Publicitat

Notícia

80 anys després, l'escut de Catalunya torna a presidir oficialment la façana del Parlament

La restitució de la insígnia s'ha emmarcat en els actes d'obertura de la Diada Nacional de Catalunya

L’escut de Catalunya torna a presidir oficialment des d’aquest dilluns al vespre la façana del palau del Parlament. Els presidents de la cambra i la Generalitat, Núria de Gispert i Artur Mas, han encapçalat l’acte de restitució de l’escut, amb què ha culminant l’obertura de la commemoració de la diada avui al Parlament, que ha començat a la tarda amb el lliurament de les medalles d’honor de la institució a Òmnium Cultural i Càritas Catalunya.



La restitució forma part de la commemoració del vuitantè aniversari de l’establiment del Parlament de la república, el 1932. Un dels moments més emotius de l’acte ha estat precisament quan s’ha projectat sobre la façana del palau part de l’històric discurs que el president Francesc Macià va pronunciar en l’obertura oficial i solemne del Parlament el 6 de desembre d’aquell any.

 

El 1932 Macià ja va restituir l’escut de Catalunya a la façana del palau. La mesa, amb un projecte impulsat pel secretari tercer, Josep Rull, ha decidit fer el mateix ara i cobrir la part central de l’escut d’armes de Felip V, que fins ara presidia l’entrada al palau.

 

Durant uns minuts la façana del Parlament s’ha convertit en una enorme pantalla de projecció. Un discurs amb una forta càrrega emotiva i amb la veu en off de l’actor Lluís Soler ha acompanyat un audiovisual amb què s’han projectat les quatre barres a la façana, s’ha “reconstruït” el palau i s’ha restituït l’escut, que aquestes darreres hores havia quedat tapat per una lona que s’ha enretirat al final de l’acte, que ha acabat amb la interpretació d’‘El cant de la senyera’ per part del Cor de Cambra del Conservatori del Liceu, sota la direcció de Ricard Oliver.

 

A l’acte hi han assistit totes les autoritats que eren presents a l’acte de lliurament de les medalles d’honor de la cambra.


Característiques tècniques de l’escut

 

L’escut fa un metre i mig d’alçària per un d’ample i pesa vint-i-cinc quilos. Està fet de resina de polièster i fibra de vidre, i el color ha estat modificat amb pols de pedra de Montjuïc per igualar-lo al de la resta de la façana.

 

La peça porta quatre enclavaments d’acer inoxidable que coincideixen amb la junta de l’escut de Felip V, de manera que hi queda sobreposat. Els lleons, la corona i els altres elements ornamentals que envoltaven l’escut filipista, però, s’han mantingut per no alterar la composició volumètrica de la façana.

 

El projecte, aprovat per la mesa el maig, ha estat elaborat per l’arquitecte de la cambra, Christian Puig, i l’escut l’ha fet l’escultor Jaume Cases.

 

Història de l’escut

 

L’escut d’armes no era originàriament a la façana del palau, sinó a la porta del Socors, una de les portes d’accés a la Ciutadella, la fortalesa en forma d’estrella de deu puntes que Felip V va fer construir després de l’entrada de les seves tropes a Barcelona i d’un setge de tretze mesos que fou l’episodi final de la guerra de successió. La victòria filipista comportà una duríssima repressió contra Catalunya, amb el Decret de Nova Planta, que va liquidar totes les institucions polítiques i administratives del país.

 

El 1869 es va enderrocar la muralla, i el 1889 l’escut d’armes es va traslladar a la façana de l’antic arsenal de la Ciutadella, que l’ajuntament de Barcelona va decidir adaptar com a palau reial, malgrat que mai no va arribar a complir aquesta finalitat. El 1931 l’ajuntament va cedir el palau perquè fos seu del Parlament, i durant les obres d’adaptació, coordinades per Josep Tarradellas, aleshores conseller de governació, l’escut es va cobrir amb el de Catalunya. Les primeres eleccions al Parlament tingueren lloc el 20 de novembre de 1932, i la sessió constitutiva, el 6 de desembre d’aquell mateix any.

 

El 26 de gener de 1939, amb l’entrada a Barcelona de les tropes del general Franco, l’edifici del Parlament va esdevenir de nou caserna militar fins al 1945, any en què s’hi instal·là el Museu d’Art Modern. En aquesta nova etapa es va eliminar l’escut de Catalunya de la façana i, com a símbol del càstig imposat a tot el poble català, el saló de sessions fou clausurat i durant trenta-set anys s’hi va impedir l’entrada.

Publicitat

Opina

Configuració
Publicitat

Fòrums

  • 5.027.639 missatges
  • 186.749 temes
Accedeix als fòrums
Publicitat
Publicitat
Publicitat