Racó Català - Pel Consell de Garanties Estatutàries la Llei de consultes s'adiu a l'actual marc legal

Pel Consell de Garanties Estatutàries la Llei de consultes s'adiu a l'actual marc legal

Avala la constitucionalitat de la normativa i qüestiona que les propostes requereixin l'autorització del govern espanyol

El Consell de Garanties Estatutàries ha avalat avui la constitucionalitat del projecte de Llei de consultes populars de Catalunya, ja que ha trobat dues qüestions que no complirien l'Estatut o la Constitució espanyola però que no afecten a drets estatutaris. Ho ha fet en resposta al recurs que hi va presentar el PP fa alguns mesos. El Consell hi ha apreciat dos punts contraris, com són el fet que el text asseguri que és el govern espanyol qui autoritza el referèndum, quan no és competència de la llei determinar-ho, sinó de l'Estat. El text també diu que la consulta ha de ser aprovada pel Parlament per majoria simple, però que en canvi requereix una majoria de dos terços si el Consell ha dit anteriorment que no s'adequa al marc constitucional o estatutari. El Consell de Garanties Estatutàries recorda que, segons l'Estatut, els seus dictàmens només són vinculants quan es relacionen amb projectes de llei o proposicions de llei del Parlament que afecten o desenvolupen apartats de l'Estatut.

Per tant opina que la seva postura sobre una eventual consulta no pot afectar a la majoria requerida per la seva aprovació al Parlament, i que per tant li atribueix un poder decisori que no li ha otorgat l'Estatut. De fet la mateixa Llei del Consell de Garanties "impedeix taxativament" que per mitjà d'una altra llei es pugui atribuir caràcter vinculant als seus dictàmens, més enllà dels que afecten a preceptes estatutaris.

Precisament per això aquest dictàmen no té caràcter vinculant, ja que no afecta aquests preceptes. El debat i la votació d'aquest projecte de llei de consultes populars al ple del Parlament de Catalunya és previst que tingui lloc la setmana vinent. CiU ja va anunciar al seu dia que hi votaria en contra perquè considera que "perverteix" el sobiranisme.

Com ja haviem dit anteriorment, els referèndums, que passen per la convocatòria de tot el cens electoral i depenen de l'autorització del govern, podran ser proposats per una cinquena part dels diputats, dos grups parlamentaris, un mínim de deu municipis que representin 500.000 habitants, i per almenys un 3% de firmes de la població (actualment més de 225.000 persones). El conseller de Governació, Jordi Ausàs, va assegurar al seu dia que la norma "és el més ambiciosa possible dins de l'actual marc jurídic". Va admetre així mateix que els diferents governs espanyols "mai no han tingut la voluntat política" de demanar l'opinió als ciutadans. També va dir que creu que el govern espanyol "rebutjarà totes les propostes de referèndum que arribin des de Catalunya".