Registrar-se
Recorda contrasenya

Política. dimecres, 04 de gener de 2012, 07:00

L'abast del míssil del govern balear contra el català: La derogació del Decret 100

L'avantprojecte de llei que impulsa Bauzá inclou la derogació d'aquest norma clau per a la normalització de la llengua a les Illes, perquè marca que la llengua d'ús normal i habitual de l'administració balear és el català

Com ja hem comentat aquesta setmana l'avantprojecte de llei presentat fa pocs dies pel govern balear no afecta només la Llei de la funció pública -on el català deixarà de ser requisit per passar a ser un mèrit- sinó que trinxa completament el marc jurídic i legal vigent que protegia fins ara el català. L'avantprojecte preveu també incomptables canvis a la Llei de normalització lingüística (LNL) i a la Llei de règim jurídic de l'administració de les Illes Balears; i més encara, fa una derogació explícita de cinc importants decrets, tots relacionats amb la llengua, tal com explica el filòleg i professor de la UIB Gabriel Bibiloni al seu blog. 4 d'ells fan referència al català per als funcionaris de l'administració illenca, però el darrer, el Decret 100/1990, és una norma clau per a la normalització del català a les Illes Balears. Aquest decret marca que "d'una manera general l'Administració de la CAIB ha d'emprar el català", per exemple els treballadors públics "s'adreçaran als ciutadans" en la seva comunicació oral "normalment en català" o que els càrrecs de l'Administració "s'expressaran normalment en català en els actes públics", entre d'altres.

 

També estableix que "les actuacions internes de caràcter administratiu, com ara actes, convocatòries, ordres del dia, informes, dictàmens, projectes tècnics i tota l'altra documentació anàloga, s'han de fer en català" o que "s'han de redactar en català tots els rètols indicadors situats a les vies públiques que depenen de l'Administració de la CAIB i destinats a informar els transeünts i conductors".

 

Per Bibiloni "el decret 100 és una norma fonamental, encara que no sempre hagi estat complida. En aquest sentit cal dir que avui el decret és encara plenament vigent (els plans del Govern són un avantprojecte), i actuacions com el recent missatge de Nadal del president del Govern o el discurs del batle de Palma a la Festa de l'Estendard són completament il·legals. Els ciutadans d'aquestes Illes podríem demanar responsabilitats a uns governants que se situen de manera greu i vergonyosa fora de la llei". El filòleg considera la destrucció d'aquesta normativa "l'atac més gran que s'ha fet a la llengua catalana en molt de temps, i ens retorna al buit legal propi dels primers temps de la Transició. Ens porta a l'esperit del franquisme i al seu projecte de genocidi cultural, ara més assolible a causa de la transformació demogràfica de la societat illenca".

 

Els altres 4 decrets, per cert, són el 114/2008 -el requisit lingüístic per als funcionaris depenents del govern balear-, el 24/2009 -similar a l'anterior però per al sector sanitari-, el 86/2004 -el mateix requisit per a llocs de treball d'ens locals illencs- i el 7/2006 -que concedeix premis al personal públic que hagi obtingut un nivell de català superior a l'exigit per a la seva plaça-.

Envia Corregeix

2186 lectures   12 comentaris

les notícies més...