El Nord d'Irlanda també vol el seu referèndum d'autodeterminació

El viceprimer ministre nord-irlandès, Martin McGuinness, creu que estan 'preparats' per celebrar el plebiscit i espera que els seus socis de govern del DUP no hi posin traves

referèndum, autodeterminació, independència, irlanda del nord, Nord d'Irlanda, Sinn Féin, DUP, Martin McGuinness

El Nord d'Irlanda també podria celebrar un referèndum d'autodeterminació per decidir si continua sota sobirania britàntica o s'adhereix a la República d'Irlanda. Així ho ha assegurat el viceprimer ministre nord-irlandès i actual número dos del Sinn Féin, Martin McGuinness, que considera que el Nord d'Irlanda "està preparat" per convocar en quatre o cinc anys una consulta d'aquestes característiques. La data escollida s'elegiria poc després de les properes eleccions a l'Assemblea nord-irlandesa, prevista pel 2015 o el 2016. McGuinness veu la predicció de dates com un "calendari raonable" que acabaria en una consulta per preduntar a la gent dels sis comtats nord-irlandesos "si volen mantenir l'actual vincle amb el Regne Unit o volen ser part d'una Irlanda unida". El Sinn Féin, que governa el Nord d'Irlanda amb el seu "enemic" acèrrim històric, el Partit Unionista Democràtic (DUP), creu que pot "persuadir" sense masses problemes el seu soci de govern unionista per acceptar la convocatòria del plebiscit.

La possibilitat que el sis comptats nord-irlandesos tornin a formar part de la República d'Irlanda està contemplada a l'Acord de Stormont signat l'any 1998, també conegut com a L'Acord de Divendres Sant o directament l'Acord de Belfast, que va suposar un abans i un després al conflicte polític que afecta el nord de l'illa d'Irlanda des de fa dècades. Allà els governs de la República d'Irlanda, del Regne Unit, i els principals partits nordirlandesos (excepte el DUP) van arribar a un acord polític -posteriorment validat en referèndum al nord i al sud de l'illa d'Irlanda- segons el qual aquests dos estats i els partits nordirlandesos es comprometien a acceptar el futur polític que decidissin els ciutadans del Nord d'Irlanda, entre d'altres consideracions.

Els acords van comportar que anys més tard la facció majoritària i "oficialista" de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) anunciés la finalització de la seva campanya armada, seguit d'un desarmament, que va ser verificat per una Comissió Internacional. Posteriorment el 2006 es van signar els Acords de Saint Andrews entre governs irlandesos (nord i sud) i el govern del Regne Unit, que incloïen la creació del Parlament nordirlandès i les futures transferències de competències des de Londres.