L'AVL indica també al document, com ja vam comentar fa 5 anys, que "el fet que una llengua es parle en diferents demarcacions polítiques o administratives no és una característica exclusiva del valencià, sinó la situació més habitual en les llengües del món. Així, el portugués es parla a Portugal i al Brasil; l'anglés és la llengua d'Anglaterra, d'Irlanda, dels Estats Units d'Amèrica i d'Austràlia; el castellà o espanyol es parla no sols a Espanya sinó també en la major part dels països hispanoamericans".
I també que "A pesar d'existir una tradició particularista valenciana respecte a l'idioma propi (annex 3), la consciència de posseir una llengua compartida amb altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó s'ha mantingut constant fins a època contemporània (annex 4). Per això, la denominació històrica de valencià ha coexistit amb la de català, documentada en determinades fonts valencianes (annex 5), i generalitzada en l'àmbit de la romanística i de la universitat valenciana de les últimes dècades".
De fet el propi preàmbul de la llei de creació de l'AVL indicava ja que: "El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingüístic que els corresponents Estatuts d'Autonomia dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó reconeixen com a llengua pròpia" i que "la diversitat onomàstica del valencià no pot servir de base a iniciatives que projecten una imatge fragmentada del sistema lingüístic que els valencians compartim amb altres territoris".
A part desenes de sentències jurídiques tant a nivell estatal espanyol (Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional) com a nivell valencià (Tribunal Superior de Justícia valencià) han constatat i refermat la unitat de la llengua mentre han imposat a la Generalitat valenciana nombroses sancions per desobeir les resolucions judicials i intentar impedir, per exemple, que la titulació de Filologia Catalana sigui reconeguda per al coneixement del valencià.
Tornant a l'afer de la protesta, la portaveu del govern valencià va considerar també "una insolència" que Montilla es referís al territori valencià com a "País Valencià" i no hagués usat "la denominació oficial de Comunitat Valenciana". Per tot plegat va avisar que la Generalitat valenciana "no pensa consentir el menyspreu de Montilla" ja que "ha traspassat els límits del respecte a una comunitat autònoma veïna i les seues paraules palesen un absolut rebuig i desconeixement de les institucions espanyoles i europees".
La portaveu es va referir al Senat espanyol, on el reglament indica que s'hi pot usar "català, valencià, castellà, gallec i basc" i a la UE, on segons ella "català i valencià" disposen del mateix reconeixement. De León es referia al memoràndum aprovat per la Unió Europea el juny de 2005, on es va acceptar un estatus especial per a les llengües cooficials de l'Estat espanyol diferents del castellà, segons el qual es podrien usar en determinades condicions. Un memoràndum que parlava del català com a la llengua "denominada català a Catalunya i Illes Balears, i valencià a València".
Un cas similar es va produir l'any anterior. Després de la signatura de la Constitució Europea, les institucions europees van demanar al govern espanyol que els fes arribar la traducció de la carta magna a les diverses llengües oficials. Com que la Generalitat valenciana instistí a entregar la seva pròpia versió al Ministeri d'Exteriors, en una llengua suposadament "diferent" que la versió de la Generalitat de Catalunya, el govern català va decidir entregar una versió idèntica a la del govern valencià, és a dir, en la variant valenciana segons (l'estàndard AVL) de la llengua. Des de llavors la Constitució Europea es troba traduïda al gallec, al basc i a dues vegades el català en variant valenciana.













La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ascensió Figueres, va participar ahir en la cloenda d'un curs sobre didàctica de la llengua valenciano-catalana com a idioma estranger, que organitzaven l'AVL, l'Institut Ramon Llull i la Xarxa Lluís Vives d'Universitats de Catalunya, València, les Illes Balears i el Rosselló. En l'acte, celebrat en la localitat valenciana de Morella, Figueres va recordar la unitat lingüística valenciano-catalana i va fer una crida a "arraconar qüestions que ens han separat durant massa temps".
Tots bojos!!





Opina
Configuració |