Registrar-se
Recorda contrasenya

Societat. dissabte, 05 de febrer de 2011, 16:00

Proposen recuperar l'himne de Pau Casals per a l'ONU i fer-lo oficial

ERC insta el govern espanyol a demanar a Nacions Unides que faci efectiva l'oficialitat de la melodia, amb motiu del 40 aniversari de la seva composició

El diputat d'ERC al Congrés dels Diputats ha presentat una prosició no de llei per instar el govern espanyol a que demani a l'ONU recuperar l'himne que Pau Casals va composar per a l'oganisme internacional ara fa 40 anys i el faci oficial. Amb aquesta acció, els republicans es fan ressò de petició de la vídua del compositor, Marta Casals, que ha demanat al govern espanyol que provés d'aconseguir-ho. La iniciativa insta a sol·licitar que les Nacions Unides adoptin un himne oficial durant aquest 2011 i que aquest sigui el que va composar Pau Casals en motiu de l'impuls del projecte per part d'U Thant, aleshores secretari general de l'ONU. A més, ERC també demana al govern espanyol que insti l'ONOU a intensificar la col·laboració amb les organitzacions que promouen la figura i l'obra de Pau Casals. El text presentat pels republicans té per objectiu que l'himne sigui l'obra de Pau Casals o, alternativament, s'opta per una composició que no requereixi acompanyament simfònic que aquesta sigui 'El cant dels ocells'.

 

Malgrat que U Thant va encarregar la peça a Pau Casals, aquesta mai no va ser adoptada oficialment com a himne. Ara, emparant-se en que "existeix un consens, reconegut per la mateixa Assemblea General, que creu necessari adoptar un himne oficial, reservant-se el dret de seleccionar-lo i aprovar-lo" volen mirar d'aconseguir aquest reconeixement al mestre violoncel·lista català.

 

- Discurs de Pau Casals a l'ONU sobre Catalunya (1971)

Envia Corregeix

3332 lectures   20 comentaris

  • Tant debò! Però si això ho ha de demanar Espanya... ja ens en podem oblidar.

  • Els catalans de debò no han d'anar mai a pidolar res als buròcrates madrilenys.

    •  

      tindal escrigué:

      Els catalans de debò no han d'anar mai a pidolar res als buròcrates madrilenys.

      Si noi. Això de demanar a Espanya que faci una acció per reivindicar un himne composat per un il·lustre exiliat català deu ser per passar l'estona.

       

      Però clar, l'argument serà que és per "demostrar la nul·la sensibilitat d'Espanya vers tot allò que signifiqui reconeixement a Catalunya i als seus prohoms i fer créixer l'independentisme".

       

      Resulta que tres-cents anys d'esclavatge no son suficients per reconèixer Espanya com un enemic de Catalunya que l'únic que farà és humiliar-nos i robar-nos...

  • La vídua ho hauria d'entendre, que al govern espanyol res de res i els, d'ERC també!

     

    Catalunya serà nació o no serà i, si és nació i és reconeguda per l'ONU, aleshores visca l'himne!

  • Pau Casals pren una decisió tan coratjosa -i compromesa i dura a nivell personal- com no tornar a la Catalunya ocupada per ecspanya com a protesta pel règim franquista; a més,  davant de l'assemblea general de les Nacions Unides, això és, davant el món proclama, ple d'orgull, que ell és català.

     

    Ara aquests  d'Esquerra (ja no sé quin qualificatiu posar-los-hi) volen demanar a l'ecspanya ocupant que faci gestions internacionals per aconseguir que l'himne d'en Pau Casals sigui l'himne oficial de l'ONU. Que no veuen que ecspanya, si ho fa, serà per aprofitar-ho i fer passar a don Pablo Casals com un il·lustre espanyol i manipular i tergiversar tota la seva lluita, sacrifici i catalanitat?

     

    Que no queda dignitat en aquest país o què??

  • Estic consternat pels comentaris que llegeixo, i entristit perquè només 1 partit ha sol·licitat això, quan ho haurien d´haver fet tots els partits parlamentaris i extraparlamentaris de l´àmbit català i espanyol que es denominen demòcrates, ja que Pau Casals és conegut internacionalment per la seva lluita per les llibertats democràtiques i per la pau, i per tant la seva figura és un patrimoni de tots els que es senten identificats amb aquests valors.

