Tot i que no ha citat directament Catalunya, Wert s'hi ha referit clarament en citar la "jurisprudència constitucional" i la "jurisprudència ordinària" que han afectat el model educatiu català basat en la immersió lingüística, és a dir, les sentències del Tribunal Suprem espanyol i posteriorment del TSJC, basades en la retallada del Tribunal Constitucional a l'Estatut, on s'insta la Generalitat a fer del castellà llengua vehicular a l'ensenyament català. Wert s'ha mostrat contundent assegurant que aquest tema serà totalment prioritari: "No ho deixarem de banda de cap de les maneres", fet pel qual el govern espanyol vetllarà per "evitar situacions com les que hem vist en anteriors legislatures" on els afers lingüístics a les aules catalanes han acabat als tribunals.
Així el govern espanyol diu voler garantir "el dret de les famílies" a la "llibertat d'elecció de la llengua vehicular" tot i que en canvi no es mostra gens preocupat pel fet que centenars de milers d'alumnes valencians no puguin estudiar en la seva llengua pròpia al País Valencià per manca de places malgrat que així ho havien sol·licitat els seus pares. Aquesta "llibertat d'elecció de llengua vehicular" tampoc no se'ls aplica als infants catalanoparlants de la Franja de Ponent, ja que el català no és llengua oficial a cap part d'Aragó gràcies precisament al mateix PP, que durant la tramitació de la Llei de Llengües es va oposar a la seva oficialitat -i fins i tot a que s'anomenés català al català de la Franja- i posteriorment quan ha arribat al poder li ha mancat temps per avisar que mutilarà la llei per eliminar-ne el mínim reconeixement que contempla pel català i l'aragonès.
A part Wert ha anunciat també que suprimirà l'assignatura d' "Educació per a la ciutadania" de l'ESO i la substituirà per una nova assignatura d' "Educació cívica i constitucional" que imposarà als estudiants "el coneixement de la Constitució [espanyola] com a norma suprema que regeix la nostra convivència, la comprensió dels seus valors, de les regles del joc i de les institucions que conformen una societat pluralista".
Opina
Configuració |