Només la premsa internacional i alguns polítics recorden el passat feixista de Samaranch

Junqueras, Bosch i Nuet, les úniques excepcions · Franca unanimitat a la premsa internacional sobre el seu passat franquista, amb l'excepció de la premsa espanyola

samaranch, feixisme, franco, franquisme, dictadura, premsa, falangisme

Malgrat que la premsa espanyola ha evitat recordar l'etapa franquista de Juan Antonio Samaranch als seus obituaris, la premsa internacional no s'ha estat de parlar sense embuts de la seva col·laboració amb el règim de Francisco Franco, així com de les etapes més fosques del ja difunt expresident del Comitè Olímpic Internacional (COI). "Si vol entendre la corrupció institucionalitzada, un bon lloc per a començar és el palau de Lausana des d'on Samaranch dirigia el COI", ha apuntat el britànic The Times a la vegada que ha recordat que és una "de les figures més poderoses i controvertides de l'esport mundial". La premsa francesa, nordamericana, britànica i especialment l'alemanya han recordat el passat obscur i franquista del president d'honor del COI. Els polítics del Principat, al seu torn, han optat majoritàriament per lloar la figura de Samaranch, obviant-ne el seu passat franquista; algunes de les poques excepcions han estat l'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, Jaume Bosch, d'ICV i Joan Josep Nuet, d'EUiA.

A l'Estat francès, els dos rotatius principals també s'han afegit al carro d'explicar la història amb tots els seus clarobscurs. Le Monde ha aplaudit a Samaranch la seva diplomàcia, la seva àmplia xarxa d'influències i la tasca que va fer per l'esport mundial però també ha incidit en "la part d'ombra" del personatge perquè "no va amagar mai la seva admiració pel dictador Francisco Franco". Le Fígaro ha avalat la tasca al COI però no s'ha estat de recordar que va ser un destacat membre del govern franquista.

Pel que fa als diaris americans, el New York Times ha vinculat "l'escàndol de corrupció" del COI a Salt Lake City a la "tolerància" de Samaranch amb la corrupció arran del seu passat franquista. De fet, la notícia de la mort de Samarach ha aparegut entre les 10 notícies més importants del dia amb un petit destacat a la portada de l'edició digital i la publicació d'un extens reportatge de l'Associated Press.

Los Angeles Times ha explicat que "alguns el definien com a autoritari, argumentant que la seva personalitat i la seva gestió del moviment olímpic van ser modelats pels seus primers anys com a funcionari feixista en l'Espanya del general Francisco Franco" i el Washington Post ha assegurat que "la reputació de Samaranch es va veure afectada sobretot per l'escàndol de Salt Lake City, que va derivar en l'expulsió de sis membres del COI i en la renúncia de quatre més".

Pel que fa a altres mitjans, en televisió la BBC ha destacat que Samaranch va començar a fer carrera "durant la dictadura del feixista d'Espanya Francisco Franco" i l'emissora Info Ràdio RBB ha remarcat que "no es pot passar per alt la seva faceta política" malgrat la seva feina al COI.

La premsa alemanya també ha comentat la mort de Samaranch. Diaris com Süddeutsche Zeitung, Frankfurter Allgemeine Zeitung i Die Welt han repassat la seva trajectòria en l'àmbit esportiu sense obviar temes com la secretaria d'estat de l'esport durant la dictadura. El Kurier ha estat més taxatiu i ha afirmat que "l'espanyol estava al servei dels feixistes". Respecte la premsa italiana, diaris com L'Stampa han dit que “s'ha emportat a al tomba el seu fosc passat amb la camisa blava de la Falange”.

