El rotatiu, malgrat admetre que "no hi ha res de dolent en el fet de votar, acte que constitueix l'essència mateixa de la democràcia", es torna defensor del sobiranisme i assegura que s'oposa a "banalitzar la independència mitjançant urnes mòbils i censos arbitraris".
El Periódico es mostra preocupat perquè "la legió de líders nacionalistes" hagin "prestigiat" la consulta davant la ciutadania "amb la seva participació, pública o clandestina" a la votació. Pel seu interès, reproduïm íntegrament l'editorial del rotatiu.
Mentre sigui així, consultes com la de diumenge seran unes meres cortines de fum
Així, no
Exercir el dret a l'autodeterminació, el pas més transcendental per a una nació com Catalunya, requereix el màxim rigor. Mereixen tot el respecte els barcelonins que aquest diumenge participin en una consulta no vinculant que s'ha prolongat quatre mesos, però també els que ens oposem a banalitzar la independència mitjançant urnes mòbils i censos arbitraris. Sobretot, si a la celebració sobiranista s'hi sumen polítics que tenen (però que no usen) mecanismes democràtics per promoure, de veritat, l'autodeterminació de Catalunya.
No hi ha res de dolent en el fet de votar, acte que constitueix l'essència mateixa de la democràcia. Brindar a la ciutadania l'oportunitat de pronunciar-se a favor o en contra de la independència -encara que pel seu caràcter no vinculant la convocatòria estigui mancada de garanties, i els resultats, de validesa jurídica- pot ser fins i tot saludable, ja que serveix per detectar fins a quin punt aquest dilema interessa als barcelonins.
I la consulta de diumenge tampoc amenaça en absolut «l'estabilitat política i institucional» d'Espanya, com sostenia fa un any l'avui consellera de Justícia de la Generalitat, Pilar Fernández Bozal, que, per cert, ja ha dipositat la seva papereta a l'urna. De motius d'inquietud, per tant, cap.
Però ni el voluntarisme dels promotors d'aquesta votació ni les bones intencions dels seus participants poden amagar el seu caràcter estrictament propagandístic. Prova d'això és la mobilització dels voluntaris, que durant quatre mesos han recollit paperetes a peu de carrer amb l'objectiu de frenar la tendència a la baixa que la participació ha registrat en les successives onades de consultes sobiranistes.
Aquestes maniobres no tindrien més transcendència si no fos per la legió de líders nacionalistes que amb la seva participació, pública o clandestina, contribueixen a prestigiar la consulta davant la ciutadania. Artur Mas va resoldre fa una setmana el seu dubte hamletià (actuar com a ciutadà o com el president de tots) votant sense càmeres, i el mateix va fer Jordi Pujol. D'altres, en vigílies de les eleccions municipals del 22 de maig, convertiran la votació dominical en una jornada de precampanya.
La declaració unilateral d'independència no té lloc a la Constitució, però sí que existeixen procediments democràtics per promoure un canvi d'estatus de Catalunya. Per exemple, que els partits nacionalistes vagin a les eleccions amb el referèndum d'autodeterminació als seus programes; el dia en què sumessin una clara majoria al Parlament, tindrien legitimitat per obrir converses amb Madrid.
Però Mas ja va admetre fa mesos que un referèndum en tota regla només demostraria que «Catalunya el que vol és ser espanyola», i Pujol, un nou convers, només li posa un però a la independència: que és «inviable».
Com s'ha de fer amb el màxim rigor, s'hi està prohibit per les Corts espanyoles, mireu sinó el Pla Ibarretxe.
Opina
Configuració |