Sentència històrica a l'Estat espanyol a favor del P2P i l'intercanvi d'arxius

Un jutjat de Barcelona absol l'amo d'una pàgina web que contenia vincles a arxius de xarxes P2P

Un jutge de Barcelona ha confirmat que l'intercanvi d'arxius conegut com a P2P ("peer-to-peer", d'igual a igual) és legal a l'Estat espanyol. En una històrica sentència, el jutjat mercantil número 7 de la capital catalana desestima la demanda de la SGAE i absol el responsable de la pàgina "Elrincondejesus.com", que contenia enllaços a arxius de xarxes P2P. A la sentència el jutge confirma que, no només les pàgines de vincles són perfectament legals, sinó que també ho són les xarxes d'intercanvi d'arxius P2P, i que aquestes no vulneren els drets d'autor. Recorda així mateix que les proves pericials confirmen que els servidors de la pàgina web en qüestió "no emmagatzemaven cap dels arxius de la denúncia". El jutge recorda que el sistema de vincles o enllaços "no implica la distribució, reproducció ni comunicació pública d'obres protegides pels drets d'autor", ja que l'únic que fa la pàgina és proporcionar un índex que en facilita la seva cerca a les xarxes, i que no en treu cap profit econòmic.

El magistrat compara els vincles de la pàgina amb els que es poden trobar arreu d'Internet: "el sistema d'enllaços constitueix la mateixa base d'Internet, i multitud de pàgines i cercadors (com Google) permeten tècnicament fer això que precisament es vol prohibir amb aquesta demanda, que és enllaçar amb les xarxes P2P". A més a més la sentència posa èmfasi a que el responsable d' "Elrincondejesus.com" no rebia cap quantitat de diners directament o indirectament relacionada amb el servei que oferia (la pàgina era gratuïta i sense publicitat).

El jutge entra també a valorar directament les xarxes P2P, com BitTorrent o eMule, a les que qualifica de ser "simples xarxes de transmissió de dades entre particulars usuaris d'Internet, que no vulneren cap dret protegit per la Llei de Propietat Intel·lectual (espanyola)".

En aquest punt la sentència fa referència al concepte de "còpia privada" previst per la legislació espanyola, i en la qual es basen els cànons que graven els suports digitals de tot tipus. En aquest sentit és perfectament legal grabar una cançó que se sent per la ràdio en qualsevol suport, igual com ho és fer-ho amb un mp3 de qualsevol cançó comercialitzada. El suport en què es diposita aquest mp3, ja sigui un CD o un disc dur, ja duu implícit un cànon (econòmic) per "compensar" que s'hi puguin emmagatzemar obres subjectes a drets d'autor, tal i com marca la Llei de la Propietat Intel·lectual. El text recorda que tot això és perfectament legal i lícit mentre el seu ús sigui privat i sense afany de lucre, i sempre que un cop obtinguda la còpia no se'n faci un ús col·lectiu. Però el fet mateix de la còpia, recorda el text, és "perfectament legal".

Per tot plegat desestima la demanda de la Societat General d'Autors i Editors espanyola (SGAE) i absol el responsable de la pàgina web en qüestió. La SGAE exigia el tancament de la pàgina web i una indemnització "per la comunicació pública i reproducció d'obres musicals" gestionades per la mateixa SGAE.

Mentrestant el govern espanyol continua provant de modificar per la tangent la legalitat respecte a la propietat intel·lectual, i ha introduït una esmena a l'avantprojecte de la Llei d'Economia Sostenible, per tractar el tema de les descàrregues digitals i el possible tancament de pàgines web a qui les entitats de gestió de drets d'autor acusen d'infringir la propietat intel·lectual. L'executiu espanyol vol que una comissió del Ministeri de Cultura pugui decidir si tancar o no pàgines web, sense intervenció judicial.