Val a dir que aquest exercici d'ètica periodística de no ometre informació no ha estat gens seguit entre les publicacions de l'Estat espanyol. I un cas similar s'ha donat entre la classe política. Mentre que la majoria de polítics s'han afanyat a vanagloriar la figura del falangista són pocs els que han parlat obertament del passat de Samaranch.

samaranch-franco

L'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, ha estat clar: "Samaranch és un personatge extremament complex. És un reflex de les llums i de les ombres del s.XX. Una demostració que gairebé tothom pot fer alguna cosa útil pel país, com fou el cas amb l'impuls de la candidatura olímpica de Barcelona. La figura de Samaranch també ens permet intuir on hauríem pogut arribar sense l'horror de la guerra i del franquisme. Sens dubte, hauríem pogut arribar molt més lluny d'on estem ara. No podem oblidar que Samaranch va col·laborar amb una dictadura que va estroncar la vida, l'esforç i l'esperança de centenars de milers de persones i que, probablement, aquestes persones també haurien estat encantades de contribuir al moviment olímpic internacional".

Des d'ERC però, Carod-Rovira ha considerat en canvi que Samaranch ha estat "el català més important del món de l'esport i de l'olimpisme" a nivell internacional. El va qualificar de personatge "hàbil i diplomàtic".

Jaume Bosch, d'Iniciativa per Catalunya, va dir no compartir la majoria de valoracions sobre l'expresident del COI perquè també cal recordar "el passat no democràtic vinculat al règim franquista". Al seu torn, el senador d'EUiA, Joan Josep Nuet, ha estat més rotund: "És un insult a les víctimes del franquisme [ubicar la capella ardent a la Generalitat]; això mai no es permetria a Alemanya amb un exdirigent feixista d'aquest nivell" a banda de recordar que "Samaranch mai no havia demanat perdó per haver estat un dirigent feixista i, per tant, coneixedor directe dels crims del franquisme; dir que això és una circumstància històrica és fer hipocresia política, igual que provar d'amagar el passat, com sembla que es fa en aquest país".

El conjunt del PSC, en canvi, va lloar la "gran tasca" de Samaranch i la seva contribució a l'olimpisme i a l'èxit de la candidatura de Barcelona 92. El president de la Generalitat, José Montilla (PSC), ha anat més enllà i ha equiparat Samaranch amb Tarradellas i Pau Casals. Concretament ha dit que tots tres van dur a terme els "tres registres sonors que formen part de la història contemporània de Catalunya". Això són, l' "I'm a Catalan" de Pau Casals, pronunciat el 24 d'octubre de 1971 a la seu de les Nacions Unides a Nova York (EUA), el "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!" de Josep Tarradellas, el 23 d'octubre de 1977 des del balcó del Palau de la Generalitat, i l' "À la villa de ... Barcelona, España" de Samaranch, a Lausana (Suïssa), el 17 d'octubre de 1986. Ho ha dit des del Palau de la Generalitat, on s'hi ha instal·lat la capella ardent de l'expresident del COI.

CiU va emetre ahir una nota de premsa sobre Samaranch, assegurant que seria recordat com "un català universal" i "punt de referència" en l'àmbit esportiu internacional. Jordi Pujol també va tenir paraules d'elogi cap a l'exfalangista, i va recordar que li va entregar la Medalla d'Or de la Generalitat l'any 1985.

Per saber-ne més:

- Samaranch lloant a Franco el dia de la seva mort (vídeo en castellà)

- Traves a l'esport català (El Punt)

- Juan Antonio Samaranch (article de Josep Maria Huertas, censurat al seu dia)

- Juan Antonio Samaranch (flog Antiquari)

- Garzón i Samaranch (Saül Gordillo)

- Quan #samaranch desborda les reaccions (Saül Gordillo)

- Els obituaris de Samaranch (Àlex Gutiérrez)

- Democràcia i Dignitat a l'Esport

- Samaranch és la prova (Vicent Partal)

- La premsa internacional sí que s'atreveix amb el passat de Samaranch (directe!cat)

- Catalunya vetlla amb els màxims honors un dels darrers dirigents del franquisme (Vilaweb)