El Parlament de Catalunya va rebutjar ahir, per 114 vots a 16 (PP i C's), l'esmena a la totalitat contra la nova llei de l'aranès, que ara seguirà la seva tramitació parlamentària i un cop s'hagi discutit en comissió posteriorment tornarà a la cambra per ser votada. L'encarregat de presentar-la va ser el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, que va ver la seva intervenció en aranès, mentre destacava el caràcter "històric" de la llei. Totes les intervencions dels grups, excepte la del representant de C's, es van fer també en aranès. El PP va mostrar el rebuig al text en boca del seu diputat Rafael López, que va dir que els populars defensen la protecció de l'aranès, però calcant el discurs que fa al Principat, va dir que calia garantir el dret de les famílies a escolaritzar els fills en castellà i dels comerciants a no usar l'aranès. També va rebutjar que el text obri les portes a sancions i multes per a qui no retoli en aquesta variant occitana.
Les paraules de López van tenir la seva rèplica en el síndic d'Aran, Francesc Boya (que també és diputat del PP). Boya va lamentar la intervenció del representant popular, i li va recordar que el que està en risc a l'Aran no és el trilingüisme ni el castellà, sinó l'aranès. Boya també va negar que Aran vulgui ser una província espanyola, tal i com ell mateix va insinuar fa alguns dies, sinó que vol aspirar a tenir-ne "les mateixes competències".
L'Aran és l'únic territori de tot occitània on aquesta llengua és reconeguda de manera oficial. Es calcula que un total de 3 milions de persones la parlen arreu d'aquest territori, entre la Vall d'Aran, Catalunya Nord, Estat francès i Estat italià.
Opina
Configuració |