Per a parlar-ne durant poc més d'un hora s'han assegut al voltant d'una taula Miquel Pueyo, nou director general de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya a proposta d'ERC (en va ser diputat entre 1.988 i 1.995); Miquel Melià, director general de Política Lingüística del Govern Balear; Biel Mesquida, cap de publicacions de la Universitat de les Illes Balears, Artur Ahuir, membre de la junta de govern de l'AVL, prové de la secessionista RACV, i Mavi Dolz, valenciana del barri de Russafa de València, professora de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Tractaré de fer un resum del programa el més objectiu possible, tot i que d'igual manera, escriuré les meus impressions particulars de com he vist el debat (espere que em sabreu perdonar esta llicència):
Pot ser la primera cosa que caldria destacar és que la parla barcelonina només la "representava" el moderador, Ramon Rovira; Miquel Pueyo és lleidatà (valencià del nord s'ha autoqüalificat en un moment donat), Miquel Melià i Biel Mesquida, balears i Artur Ahuir i Mavi Dolz, valencians.
La segona cosa que m'ha cridat l'atenció és que, tot i que el debat girava entorn de la qüestionada unitat de la llengua, cap dels participants l'ha qüestionada, cap. Hi ha hagut matissos, diferents punts de vista de com s'ha d'abordar la normativització de la llengua, discussions (més entre els dos participants balears que entre els dos valencians) i poc més...
La tercera qüestió és que no hi ha hagut un debat, sinó tres; segons el meu punt de vista, esta circumstància ha desvirtuat el programa (fins i tot, el tema més polèmic, segons la meua opinió, com és que a les EOI es donen classes de català i valencià separades, a penes se n'ha parlat):
1) Entre els dos representants de les Illes: mentre el representant del Govern Balear, Miquel Melià, defenia les mesures aprovades per l'executiu illenc (potenciació de les formes i paraules balears, l'Institut d'Estudis Balearics com a òrgan assessor del Govern Balear, lliure elecció de la llengua d'aprenentatge en les escoles...) indicant que en cap moment qüestionaven la unitat de la llengua i que l'únic que afavorien era el compliment de les lleis vigents (algunes, com la de la lliure elecció de llengua, aprovades per unanimitat en el Parlament), Biel Mesquida les atacava frontalment acusant-les d'haver creat "una grandiosa alarma social" a les Illes. A més, ha indicat que la "balearització" de la llengua suposava una provincianització de la mateixa "en la pitjor accepció del terme". Miquel Melià ha insistit que l'autoritat lingüística al seu territori la continuava tenint la Universitat i que ells no tenien problemes amb el nom de la llengua (català), per què era el que arreplegava l'Estatut Balear.
2) Entre els dos representants del País Valencià. Com he dit adés, ha tingut una virulència molt menor a l'anterior. Artur Ahuir, que en tot moment ha recalcat que ell no acudia al debat com a representant de l'AVL, ha insistit en repetides ocasions que les polèmiques lingüístiques al País Valencià (València deia ell) no estaven causades per la proximitat de les eleccions sinó que tenien causes més profundes (Mavi Dolz no hi estava d'acord en este punt) i que amb un estàndard on es respectaren les formes genuïnes valencianes i "llengua valenciana" per a referir-se a la llengua, s'acabaven els conflictes. Mavi Dolz ha comentat que ella estava d'acord en fer servir les formes valencianes, que no tenia cap problema en nomenar la llengua valencià, però que amb l'excusa de la "valencianització" en realitat s'estava intentant castellanitzar la llengua (ha posat l'exemple, erroni, d'"entonces", paraula que tot el món reconeix com a castellanisme) i que l'estàndard l'anem creant diàriament els parlants, que no es pot fixar per llei. Tots dos estaven d'acord en que calia, sobretot, potenciar l'ús de la llengua, el veritable problema.
3) Miquel Pueyo que feia el debat al seu aire. Era com un segon moderador, inclús fent alguna pregunta a Miquel Melià. L'exdiputat republicà m'ha sorprés: conciliador en tot moment, cercant sempre els punts que unien tots els convidats, en cap moment ha qüestionat el paper de l'AVL i també ha admés sense cap problema el nom de "valencià" per a referir-se a la llengua. Fins i tot, en més d'una ocasió ha mostrat la seua conformitat explícitament amb les opinions d'Artur Ahuir, per exemple quan l'acadèmic valencià assegurava que des de Catalunya es feien polítiques lingüístiques secessionistes, des del moment que només potenciaven de manera excloent la modalitat barcelonina. En definitiva, discurs moderat i conciliador el de Pueyo, molt diferent del dels seus companys de partit d'ERPV que, com vàrem informar en este mateix diari, demanen la supressió de l'AVL i de l'IEC.
Opina
Configuració |