De fet l'oposició valenciana considera que Educació va demanar no constar a l'Informe PISA 2009 "perquè suspenem" i per no evidenciar "les deficiencies que pesen com una llosa al sistema educatiu [valencià]", en paraules de Pilar Sarrión, del PSPV-PSOE. Els barracons, a part, no són cap sorpresa per a molts dels alumnes valencians, alguns dels quals encara és hora que trepitgin un institut "normal".
A més a més la despesa teòrica de participar en el desglossament per territoris dins l'Estat espanyol d'aquest informe, però, no sembla excessivament elevat, si tenim en compte que al Ministeri espanyol d'Educació "només" li costa 600.000 euros. Especulant, possiblement el cost per territori no deu arribar als 30.000 euros, una xifra insignificant si tenim en compte que el pressupost per al 2011 de la Conselleria d'Educació voreja els 5.000 milions d'euros (un 31,2% del pressupost global de la Generalitat per l'any vinent). De fet a l'Estat espanyol només dos territoris a part del País Valencià s'han autoexclòs de l'estudi: Extremadura i Castella-La Manxa. La resta, fins i tot Ceuta i Melilla, hi han volgut participar per avaluar les competències dels seus alumnes i relativitzar-les en base a dades a nivell mundial.
La Generalitat valenciana considera però que l'Informe PISA "demana per qüestions que de vegades són molt generals i poc concretes, a més de poc eficaces per resoldres els dèficits educatius del País Valencià". Amb els diners que s'estalvien "preferim invertir en proves d'evaluació que ja estem duent a terme des de fa temps amb uns resultats molt més útils per a nosaltres" han indicat fonts d'Educació a diversos mitjans.
Mentrestant al País Valencià el món de l'ensenyament s'ha queixat a tots els nivells de la nefasta gestió de la Conselleria d'Educació amb Alejandro Font de Mora al capdavant, que ha denunciat "abandonament" per part de l'executiu Camps. Font de Mora és l'únic conseller que ha aconseguit posar d'acord tots els estaments del món educatiu valencià: alumnes, associacions de pares d'alumnes, sindicats, professors i altres docents, o entitats com Escola Valenciana. Sense anar més lluny, cada any més de 125.000 alumnes que estudien en línies en valencià a primària no ho poden continuar fent a secundària per manca de places.
Enguany a més a més Educació ha retallat un 15% el pressupost per a la promoció del valencià. Així, mentre la Conselleria "aboca els alumnes al monolingüísme", en paraules d'Escola Valenciana, la Generalitat dilapida més de 16.000 euros en recursos judicials i apelacions en un intent -frustrat- d'evitar reconèixer que el català del Principat i el del País Valencià formen part de la mateixa llengua.
Opina
Configuració |