Enrique González Macho, president del grup de cinemes Renoir (un dels grups que van tancar les sales contra la nova Llei del cinema de Catalunya) admet que hi ha un dèficit important de cinema en llengua catalana, però ho atribueix als mateixos consumidors catalans, a qui acusa de "marginar" els (pocs) films que es projecten en aquesta llengua. Així ho va assegurar ahir en una entrevista a càrrec de Luis Herrero a la polèmica cadena espanyola EsRadio, on es va espolsar la responsabilitat assegurant que els exhibidors catalans "no són culpables que la majoria dels grans directors de cinema catalans facin cinema en espanyol fora de Catalunya. Se'ls deu considerar uns traïdors, o jo què sé". Pel president de Renoir, això demostra "la grandesa de Madrid" perquè "no et pregunten d'on ets, d'on véns ni cap a on vas". González Macho va assegurar també que hi ha "molt poca gent" que vagi a veure films en versió original subtitulada, i que cal acceptar que una gran majoria els vol veure doblats -en castellà-. Així mateix i preguntat sobre la nova llei, va afirmar que molts dels empresaris que hi estan en contra "són molt més catalans que els que han promulgat la llei" però que no volen anar en contra del mercat, perquè "una cosa és la política i una altra la indústria", i "no vull parlar de política". Ell mateix, assegura haver posat "molt cinema en català, no perquè fos català sinó perquè s'ho mereixia".
Aquestes declaracions de González Macho, assegurant que els films en català no són rendibles, contradiuen l'estudi que va presentar la Plataforma per la Llengua la setmana passada, i contradiuen així mateix les pròpies dades del Gremi d'Empresaris, on sovint la versió catalana de les poques pel·lícules que arriben en castellà i català als cinemes del Principat (i que compten amb igualtat en nombre de sales i bones ubicacions de les mateixes) ha tingut més èxit que la que estava doblada al castellà. Va ser el cas de Pocahontas, i també, en menor mesura, d'alguna de les versions de Harry Potter -malgrat que no totes van arribar a projectar-se en català-.
De fet encara és hora que algun film de màxima actualitat (com per exemple Avatar) s'estreni simultàniament en català i castellà al Principat, en igualtat de condicions (mateix nombre de sales i mateixa bona ubicació per a les de tots dos idiomes), per poder dir si realment hi ha demanda o no de cinema en català. Qualsevol altra conclusió, com ara assegurar que no hi ha demanda de cinema en català, quan la realitat és que el que no hi ha, és oferta, és parlar per parlar.
![[i]](http://rcstatic.cat/img/i/info-15.png "Mostra els vots d'aquest comentari")
Però.... una coseta: si no anem a veure pel·lis en català és senzillament perquè no n'hi ha. 
Opina
Configuració |