Barnier va remetre a principis de mes una carta al govern espanyol per avisar-lo que la normativa catalana infringeix la legislació europea precisament per aquest tracte de favor al castellà i a les empreses espanyoles, i que per tant s'ha obert un expedient a l'Estat espanyol per infracció de la normativa comunitària. L'informe de la CE es basa en la defensa de la lliure competència i igualtat d'oportunitats dins la Unió Europea. Amb la normativa actual, els productors de cinema europeus que no produeixin les seves pel·lícules en una de les dues llengües oficials de Catalunya estan discriminats, perquè els suposa una càrrega econòmica superior en haver de doblar o subtitular el seu film i per tant estan en inferioritat de condicions respecte als films de productores espanyoles o llatinoamericanes i les seves pel·lícules en castellà.
I per què considera la CE aleshores que la Llei afavoreix el castellà i no el català, si els films en aquestes dues llengües no s'han de doblar ni subtitular? La clau està en la llengua pròpia. El document del comissari Barnier no posa en cap moment en dubte la promoció del català que inclou la Llei del cinema i en aquest sentit assumeix que l'idioma oficial de Catalunya és el català i per tant hi ha un idioma forani que està més beneficiat que els altres: el castellà. A part la Llei del cinema no inclou "quotes" de cap tipus per a doblar al castellà, donat que el propi mercat audiovisual ja dobla tots els films a aquesta llengua, i per tant els films en català de les productores catalanes no gaudeixen de millors condicions respecte als europeus, perquè també han de traduir l'obra al castellà (com ha passat amb Pa Negre, per exemple).
Per paradoxal que sembli la Generalitat de Catalunya hauria de modificar ara el text de la Llei per treure'n aquest tracte de favor cap al castellà. Si no ho fa, Brussel·les no tancarà l'expedient i el durà al Tribunal de Luxemburg, que seria l'encarregat d'encaixar la Llei del cinema de Catalunya al dret comunitari, eliminant del text la discriminació positiva cap al castellà respecte de les altres llengües de la UE.
Precisament fa poques setmanes el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, va comparèixer en roda de premsa acompanyat de representants de les distribuïdores a Catalunya per anunciar un acord amb les principals empreses del sector, pel qual es deixarà de banda bona part de l'articulat de la Llei (el que imposa quotes verificables del 50% de còpies distribuïdes en català) per donar pas a un increment progressiu del català a les sales de cinema catalanes.
Cronologia de la Llei del cinema
Tant les "majors" com els distribuidors i exhibidors de cinema del Principat van mostrar al seu dia l'oposició a la nova llei quan se'n va publicar l'esborrany, i van oferir una contraproposta, on només el 7% de les projeccions serien en català (fins el 2010 només ho eren un 3%). El govern de la Generalitat d'aleshores, des de la Conselleria de Cultura, va assegurar que l'oferta arribava tard i que fa un any es va oferir a pagar els doblatges al català, fet que van rebutjar empresaris i "majors".
El malestar dels exhibidors i les distribuïdores amb la nova Llei del cinema de Catalunya aprovada el 2010 va fer que fins i tot encetessin una campanya -amb un duríssim anunci- contra la Llei aprovada avui, on vaticinaven un cataclisme econòmic a les sales si acabava tirant endavant. Abans havien dut a terme un tancament forçat de sales el darrer 1 de febrer de 2009.
Opina
Configuració |