Aquest capítol, clau a la història nord-irlandesa, forma part del que es coneix com a els "Troubles", un període que, entre morts causats per milícies de tots dos bàndols sumats als morts causats per les forces d'ordre britàniques, es va tancar amb milers de víctimes al Nord d'Irlanda. Es considera que el Bloody Sunday va contribuir decisivament al renaixement de l'IRA, en gran mesura per la indignació que va provocar a la comunitat nord-irlandesa. Aquell dia entre 15.000 i 20.000 persones s'havien reunit a Derry per protestar contra les lleis que discriminaven la comunitat catòlica pro-irlandesa al Nord d'Irlanda, i per la presència de l'exèrcit britànic en aquest territori.
Diversos milers de persones han esperat la publicació d'aquest darrer informe reunïts avui a Guildhall Square, a Derry; hi ha familiars de les víctimes, ciutadans de Derry, persones que eren presents a la marxa pels drets civils de 1972, així com periodistes i d'altres persones.
Mentrestant el primer ministre britànic, David Cameron, ha fet una declaració oficial sobre els fets i l'informe de la Comissió Saville, reconeixent els fets i els errors de les forces armades britàniques, i ha demanat excuses i perdó pel l'actuació, que ha considerat "totalment injustificada, un error complet". També ha reconegut que l'actuació de l'exèrcit i la tragèdia que va suposar per la gent del Nord d'Irlanda va facilitar el ressorgiment de l'IRA. També ha dit que no pot donar suport a l'exèrcit per defensar "l'indefensable". "Les conclusions de l'informe són clares, el que va passar al Bloody Sunday és "injustificable i un error". "El que va passar no havia d'haver passat mai, en nom del meu govern i del meu país demano el més profund perdó".
La Investigació Widgery
La primera investigació oficial impulsada pel Parlament britànic, resolta només 10 setmanes després dels incidents, i publicada en 11-, va donar suport a l'actuació de l'exèrcit britànic, que oficialment es va excusar afirmant que militants de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) havien disparat primer contra les forces de seguretat. L'informe de la Comissió Widgery, que rep el nom del president del Tribunal Suprem, Lord Widgery, que l'encapçalava, es va basar només en les proves aportades per l'exèrcit britànic, i va ignorar els centenars de testimonis, entre població civil, gent de la marxa i periodistes irlandesos i britànics que es trobaven al barri de Bogside durant la marxa pels drets civils. Els testimonis van assegurar que els soldats no només havien disparat contra la multitud desarmada, sinó que a més a més van apuntar conscientment aquells que intentaven ajudar els que havien estat abatuts. Gairebé la meitat de les víctimes mortals van ser de persones que provaven d'ajudar-ne d'altres que havien caigut com a conseqüència dels trets.
Les investigacions no van trobar cap traça d'haver usat armament a les mans de les víctimes, i de fet 6 de les 26 persones que van patir ferides de bala (entre víctimes i ferits) les van rebre per l'esquena, fet que indica que fugien. A més a més, les evidències van demostrar que les bombes de mà que suposadament duia una de les víctimes a les butxaques (Gerard Donaghy) en realitat van ser-hi posades amb posterioritat a la seva mort. No hi va haver cap víctima ni cap ferit ni per bala ni per cap altra circumstància a les files britàniques, tot i les afirmacions que els membres de les dues faccions de l'IRA (Oficial i Provisional) presents aquell dia a la marxa -que anaven desarmats- havien disparat contra els soldats. Cap de les víctimes no era membre de l'IRA, molts d'ells van ser abatuts per l'esquena, i 6 eren menors d'edat. No es va trobar cap evidència que es disparés cap tret contra el regiment de l'exèrcit. De fet no es va trobar cap bala al lloc del succés que no fos disparada pels soldats.
Les acusacions de parcialitat i manca de veracitat d'aquesta investigació no es van fer esperar; el Bloody Sunday va provocar el rebuig frontal de la comunitat catòlica nord-irlandesa, fet que va impulsar el resorgiment de l'IRA. També es va iniciar una campanya de llarga durada per demanar una nova investigació.
La Investigació Saville
Després de la creixent pressió per part de familiars de les víctimes i de la premsa, el 1998 l'aleshores primer ministre britànic, Tony Blair, va acceptar la creació d'una nova Comissió, encapçalada pel jutge del Tribunal Suprem Lord Saville, i amb la presència de diversos jutges d'altres països, com Canadà, Nova Zelanda o Austràlia. La Investigació Saville es va allargar des d'aleshores fins el 2004, temps en el qual ha entrevistat un gran nombre de testimonis (més de 900, i més de 1600 testimonis no presencials), entre els que hi havia residents locals, soldats, periodistes i polítics, i va recopilar incomptables proves materials, des de fotografies fins a roba, peces diverses, armament, restes de material bèlic, etcètera. Les audiències públiques van acabar el novembre de 2004, però no ha estat fins ara, gairebé 6 anys després, que s'han fet públiques les conclusions finals. Ni aleshores ni ara no s'ha detingut ni acusat cap soldat ni responsable de l'operació.
Concretament l'Informe Saville [conclusions] considera provat que:
- els soldats van entrar al barri del Bogside com a conseqüència d'una ordre del comandament que no s'havia d'haver donat mai
- els soldats no van avisar ni advertir els civils abans d'obrir foc
- el primer tret va ser disparat pel regiment de l'exèrcit britànic
- algú va respondre amb trets des del bàndol catòlic, però això no justifica l'acció dels soldats
- no s'ha trobat cap bala disparada des de la marxa pro drets civils
- els soldats no van respondre aquests teòrics trets des del bàndol catòlic, sinó que hi va haver una "pèrdua general de la disciplina militar" i es van descontrolar
- hi havia membres de dues faccions de l'IRA (Oficial i Provisional) a la marxa dels drets civils, incloent-hi Martin McGuinness, l'actual vicepresident del govern nord-irlandès. Cap d'ells, anessin armats o no, no van suposar cap amenaça pels soldats, ni van dur a terme cap activitat o moviment que justifiqui l'actuació dels soldats
- algunes de les víctimes mortals i dels ferits van ser disparats quan provaven d'ajudar els caiguts pels trets
- els soldats van tractar d'amagar la veritat fent declaracions falses
- cap de les víctimes no estava fent res que justifiqués els trets dels soldats, i cap d'elles no era membre de l'IRA
- cap de les víctimes no anava armada
- exculpació total de culpabilitat de les víctimes
El cost total d'aquesta nova investigació es calcula en uns 200 milions de lliures esterlines, uns 240 milions d'euros, fet que juntament amb l'enorme retard amb què ha emès una sentència (12 anys després del seu inici, i 6 després d'haver acabat les audiències) ha provocat nombroses crítiques al sí de la societat britànica (i també irlandesa).
Per saber-ne més:
- Bloody Sunday: entrada a la Wikipedia en anglès
- Bloody Sunday Inquiry: entrada a la Wikipedia en anglès sobre la investigació Saville
- Bloody Sunday: especial de la BBC
- BD - What Happened: BBC, els esdeveniments minut a minut
- Bloody Sunday Key Events: reportatge, cronologia i fotografies (en color) dels fets
- The Saville Inquiry Official website: lloc web oficial sobre la investigació de la Comissió Saville
- Bloody Sunday inquiry live coverage: cobertura en directe de la BBC de la presentació de l'Informe Saville
- Free Derry Museum: museu sobre el Bloody Sunday, situat a Derry
Vídeos:
- Bloody Sunday, The Story (Part 1)
- Bloody Sunday, The Story (Part 2)
Opina
Configuració |