De fet a part de la Llei de política lingüística de la Generalitat, i alguna més d'algun sector molt particlar, al Principat les úniques disposicions que obliguen a usar una llengua fan referència al castellà: centenars de lleis, entre les que n'hi ha 221 que afecten a l'etiquetatge de productes, documentació, garanties, instruccions, retolació de maquinària, megafonia, avisos als establiments, informacions de preus i un llarg etcètera, obliguen a usar la llengua castellana.
A més a més l'entitat recorda que quan la infracció correspon a aquest 1% de normatives relatives al català, el procediment és tou i lent, amb molts avisos previs i terminis notablement llargs per adaptar-se i no ser multat. A part només s'actua si hi ha una denúncia previa, i de fet en alguns cops encara que hi hagi denúncia tampoc no s'actua.
La Plataforma considera que, donada la notable pressió mediàtica espanyolista, els empresaris catalans que són multats per infringir alguna de les centenars de normatives relatives al castellà no ho denuncien mai públicament, a part que cal tenir en compte que generalment no solen saltar-se cap d'aquestes disposicions. La sanció per infringir alguna d'aquestes normatives és, a diferència dels procediments relatius al català, molt més severa, ja que comporta la retirada del producte o directament de la llicència per a vendre-la. Els controls així mateix són molt més freqüents i durs, i no hi ha recurs possible contra les sancions. En canvi els empresaris que es queixen d'una de les poques normatives que defensa el català, com és la de l'obligació de tenir els rètols de l'establiment (al carrer) com a mínim en català, sí que fan pública una eventual sanció, i compten així amb el suport de la bateria de mitjans de l'espanyolisme.
Opina
Configuració |