Registrar-se
Recorda contrasenya

Política. dilluns, 11 de juliol de 2011, 06:00

Membres de SI, la CUP i independents demanen l'abstenció a les eleccions espanyoles

Núria Cadenes, Isabel Clara-Simó i Josep Guia (SI), Josep M. Ximenis i Jordi Bilbeny (CUP) i els escriptors Víctor Alexandre o Patrícia Gabancho, entre d'altres, consideren que cal el màxim distanciament del Congrés

Una dotzena de membres de la CUP, de Solidaritat Catalana (SI) i escriptors de caire sobiranista han fet públic un escrit on demanen als independentistes que s'abstinguin a les properes eleccions espanyoles, teòricament previstes per la primavera vinent. Ho han fet en un article al diari AVUI d'aquest diumenge, que signen Núria Cadenes, Isabel-Clara Simó, Josep Guia, Agustí Soler, Jordi Simó i Santiago Vilanova de Solidaritat (alguns, com Cadenes o Guia, dins del PSAN), Josep M. Ximenis, Jordi Bilbeny, Agustí Barrera i Joan Daunis de la CUP i els escriptors Víctor Alexandre, Patrícia Gabancho i Toni Cucarella. A l'article asseguren que el full de ruta cap a la independència "passa pel fet que aquesta sigui proclamada pels representants polítics de la nació catalana" per ser un procediment "acceptable per la legalitat internacional" i que a diferència d'un referèndum "no pot ser impedit" pels estats espanyol i francès. De la mateixa manera "els diputats al Congrés, com el mateix Congrés, no entren en el full de ruta de la proclamació d'independència" perquè "no hi tenen cap paper ni funció".

 

Per tot plegat els signants del text consideren que "la presentació de candidats en aquestes eleccions generals espanyoles per part de l'independentisme català és una qüestió secundària en el procés d'independència" i fins i tot "prescindible". Així "en les circumstàncies actuals (...) de creixement independentista, res no indica que calgui la presència de l'independentisme català en una cambra carpetovetònica, on la marginalitat i el menyspreu els tenim assegurats". Una cambra on els signants del text recorden que "dos partits nacionalistes espanyols s'alternen en el govern (en la designació del president del govern) i escenifiquen una comèdia de pseudodemocràcia, sense permetre-hi ni tan sols l'ús de la llengua pròpia de més de vuit milions de ciutadans d'aquest estat. Una cambra on no és possible fer una política independentista catalana".

 

En aquest punt, els signants consideren que "el millor per a la nació catalana és prendre el màxim de distanciament possible respecte a aquesta cambra a dues veus i que l'independentisme català adopti una opció política conscient de forma unitària, un lloc de trobada conjunt: ni presentar-s'hi ni votar-hi, és a dir, l'abstenció activa en aquestes eleccions espanyoles. En un clima d'entesa i de futur" i conclouen que "tenim molta feina pendent a casa nostra i res a fer a Espanya".

Envia Corregeix

2594 lectures   19 comentaris

  • Enlloc de demanar la creació d' una candidatura testimonial indepedentista UNITARIA, on  tots els independentistes la puguéssim refrendar, prefereixen fer veure això de l' abstenció.

    Personalment cada cop me l' ha crec menys l' abstenció i la desmobilització.

     

  • Com em toca els collons aquesta estupidesa.

  • Jo sóc més de un front comú d'ERC, SI, Rcat, CUP, i tots els que s'hi vulguessin unir, cal boicotejar-los des de dins!

  • Quina gran idea! Així el PSOE podrà superar el resultat històric de l'última vegada.

  • No els hi penso fer cas. S'ha d'anar a votar, sempre! Un partit indepe, tocant els collons a Madrid és el que necessitem!

  • Cal que s'uneixin en un sol partit, no que s'uneixin per fer el mico. Si volen lluitar per la independència, a les eleccions han esdevindre un unic partit, i no esfondrar-se en mil, que això fa molt de mal.

  • Si no m'erro l'abstenció farà que hi hagi més diputats del PP i del PSOE en representació del Principat.

