Per acreditar el nivell de suficiència en llengua catalana, els docents poden aportar el títol de nivell C de català, o diplomes "equivalents". També s'accepten certificats lingüístics emesos per les universitats, que per atorgar-lo necessitaran impartir formació específica als professors, o avaluar-los mitjançant els seus serveis lingüístics.
En aquest sentit el decret deixa "marge d'actuació" a les universitats per tal que apliquin la normativa d'acord amb la seva autonomia, que era precisament el que reclamaven els rectors.
ERC ha exigit a la Generalitat que defensi "amb ungles i dents" el decret d'exigència de català als docents universitaris. Ho ha dit el president d'Esquerra, Joan Puigcercós, que ha recordat que el motiu pel qual els republicans van impulsar el decret va ser perquè fins aleshores els estudiants universitaris només tenien assegurat el dret a ser atesos en castellà.
El decret, com ja vam dir al seu dia, estava pactat amb la comunitat universitària des de fa anys, i només restava l'aprovació oficial del govern català. De fet, el debat sobre l'exigència del català als professors universitaris s'arrossega des del juny de 2008, quan la Generalitat del Principat i els rectors de les universitats públiques i privades de l'Estat espanyol van arribar a un acord segons el qual tots els professors docents, tant de l'Estat com de fora de l'Estat, tenen com a requisit el coneixement del català per a accedir a una plaça de professor a les universitats principatines. Dies després, però, la UAB i la UPF van reconsiderar l'acord i se'n van desmarcar.
Al cap de dos mesos, al setembre del 2008, explicàvem que les principals universitats del Principat van decidir saltar-se l'aplicació de l'acord que les obligava a exigir el nivell C de català i, a l'octubre, el Parlament del Principat va rebutjar la moció que Ciudadanos (C's) va presentar contra aquest acord.
Opina
Configuració |