Segons l'article la indústria catalana "només recuperarà el pols perdut si deixen enrere el victimisme, s'oblida de les polèmiques polítiques estèrils i aparca la seva obsessió antiespanyolista" (sic, potser volia dir antiespanyola el redactor, aquí).
Expansión també recorda que el principal objectiu d'Artur mas i CiU és "un concert econòmic especial per Catalunya", proposta que considera "poc factible" perquè "suposaria canviar el model inclòs a l'Estatut, pactat entre PSOE i CiU", i perquè "qualsevol discussió sobre la balança fiscal (catalana) hauria de ser inseparable de la balança comercial".
Pel diari la situació de Catalunya "no és tan negativa com volen vendre els seus líders nacionalistes" perquè "Catalunya ven cada any a Espanya productes i serveis per valor de 50.000 milions 'deuros, i en canvi compra per 25.000 milions", xifra que supera el dèficit fiscal, que el diari estima en 15.000 milions.
Qualsevol economista però els podria explicar que una cosa són les balances fiscals i una altra de molt diferent les balances comercials, perquè una cosa són diners que van i no tornen, i l'altra diners generats a partir d'intercanvis comercials individuals o col·lectius.
A partir d'aquí l'article arriba a conclusions surrealistes, ja que assegura que "l'economia catalana desapareixeria si els ciutadans espanyols, en represalia, deixessin d'adquirir productes catalans". Per Expansión "Planeta, Roca, Freixenet, Codorníu, Vichy Catalán, La Caixa, Gas Natural o Casademont" veurien perillar els seus negocis en cas d'una acció d'aquest tipus. El diari també cita Gas Natural o La Caixa, de qui diu que tenen la major part del seu negoci en territori espanyol.
"Cansa pensar que els polítics puguin tornar-nos a ficar en discussions bizantines i en mesquines bronques territorials perquè al final les disputes comercials resulten maquiavèliques" assegura el text, que també diu que el boicot que es va produir fa alguns anys al cava català, durant la negociació de l'Estatut, va penalitzar les bodegues de Sant Sadurní d'Anoia, cosa que molesta al rotatiu perquè de retruc va perjudicar les plantes de vidre d'Aragó, els productors de suro extremenys o les empreses de càpsules de La Rioja.
Els empresaris catalans, diu el diari, "sempre s'han posicionat contra aquesta mena de posicions nacionalistes perquè els interessa fer negoci i vendre els seus productes a com més gent millor".
Qualsevol economista recordaria també a l'autor del text que precisament un país exportador mai viu gràcies als països que importen els seus productes, sinó ben al contrari, donat que els seus productes són competitius i només importa allò que no pot produir pel seu compte, a diferència dels que necessiten importar productes externs, que són els països que realment depenen de tercers.
De fet l'argument falaç de justificar el dèficit fiscal de Catalunya amb el superàvit comercial ja va ser analitzat i rebatut fa anys per l'economista Xavier Sala-i-Martín. Un resum de la situació que Expansión considera tan positiva per Catalunya seria, per exemple, un senyor A agafant 10 euros del calaix del botiguer B, per posteriorment comprar-li 2 quilos de fruita per 5 d'aquests 10 euros. El resultat seria un senyor A que obté 5 euros i 2 quilos de fruita sense haver mogut ni un dit, i un botiguer B que, no només ha perdut 5 dels 10 euros que tenia, sinó que a més a més ha perdut 2 quilos de fruita (i per tant el que li havien costat de produir).
Opina
Configuració |