     

    Recomano als dirigents de la resta de partits i als qui hi estan en contra que es llegeixin algunes biografies d´aquest Mestre de bondat, moralitat, i valors tan necessaris per al benestar i la felicitat humana...

    No breus resums, que son absolutament insuficients per a fer-se una idea de la talla moral d´aquest gegant espiritual, una de les veus de la consciència humana més escoltades  en els 3 primers quarts del segle XX, i que , segons ell mateix deia, sempre va tenir des de petit la PAU com la seva màxima preocupació.

    Per cert, Albert Einstein va formar part del grup d´Alemanys que, als anys ´30, va aconseguir que un carrer de Berlín es digués "Pau Casals" (Pau Casals aleshores tenia uns 50 anys -va morir als 96, al 1.973, 2 anys abans del seu famós discurs i concert-). Pels anys 30, Casals cobrava 1000 dòlars per cada actuació als USA... I va donar TOTA LA SEVA FORTUNA als exiliats de la guerra civil, que vivien en la misèria. I es va negar a tocar en públic (refusant ofertes de centenars de mil·lers de dòlars, als anys ´40) als USA, com a PROTESTA per l´actitud de les potències occidentals de permetre la vulneració dels drets humans bàsics a l´estat espanyol...

    Llegir biografies seves és llegir un continu seguit d´exemples de tota una vida entregada a ajudar a fer un món millor.

    Aviam si m´explico bé:

    no confonguem una lluita amb l´altra:

    una cosa és lluitar pel dret a l´auto-determinació o la independència de totes les nacions oprimides com la nostra.

    I una altra és lluitar pels valors de la pau i de les llibertats democràtiques.

    Evidentment totes les lluites contra la opressió son necessàries, estan relacionades i tenen sempre l´element (o el solen tenir) de manipulacions per part de l´enemic ideològic...

    Però qui critica això, és com si critiqués que al Vicenç Ferrer se li donés el nobel de la pau perquè el coneguesin com a Vicente...Ho trobo, sincerament, molt immadur i curt de mires: a un se la de valorar pel que ha fet; no pel nom en un idioma, ni pel que diran o deixaran de dir els altres.

    Les coses son com son, i ell va fer mèrits durant tota una vida per ser l´elegit per composar l´himne de la pau de les nacions unides sense ni una veu crítica, i sense altres candidats alternatius. Per algo serà, no?

     

    Que consti que d´una banda m´alegro del que ha fet ERC i de l´altra me n´entristeixo, pq crec que en una qüestió així s´hauria d´haver buscat la màxima cooperació entre els partits per proposar-ho conjuntament. No vull aplaudir ni criticar res, perquè desconec com ha anat el tema en profunditat.

     

     

     

     

    • Naturalment que la figura de Pau Casals és importantíssima i mereix que la seva obra estigui al més alt nivell.

       

      Però això no treu que demanar-ne el reconeixement a través del govern espanyol és com fer un equip de futbol amb Stephen Hawking.

      •  

        Il_Tifossi escrigué:
        [..]

        Però això no treu que demanar-ne el reconeixement a través del govern espanyol és com fer un equip de futbol amb Stephen Hawking.

        L'exemple de Stephen Hawking un pèl fora de to, no? No estic d'acord amb com ho dius però sí amb el que vols dir.

         

        Quant al que més amunt diu en "mico", només dir que veig que coneix be l'alt nivell humà d'en Pau Casals i li agreixo els interessants apunts que ens dona.

         

        Dit això i reconegut que en Pau Casals es va negar a tornar a Catalunya degut a que estàvem trepitjats per una dictadura i, fins i tot, es va negar a tocar com acte de repulsa per l'actitud occidental davant la nostra enèsima humiliació, què creus que hauria dit l'inoblidable Pau Casals si li haguessin proposat demanar a un govern espanyol que ens segueix trepitjant que intercedís per tal que el seu himne es recuperés a la ONU?

         

        Doncs, au! Mico!, deixa't de bonismes i analitza les coses amb sentit comú.

