A Valònia, els socialistes del PS seguirien en primer lloc amb el 30% dels vots, malgrat que baixarien gairebé 3 punts percentuals. Els reformistes de l'RM també baixarien un percentatge semblant fins al 20.2% del suport. El seguiria de prop l'Ecolo fregant el 19% i la CDH amb el 16.1%. Queda la tercera circumscripció belga, Brussel·les, oficialment mixta, on hi ha representants de totes dues comunitats, i on probablement repetirà l'MR com a més votat. [Vegeu un llistat de partits de l'Estat belga].
Els resultats dels comicis, especialment a Flandes, poden propiciar un nou atzucac al futur govern belga. Ja el 2007 la paràlisi política de l'Estat belga va quedar patent just després de les anteriors eleccions legislatives. Els partits del Parlament belga no van aconseguir formar un govern fins nou mesos després d'aquelles eleccions, un govern que ha trontollat constantment des d'aleshores, fruit de les tensions entre flamencs i valons i de la negativa d'aquests darrers a acceptar una reforma profunda de l'Estat. El col·lapse institucional al futur govern belga és doncs una possibilitat molt real.
Al rerefons de la polèmica les qüestions de sempre: el partits flamencs exigeixen reformes profundes de l'Estat per donar més poder a les regions, fet al que s'oposen de forma clara els partits d'orientació i parla francòfona. I com a guspira que fa saltar el conflicte, Brussel·les i els seus districtes de rodalies, com sempre: la circumpscripció electoral de Brusel·les-Hal-Vilvorde (històricament flamenc), que de fet inclou dos territoris, un de flamenc, amb 35 ajuntaments al voltant de la capital belga -però amb alguns ajuntaments amb majoria valona i de parla francesa, sense que aquesta hi sigui oficial-, i un de mixte, Brusel·les (capital) amb 19 ajuntaments, tots ells bilingües de forma oficial -tot i que majoritàriament de parla francòfona-.
Tal i com hem anat informant, la rivalitat entre les comunitats flamenca i valona, tant lingüística com cultural, ha arribat a fer impossible la formació de cap tipus de govern entre els partits guanyadors de les darreres eleccions. L'entramat del sistema polític belga, a més a més, no facilita precisament assolir aquesta fita, i obliga a uns i altres a entendre's per a poder governar l'Estat.
Cal remarcar que a Bèlgica no hi ha "llistes estatals" dels partits. Cada partit, sigui való o flamenc, es presenta només a la zona de la seua nacionalitat; també cal remarcar que segons la llei electoral belga el vot és obligatori. Les lleis belgues també obliguen a que els governs federals siguin mixtes compartits a parts iguals entre valons i flamencs (amb igual nombre de ministres de les dues comunitats).
Opina
Configuració |