Arias Cañete reaparix amb un Pla Hidrològic Nacional 'solidari' amb tots els territoris d'Espanya

Durant la majoria absoluta d'Aznar va dir que el transvasament de l'Ebre es faria 'per collons'

Miguel Arias Cañete, actual ministre espanyol d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, va ser protagonista d'una polèmica sobre el transvassament de l'Ebre quan era ministre amb la mateixa cartera amb el govern amb majoria absoluta d'Aznar. Ja aleshores va assegurar que el Pla Hidrològic Nacional (PHN) es tiraria endavant "per collons" i que el tràmit al Congrés dels Diputats seria "un passeig militar". Ara, torna a la palestra i aquest dimecres ha anunciat l'aplicació d'un nou pla hidrològic per garantir l'aigua "de manera integral i solidària a tot el territori". Ha estat durant la comissió d'Agricultura i Medi Ambient a la cambra baixa espanyola quan ha criticat l'herència rebuda del govern del PSOE en matèria d'aigua i sobretot les grans inversions fetes en dessalinitzadores i ha apostat per un pacte "de llarga durada" i de "caràcter estratègic i vertebrador per a tot el territori nacional [espanyol]". Segons Cañete, el nou PHN -que ja constava al programa electoral amb què els populars van concórrer a les legislatives espanyoles- "tindrà en compte totes les tecnologies i infraestructures existents" per si hi ha zones amb dèficit de cabal es pugui travessar aigua d'una altra conca hidrogràfica.

Arias Cañete s'ha mostrat especialment crític amb les dessaladores de l'antic executiu ja que de les 51 previstes pel PSOE només se n'han acabat 17 i 15 més estan en obres. Pel que fa al rendiment, el ministre espanyol ha assegurat que només produeixen 111 hectòmetres cúbics dels 778 que havien de generar per compensar la supressió del transvassament de l'Ebre i que, a més a més, ho fan a un cost inassumible per al regadiu -costen 1,1 euros per metre cúbic quan al camp no pot passar de 0,3-. Com a solució, doncs, aposta per la inversió en depuradores i pel repartiment "integral i solidari" amb tot Espanya de l'aigua, la competència de la qual recau en les Confederacions Hidrogràfiques -que tindran consideració de subdirectors generals- i dependran del secretari d'Estat i del director general de l'Aigua per "deixar clar" que la "funció de policia en el domini hidràulic és de competència estatal".