Així, considera inconstitucionals articles referents a la llengua d'ús "preferent" de l'administració i els mitjans públics, al Síndic de Greuges i al Consell de Garanties Estatutàries -que deixa de ser vinculant-, a la Justícia -on anul·la gran part del text estatutari, especialment les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya-, el finançament local, la fiscalitat, els tributs recaptats pel govern català, competències diverses i altres disposicions sobre bancs i caixes d'estalvi. Els reinterpretats van des dels drets històrics fins a les llengües cooficials, els símbols nacionals, llengua, atenció en català, escolarització, foment de la llengua, vegueries, el TSJC com a última instància judicial al Principat, competències diverses, consultes, projecció internacional, dret civil, acollida a la immigració, participació de la Generalitat en la presa de decisions estatals, designació de membres del TC, relacions bilaterals amb l'Estat, participació als tributs estatals, inversions en infraestructures i recaptació d'impostos diversos. El text final, que no serà públic fins d'aquí una setmana, imposarà a l'Estatut el recordatori que la declaració de Catalunya com a nació "no té valor jurídic" i que "la unitat d'Espanya és indissoluble".
El TC ha declarat inconstitucionals 14 dels 223 articles de l'Estatut i reinterpretat 23 articles més, així com quatre disposicions addicionals.
Els articles anul·lats totalment o parcial fan referència a:
Justícia: s'anul·len les funcions del Consell de Justícia de Catalunya (CJC) a l'hora de participar en la designació del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i dels presidents de les audiències provincials, el Tribunal Suprem passa a ser l'òrgan jurisdiccional més elevat de l'organització judicial a Catalunya, el TSJC deixa de ser un òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i anul·la l'article que diu que el CJC està integrat pel president del TSJC i el que nega que es pugui recórrer un acte del CJC quan hagi estat dictat en exercici de competències de Catalunya.
Llengua: el català deixa de ser la llengua "preferent" a l'Administració i als mitjans de comunicació públics de Catalunya i passa a ser "d'ús normal".
Síndic de Greuges i Consell de Garanties: el Síndic de Greuges ja no supervisa "en exclusiva" l'activitat de l'Administració de la Generalitat i els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries ja no tenen un caràcter vinculant en relació als projectes de Llei del Parlament que afectin drets reconeguts a l'Estatut.
Caixes: la Generalitat perd la competència en matèria de caixes. La guanya l'Estat espanyol.
Finançament: s'anul·la el punt que estableix que la Generalitat aportarà recursos financers per garantir l'anivellament i la solidaritat de la resta de territoris de l'Estat espanyol "sempre i quan es dugui a terme un esforç fiscal també similar". També s'anul·la el punt que diu que la Generalitat té competència en matèria de finançament local per incloure la capacitat legislativa per establir i regular tributs propis dels governs locals.
Competències compartides: a la Generalitat ja no li corresponen la potestat legislativa, reglamentària i la funció executiva en les matèries que l'Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l'Estat espanyol. S'anul·la el fragment que diu que aquestes bases les fixarà l'Estat espanyol "com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d'acord a la Constitució i l'Estatut".
Pel que fa als articles reinterpretats, a banda dels que fan referència a les inversions en infraestructures, a la cessió i gestió de tributs com l'IRPF o l'IVA, a la participació de la Generalitat en competències de l'Estat espanyol i als mecanismes d'anivellament, que tots els refaran de nou, queden afectats:
Drets històrics: el TC refarà l'article que diu que l'autogovern es fonamenta en els drets històrics del poble català.
Consultes: el TC reinterpretarà l'article que dicta que "correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment , l'acompliment i la convocatòria [...] d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular".
Llengua i trets identitaris: retocarà l'article que diu que els catalans tenen el dret i el deure de conèixer el català i el castellà com a llengües oficials.
Immigració: refarà l'article que estableix que és competència del govern català tot el que fa referència a aquesta matèria.
Divisió del territori: refarà l'article que defineix les vegueries i que estableix la substitució de les diputacions.
![[i]](http://rcstatic.cat/img/i/info-15.png "Mostra els vots d'aquest comentari")
Opina
Configuració |