A més a més no s'ha de passar per alt que el nombre de vots partidaris de la independència catalana superen també els que van aconseguir ERC (416.355), el PP (316.222) o ICV-EUiA (282.693) a la cambra catalana, sense oblidar-se de Ciudadanos, que només van aconseguir el suport de l'1,68% del cens. Dit d'una altra manera: el PSC va aconseguir la presidència de la Generalitat gràcies, a banda de pactes entre partits, a un 27% dels vots amb el 56% de la participació (el 15,1% del cens total com ja hem dit), el qual és 4,5 punts inferior al suport de l'independentisme al global de les consultes (el qual va aconseguir un 19,6% de suport sobre el cens total).
També val la pena notar que el nombre de vots pel 'sí' a la independència va aconseguir el 93,4%, el 'no' el 4,3% i només el 2,1% va ser per vots en blanc i el 0,3% van ser nuls. A més a més, hi ha hagut una sèrie de municipis on el suport al 'sí' ha estat total. És el cas de Farrera, Navès, Colldejou, Toses o Pardines.
Si comparem les dades de participació a la consulta amb les del referèndum per la Constitució Europea veurem que en alguns municipis la participació en la votació oficial van ser menors. Municipis com Olost, Aiguaviva, Brunyola, Avinyó o Arbolí han registrat una participació major quan s'ha preguntat sobre la independència del nostre país que no pas quan s'ha preguntat per la Constitució Europea. És evident, doncs, que l'anàlisi de la participació a la consulta i el suport al sí s'ha de fer des de moltes òptiques, algunes d'elles ignorades pels partits polítics.
Opina
Configuració |