  • De derrota en derrota fins a la victòria final?

  • Crec que s'equivoquen del tot. Clar que ens menyspreen a les espanyes i sobre tot a  les seves institucions, però penso que HEM DE SER-HI I FEN-SE NOTAR.

    Si no tenim una representació nombrosa , dins els límits que te l'independentisme català, i capaç d'armar 'cristus' a casa d'ells , ningú ens fotrà el mínim cas per que es pensaran que hem desaparegut de l'escena política.

    I com diu el company Pulker , unió i no divisió. 

  • Siguem coherents, a Madrid no aconseguirem la independència

     

    L’article sobre l'abstenció a les elecciones espanyoles ha suscitat ja alguns comentaris. Evidentment es pot estar en desacord amb la proposta feta des de l’article que firma Josep Guia (i al qual he donat suport). Però hi ha arguments en contra que sovint delaten una forta contradicciò entre l’expressió del desig d’independència i una certa mandra o por o cautela a desvincular-se d’Espanya, ni que siga progressivament. Perquè la primera desvinculació seria potser la d’obviar les seues institucions polítiques, sobretot si el que de veritat hom desitja és desvincular-se’n definitivament. Els espanyols no consentiran mai un referèndum o consulta democràtica per la independència, o si voleu «pel dret a decidir». Mai! No sigueu -encara- il·lusos. Per tant, l’única opció factible és alguna mena de declaració unilateral: Adéu, Espanya!, i prou. No té sentit, ni per coherència política ni per dignitat nacional, ni tan sols per estratègia, defensar la presència política en unes institucions on sempre hem sigut, som i serem minoria, i minoria menyspreada. Més encara, caldria preguntar als defensors d’aquesta presència al Congrés dels Diputats quins avenços s’han aconseguit en tots aquests anys, per exemple, en el reconeixement del català a les instituciones espanyoles o a Europa. Per no haver aconseguit, no s'ha aconseguit ni que les autopistes entre els Països Catalans siguen lliures de peatge, o que puguem veure totes les televisions en català. I si hem reivindicat que se’ns reconega l’aportació «solidària», de seguida ha eixit a la palestra el Rodríguez Ibarra de torn a tractar-nos de lladres mentre convida i es convida en taula de marquès amb els diners de la nostra cartera.

     

    La influència política del catalanisme a les institucions espanyoles és absolutament nul·la, per tant, la presència allà és inútil. Si hem de marxar, marxem i au! Començant per marxar o no presentar-se a unes institucions que són, en definitiva, les que representen i preservern aqueixa «Unidad de Destino en lo Universal» de la qual ens volem desvincular. O no?.

     

    Millor hauria estat, sens dubte, una unió de partits per la independència. Sobretot perquè la visibilització de la voluntat d’independència s’expressa millor amb un vot favorable i exactament computable. Però això no ha estat possible. I de propostes se n’han fet moltes i diverses, fins i tot en aquest blog. No hi ha hagut manera. Per tant, ja que no ha estat possible el vot a una candidatura unitària, valia la pena proposar, com hem fet, l’abstenció activa. Per proposar que no quede. Al capdavall, s’hi pretén un mateix objectiu: comptar voluntats, tant se val si a una mateixa candidatura o una mateixa abstenció. I obtenir-hi el millot resultat possible, que en definitiva seria aquell que legitimaria davant Europa que Catalunya vol ser un estat independent perquè hi ha una majoria que així ho ha expressat, mitjançant el vot o l’abstenció activa.

     

    Fins ara els números no ixen exactes. La presència política de l’independentisme a les institucions de Catalunya és sensiblement inferior a la que diuen les enquestes oficials, o la que es manifesta al carrer. Per tant, és evident que ja hi ha una bona part de l’independentisme que davant la fragmentació d’opicions prefereix l’abstenció.

     

    Mentre els partits catalans (de l’actual Comunitat Autònoma de Catalunya) no siguen capaços de presentar una proposta unitària, aquesta, la de l’abstencionisme actiu, és la més coherent i útil que hi ha sobre la taula. Tant de bo puga quallar una altra de millor.

