La Real Academia Española de la Lengua (RAE) va desvincular durant uns dies de la seva edició en línia el concepte de "nacionalitat" del de "nació". En l'avançament de la 23a edició del diccionari, encara no impresa, es va suprimir la definició de "nacionalitat" com la "condició i caràcter peculiar dels pobles i habitants d'una nació", però un cop es va saber la notícia es van afanyar a arreglar-ho. La decisió de suprimir aquesta part de la definició estava totalment oposada a l'esperit dels redactors de la Constitució de 1978 que van arribar a l'acord de parlar de "nacionalitats" perquè els catalans i els bascos ho poguéssim interpretar com a sinònim de nació sense topar amb la Carta Magna. El fet però va trascendir i ha provocat la protesta de diversos estaments, i d'alguns polítics catalans. Josep Antoni Duran va dir que la RAE "fa política" amb accions com aquesta i Joan Ridao va recordar que "nacionalitat" es va posar per les nacions sense Estat.
Després d'aquestes crítiques, la RAE ha tornat a incloure quatre definicions per l'entrada de "nacionalitat", i ha assegurat que ho rectificarà a l'edició definitiva de la 23a edició del seu diccionari. La definició ha quedat finalment així:
1) Condició i caràcter peculiar dels pobles i habitants d'una nació <-- definició suprimida i ara recuperada
2) Estat propi de la persona nascuda o naturalitzada en una nació
3) Comunitat autònoma a la qual, en el seu Estat, es reconeix una especial identitat històrica i cultural
4) Denominació oficial d'algunes comunitats autònomes espanyoles.
Opina
Configuració |