professorat forani i conseqüentment, un fre a l'hora de rebre finançament públic en funció del finançament competitiu fixat per la LOU a través de la Agencia Nacional de Evaluación y Acreditación (ANECA).

Des de la CEPC, som evidentment partidaris d'avançar en aquest sentit i a no entendre la llengua com un cost en termes de mercat, però no deixa de ser evident que difícilment és compatible desenvolupar l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) tal com s'està fent ara i prendre mesures com ara aquestes. Recordem altra vegada que en cas d'avançar-se en la liberalització dels serveis públics com pretén la Organització Mundial del Comerç (OMC) a través del seu Acord General sobre Comerç de Serveis (AGCS), o la pròpia Comissió Europea, polítiques com ara aquesta -o bé la subvenció pública del cost real dels estudis com ara- podrien arribar a ser sancionades en tant que mesures proteccionistes. La liberalització educativa, doncs, contempla també l'homogenïtzació cultural i l'anorreació dels nostres drets com a catalans i catalanes.
Publicitat

Opina

Configuració
  • Arkaitz Usuari sumador (4456 missatges)
    Doncs ja era hora! nosaltres empollant català a manta i despres hi han els tipics professors q no saben ni parlar.lo.
  • Romaní de Mata (20 missatges)
    Els funcionaris de l'administració de justícia a Catalunya (l'Estat) Els secretaris i molts jutges diuen que no entenen el català i molta part dels 4 milions d'€uros que s'han gastat en traducions es podrien estalviar si el govern de la Generalitat , el departament de justicia exigís a l'estat, als funcionaris el nivell C,

    Ja n'hi ha prou que actuin com en un país ocupat!


Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 5.078.644 missatges
  • 188.827 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat
Publicitat
Publicitat