L'independentisme flamenc arrasa a les eleccions

Els independentistes de l'N-VA aconsegueixen el 30% dels vots a Flandes i més del 17% dels vots al conjunt de Bèlgica, on ha estat el partit més votat

Els independentistes flamencs de centre-dreta de l'N-VA han fet bons els sondejos i han aconseguit una espectacular victòria a les eleccions federals que s'han celebrat aquest diumenge a Bèlgica. Concretament ha assolit gairebé un 28% del suport a Flandes (i el 18% al conjunt de l'Estat), on serà el partit amb més escons al Parlament de Bèlgica (27). El segon partit més votat a Flandes ha estat el democristià CD&V del president sortint Yves Leterme, que malgrat un fort descens ha acabat amb el 17,8% dels vots, i 17 escons; en tercera posició els socialistes de l'SP.A i els liberals de l'Open VLD, amb 13 escons. El Vlaams Belang, l'independentisme considerat d'ultradreta, s'ha quedat finalment en 12 escons, després de perdre 5 dels 17 que tenia el 2007. A Valònia, el partit més votat ha estat el Partit Socialista (PS), que els suposarà 26 diputats al Parlament belga; en segon lloc, els reformistes de l'MR, que han perdut el lideratge való i s'han quedat amb 18 escons (-7). Els independentistes de l'N-VA ja han anunciat que no tenen intenció de presentar candidatura per liderar l'executiu belga que s'haurà de formar a partir d'ara, i que serà de difícil consecució, tenint en compte l'entramat jurídicolegal belga, que obliga a l'entesa entre partits flamencs i valons.

El líder de l'N-VA, Bart De Wever, així ho va confirmar ahir just després dels comicis. De Wever també va voler calmar els ànims dels valons, assegurant que "no han de tenir por, perquè sempre hem seguit el procés democràtic". Va recordar tanmateix que "cal adaptar el país a la nova realitat que existeix, i és que Bèlgica es desdobla en dues democràcies". Flandes aspira a ser, de moment, un estat autònom dins de Bèlgica, on juntament amb Valònia cadascún d'ells es dotarien de competències exclusives en política, economia i fiscalitat, deixant com a nexes en comú la monarquia i defensa.

Així les coses, el més que probable cap del futur govern belga seria Di Rupo, líder del PS való. A canvi l'N-VA exigirà la resolució definitiva dels principals conflictes entre flamencs i valons, especialment al districte electoral de Brussel·les.

El procés des de 2007

Els resultats dels comicis, especialment a Flandes, poden propiciar un nou atzucac al futur govern belga. El 2007 la paràlisi política de l'Estat belga va quedar patent just després de les anteriors eleccions legislatives. Els partits del Parlament belga no van aconseguir formar un govern fins nou mesos després d'aquelles eleccions, un govern que ha trontollat constantment des d'aleshores, fruit de les tensions entre flamencs i valons i de la negativa d'aquests darrers a acceptar una reforma profunda de l'Estat. El col·lapse institucional al futur govern belga és, doncs, una possibilitat molt real.

Al rerefons de la polèmica les qüestions de sempre: el partits flamencs exigeixen reformes profundes de l'Estat per donar més poder a les regions, fet al què s'oposen de forma clara els partits d'orientació i parla francòfona. I com a guspira que fa saltar el conflicte, Brussel·les i els seus districtes de rodalies, com sempre: la circumpscripció electoral de Brusel·les-Hal-Vilvorde (històricament flamenc), que de fet inclou dos territoris, un de flamenc, amb 35 ajuntaments al voltant de la capital belga -però amb alguns ajuntaments amb majoria valona i de parla francesa, sense que aquesta hi sigui oficial-, i un de mixte, Brusel·les (capital) amb 19 ajuntaments, tots ells bilingües de forma oficial -tot i que majoritàriament de parla francòfona-.

Tal com hem anat informant, la rivalitat entre les comunitats flamenca i valona, tant lingüística com cultural, ha arribat a fer impossible la formació de cap tipus de govern entre els partits guanyadors de les darreres eleccions. L'entramat del sistema polític belga, a més a més, no facilita precisament assolir aquesta fita, i obliga uns i altres a entendre's per a poder governar l'Estat.

Cal remarcar que a Bèlgica no hi ha "llistes estatals" dels partits. Cada partit, sigui való o flamenc, es presenta només a la zona de la seva nacionalitat; també cal remarcar que segons la llei electoral belga el vot és obligatori. Les lleis belgues també obliguen a que els governs federals siguin mixtes compartits a parts iguals entre valons i flamencs (amb igual nombre de ministres de les dues comunitats). [Vegeu un llistat de partits de l'Estat belga].

Interessant article i interessant situació la que s'obre a Bèlgica.

Així les coses, el més que probable cap del futur govern belga seria Di Rupo, líder del PS való. A canvi l'N-VA exigirà la resolució definitiva dels principals conflictes entre flamencs i valons, especialment al districte electoral de Brussel·les.

Això serà interessant veure com ho resolen, i és que aquesta qüestió encalla més la situació que no pas l'evolució cap a un estat confederal o fins i tot la partició. Quina de les dues ètnies es quedarà la capital d'Europa, quan sembla que la solució intermitja de compartir-la s'ha esgotat? Moltes preguntes interessants, a resoldre en un moment altament conflictiu en que l'estructura europea trontolla. A veure com es va resolent, i quin paper tant França com Alemanya hi juguen, si volen jugar-hi.