  • Doncs la meva humil opinió és que hagués estat encantat de la vida en qualsevol cosa que contribueixi a la cultura de la pau, la proposi el govern que proposi (i encara més si és un gobern democràtic), i l´himne de la pau de la ONU va en aquesta direcció.

    No oblidis que ell sempre va conservar el pasaport espanyol, tot i que li van oferir la nacionalitat d´altres països occidentals, perquè deia que era espanyol. Evidentment que volia que catalunya fos plenament respectada per l´estat espanyol, però ell mai no va renegar en públic del fet de ser espanyol, i tampoc mai va declarar-se independentista en públic. Ell volia una Cataluya plena, tocava "Els segadors" en l´àmbit privat, però mai va fer bandera de l´independentisme ni del nacionalisme: va refusar, per exemple, ser president de la Generalitat a l´exili:

    deia que, al seu entendre, art i política eren incompatibles.

    Hi ha moltes families idealistes i cadascuna lluita pel que sent més al fons del seu cor i de la seva ànima, i la seva ànima li demanava lluitar pels DRETS DEMOCRÀTICS (mai més va tornar a tocar ni  a la Rúsia Comunista, ni a l´Alemanya Nazi -països on era un ídol artístic aclamat per un nombrosísim públic-, ni a l´Espanya Franquista), i per la PAU. I evidentment que l´espanya actual no és plenament democràtica pq no reconeix el dret a l´auto-determinació, però tampoc ho eren per exemple la França o el Regne unit d´abans de la 2a guerra mundial i ell hi tocava...

    Repeteixo:

    qualsevol cosa que l´estat espanyol fes encaminada a la cultura de la pau, no tinc ni un dubte que a ell li semblaria perfecte:

    Pau Casals no és una icona de l´independentisme ni de la lluita per la llibertat de Catalunya: la seva lluita idealista prioritzava les altres 2 direccions que t´he dit.

    Si hagués volgut parlar clar sobre la independència, ho hagués fet.

    La república espanyola també va aixafar l´anhel sobiranista de Catalunya, i ell no va fer cap acte de protesta pública al respecte...I quan va haver-hi l´alçament feixista, ell va donar suport a una república espanyola que -com la democràcia d´ara- també tallava les ales a la nostra oprimida nació.

    Per tant, no confonguem naps amb cols, i, com deia un savi de fa uns 2.000 anys, "doneu-li al cèsar el que és del cèsar, i a Déu el que és de Déu".

     

     

     

  • Sí, però no proclama que "no és espanyol". I ho podria haver fet per deixar les coses clares, ja que no tenia ni un pèl de tonto...

    I va tenir 80 anys de vida adulta per haver-ho dit algun cop; o per haver dit en públic que era independentista; o per haver dit en públic que volia un referèndum d´auto-determinació per a Catalunya...Ni que fos 1 sola vegada!!!!!!!!!!!!!

    I si no ho va fer, repeteixo un cop més, no és perquè no ho desitjés, sinò perquè ell jugava a una altra divisió idealista -ni millor ni pitjor- :

    en la lliga de les estrelles morals mediàtiques mundials, i sabia que definir-se en aquestes qüestions li restaria suport en el seu projecte principal -la Pau-. No oblidem que va viure moltes guerres a la seva vida (la de Cuba, la 1a G.Mundial, la civil, la 2ª G.Mundial, la guerra freda (tema perill guerra nuclear per lo de Cuba), i la del Vietnam -quan vivia a puerto Rico/USA)-.

    Aleshores simplement va prioritzar aportar coses en aquesta lluita per la pau i en la lluita per les llibertats democràtiques (va rebre la medalla de la llibertat -la més important dels usa - a mans d´en kennedy.

    Si s´hagués implicat en temes independentistes / d´auto-determinació, li haguesin fet un boicot mediàtic mundial, ja que totes les grans potències que li donaven altaveu eren colonialistes i més tard neocolonialistes.

    Però ell, fent d´altaveu en mil·lers d´entrevistes a diaris, ràdios i televisions, va poder transmetre la seva elevada saviesa i valors morals en les direccions assenyalades, en un món que perillava per les guerres i els autoritarismes.

    Va elegir aquestes prioritats.

    De vegades no es pot fer tot a la vida. Al menys, amb un resultat elevat.

     

les notícies més...