I és que PP i PAR consideren que la parla de la Franja són "modalitats lingüístiques aragoneses" i no variants del català, fet pel qual defensen aberracions lingüístiques diverses, com ara que cada poble triï el nom que li vol donar a la seva llengua. L'anterior portaveu del PAR a les Corts ja va deixar clar el dia de l'entrada del text a la cambra que "no volem que es digui català al que es parla a la zona oriental [Franja], no té perquè dir-se català". El PP va anar més enllà, i el seu portaveu assegurava que "l'aragonès o fabla aragonesa és un invent artificial, àmpliament discutit per especialistes, que no ha estat la llengua materna de cap aragonès", "si es declara el català com a llengua pròpia d'Aragó s'incomplirà l'Estatut, que diu que s'han de protegir les diferents modalitats". Uns i altres van treure també l'argument de la despesa, de la que el PP deia que "tindrà un cost molt elevat que desconeixem (!?)".
Durant el debat sobre la llei a la cambra aragonesa, tots dos partits van exhibir un alt nivell d'exaltació contra el text. Per exemple, tots els diputats del PP van lluir un adhesiu que resava "No a la imposición del catalán", nom també de la coneguda falca de ràdio que van impulsar, de dubtosa legalitat i de notable racisme (on s'hi pot sentir algú que contesta en català, fet que l'anunci assegura que "Seguramente a ti tampoco te parece normal. No a la imposición del catalán").
El text garanteix l'ensenyament i el dret dels parlants del català i l'aragonès a estudiar i a usar-lo "si volen" però sense atorgar-los en cap moment la cooficialitat. El text posa fa especial èmfasi en el tema de la "voluntarietat" del seu ús per que fa als àmbits públics, l'ensenyament i l'administració, i mai des de l'oficialitat. Així, admet el dret dels territoris on s'hi parla català o aragonès a dirigir-se a l'administració en alguna d'aquestes llengües, i a rebre l'ensenyament en aquesta llengua si així ho demanen. Tot i això per al PP i el PAR, l'acceptació de la parla catalana dins les actuals fronteres aragoneses és inconcedible.
PP i PAR ja van avisar que si assolien el poder farien tot el possible per derogar-la o modificar-la. De fet la nova presidenta, Luisa Fernanda Rudi, duia al seu programa del PP la derogació de la Llei o la seva modificació de dalt a baix. El pacte amb el PAR ha situat José Ángel Biel, accèrrim anticatalà del PAR, a la presidència de les Corts d'Aragó, càrrec que va aconseguir amb els vots de PP, PAR i sorprenentment també del PSOE.
Uns 200 municipis de l'Aragó es consideren de zones de parla catalana o aragonesa, aproximadament el 25% del territori global d'Aragó sota sobirania espanyola.
Opina
Configuració |