    Siguem, coherents, doncs, a Madrid no pintem fava. On hem d’aclarir-nos és a casa nostra. La independència de Catalunya és guanyarà i es declararà a Catalunya, per la voluntat explícita dels catalans. En cap cas, no ens la donarà, ni ens la reconeixerà democràticament cap institució política espanyola.

     

    Toni Cucarella

  • No és correcte que vulguin avençar-se al criteri de l'Assemblea Nacional Catalana que ha de constituir-se a la tardor.

    l'ANC dissenya l'estratègia del Moviment Independentista. Un cop constituïda abans d'acabar l'any actual l'ANC serà la referència i prendrà les decisions. Els catalans electes, els partits i organitzacions, les institucions i el Poble haurem d'acatar les seves directrius i seguir-ne les consignes.

     

  • A qui beneficia més que a ningú l'abstenció dels independentistes?

    Deixeu-me especular:
    El principal beneficiat seria CiU, la força més votada en les darreres eleccions.

    Una força política que podria perdre força vots dels sobiranistes, decebuts amb els pactes amb la Camacho al Parlament, amb els més que segurs acords amb Rajoy al Congreso (Duran de cap de llista) i el "encara no toca"

     

    Una abstenció dels independentistes fa que CiU amb el mateix nombre de vots, obtingui més escons.

     

    Amb mi no compteu. He votat des que tinc dret a fer-ho. Sempre.

    I no em quedaré a casa veient com l'independentisme esdevé majoritari a les enquestes, a les consultes auto-organitzades, etc. i continua sent minoritari allà on hi ha els centres de decisió.

     

    La meva proposta és una coalició de TOTES les forces independentistes d'aquest país, amb una llista única formada per candidats independents de reconeguda vàlua que tots puguem votar per a que ens representin.

     

  • I un apunt més: Si els independentistes al "Congreso" i al "Senado" espanyols, exercissin d'independentistes, farien evident la manca de democràcia d'aquestes institucions, com ho van fer en el seu dia mossen Xirinacs al "Senado" o El MH Heribert Barrera al "Congreso".

  • La proposta d'abstenir-se a les eleccions espanyoles és el més proper que hi ha al suïcidi colŀlectiu de Catalunya. Tal com poden anar les coses no es pot descartar que PP + satèŀlits (PNB, UPN, UPyD, Coalición Canaria)  aconsegueixin 3/5 parts del "congreso de los diputados" i si no recordo malament aquesta és la xifra màgica que permet modificar lleis orgàniques i la mateixa constitució, evidentment a la baixa.

    El PNB, a canvi d'endur-se qualsevol cosa al sarró no hi dubtaria ni un moment, a més cal tenir en compte que ni el PP discuteix els drets forals de Vascos i Navarresos i els Canaris surten baratets i amb l'excusa del fet insular la resta d'espanyols accepten que els facin concessions, tot a canvi de caçar una peça grossa d'una tacada, Catalunya i sobre tot la seva llengua.

    Així doncs nois, prou de tonteries i a veure si us poseu les piles i feu d'una puta vegada una candidatura unitària de tots els independentistes que la cosa no està per bromes. En els propers anys ens hi juguem la supervivència de la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra forma de vida i la nostra economia.

    Si us plau nois, si la tornem a cagar ens n'anirem tots a l'infern.

     

  • Candidatura unitària és el que cal, i no experiments.

  • És una mostra d'impotència. Com que se saben incapaços d'assolir uns resultats dignes, es treuen de la màniga això de no presentar-se, vestint-ho de "boicot a Espanya". La cosa és ridícula. Si se sabéssin prou forts, podrien presentar-se a les eleccions, guanyar-les (a Catalunya) i desprès deixar els escons buits. O sigui, primer la demostració de força, i desprès el boicot. I tot i així, no tinc gens clar que la millor estratègia fos renunciar a la tribuna pública que suposa el Congrés, però, vaja, com a mínim la cosa tindria la seva coherència. Però amb "boicots" com els que proposen, a Madrid tremolen...

les notícies més...