Al seu torn Joan Carretero va assegurar que, al seu parer, no hi ha independentistes a les institucions catalanes, i que no es pot anar pel món dient que la independència té 0 diputats al Paralment. Per això va dir que calia convertir les properes eleccions en "un referèndum" per elegir un Parlament independentista. Malgrat tot, va considerar que calia caminar tots a una perquè les baralles internes es deuen a que "no hem trobat allò que tenen els estats" que és "posar-se d'acord per defensar els seus interessos".
Francesc Ribera "Titot" va oferir als espectadors una breu actuació, on imaginava un futur proper amb el poble ja lliure, i acabava assegurant que no volia que cap "geni" li regalés la independència, perquè després de tot l'esforç "val la pena viure el moment, la primera passa".
Josep Guia va basar la seva ponència en el País Valencià, recordant que cal "no oblidar-lo" quan parlem d'independència, i situar-lo sempre al mapa. Va fer un extens repàs dels autors valencians i de tot el que han aportat al llarg dels segles a la cultura catalana.
Totes les intervencions van ser molt aplaudides, però la que ho va ser més va ser la darrera, la de l'eurodiputat Oriol Junqueras, que va plantejar els possibles entrebancs que plantejarà l'Estat espanyol com més a prop s'estigui de la independència. Amb un discurs molt emotiu, va assegurar que intentarà "espantar-nos" o "comprar-nos", i que n'hi haurà que voldran rendir-se, però que cal ajudar-los. Que cal ser conscients d'aquests perills per poder-los combatre millor. Finalment va concloure que "la independència no es demana, es proclama i es defensa".
Opina
Configuració |