Registrar-se
Recorda contrasenya

Internacional. dimecres, 20 de gener de 2010, 17:45

Cop de porta a l'oficialitat del català al Parlament Europeu

El president de l'Eurocambra diu que no serà oficial mentre no ho sigui al Congrés, com a mínim · El PSOE diu de forma simultània que al Parlament espanyol 'només hi ha lloc pel castellà'

El president de l'Europarlament, el polonès Jerzey Buzek, ha tancat avui les portes a l'oficialitat del català a la cambra europea, assegurant que s'hi oficialitzen "les llengües en què es poden desenvolupar els ciutadans d'un Estat on aquesta hi és oficial". Buzek ho ha refermat amb la certesa que "tots els ciutadans de l'Estat [espanyol] entenen el castellà", i això es demostra perquè "al Parlament espanyol no s'usen tot els idiomes cooficials" de l'Estat, com ara el català. Malgrat tot, ha afirmat que la UE "és molt oberta al multilingüisme". Irònicament precisament avui el PSOE ha tancat la porta definitivament al debat sobre l'ús de les llengües cooficials al Congrés, assegurant que "només hi ha lloc per al castellà" perquè no és un cambra de representació territorial. Ho ha dit el seu portaveu parlamentari, José Antonio Alonso, que s'hi ha reafirmat dient que "no considerem convenient que es parli més que la llengua comuna d'Espanya, que és el castellà".

 

El PSOE acaba així amb l'escletxa oberta fa algunes setmanes al Senat espanyol per les formacions minoritàries que hi tenen representació, Entesa Catalana de Progrés (ERC, PSC I ICV), CiU i altres, quan van proposar que totes dues cambres regulessin l'ús de les llengües cooficials perquè aquestes hi fossin admeses oficialment.

Envia Corregeix

2117 lectures   32 comentaris

  • Res de nou. Jo com que sempre he estat en contra de la Unió Europea. Si aquesta és la UE que ens ha de donar suport en cas d'independència... anem bé.

  •     "tots els ciutadans de l'Estat [espanyol] entenen el castellà"

     

    Això només són excuses, per aquest principi a Irlanda també tots els ciutadants entenen i parlen anglès i bé que el gaèlic és oficial a l'UE.

  • Més clar no ens poden dir què és el que hem de fer.

    Ens ho han dit els parlaments europeu i espanyol.

    Doncs... som-hi!

  •  Com vaig comentar dies enrera , arran de la visita de la vicepresidenta De La Vega al Palau de La Generalitat , en motiu de la presentació del Mandat  d'España a la CEE, aquesta va dir que ella i el Gobierno lluitaven  molt pel català i la seva presència a europa. La sala estava a vesar , però ningu li va ni tossir. Una sala plena de polítics que passen per nacionalistes catalans , dels més lluitadors per Catalunya.

     

       Ni CyU ni ESQUERRA .

     

      Visca Laporta , Agrupament i les CUP.  

     

  • On són les figures que defensen els interessos catalans a Europa de la maneta dels defensors d'aquesta Espanya Singular? Aquests polítics del PSC que s'ajunten amb l'amic federalista, que ens farà partíceps de la construcció de la nova Europa, què en troben d'açò?

  • Cosa que demostra (per si algú encara ho dubtava) que:

     

    a) L'Europa que s'està construint és l'Europa dels estats, no l'Europa dels pobles.

    b) Per aconseguir l'oficialitat del català hem d'esdevenir un estat independent.

     

    Més clar, l'aigua.

  • Vista aquesta intransigència política vers la llengua només ens queda fer campanya per que Andorra esdevingui un estat membre de la UE i així oficialitzar el català com a sol·lució més immediata, així de senzill.

  • I aquests espanyols diuen que no són nacionalistes?

  • No ens enganyem, la UE MAI ens donaria suport per a la independència, i quan siguem independents, no entrarem a la UE fàcilment, jo encara dubto que ens hi deixin entrar.

     

    Si encara pensen alguns que el català pugui ser oficial a tota Espanya i per consegüent a la UE és que encara no s'han despertat del seu utòpic somni.

     

    Com més triguem en aconseguir la independència, més ràpid el català anirà morint. És una realitat, no ens podem enganyar, perquè si ens enganyem és pitjor. No podem dir que el català està bé. És cert que hi ha més parlants de català que mai, osti, això és evident, cada dia hi ha més població. Però la llengua d'arribada per als immigrants és en el 90% dels casos el castellà, això ho deixa força clar: per sobreviure a Catalunya cal el castellà.

    La majoria de la població té com a llengua materna el castellà, i com més anys passin augmentarà. I si el català mor, per què voldríem la independència? O millor dit, qui voldria la independència si el català morís?

    • "No ens enganyem, la UE MAI ens donaria suport per a la independència, i quan siguem independents, no entrarem a la UE fàcilment, jo encara dubto que ens hi deixin entrar."

       

      Quan Bosnia i Montenegro es van independitzar de Servia ho varen fer de manera unilateral (es a dir sense tenir en compte ni Servia ni Europa), llavors Servia es va queixar a Europa i aquesta va acceptar la independencia d'ambdos estat (despres de repetir el referendum sobre la independencia en el cas de Montenegro (crec que era aquest pero podria ser Bosnia) i amb l'exigencia de que hi hagués un 50% de participació i un 55% de vot a favor del sí a la independencia. I així va ser, i Europa accepta i reconeix ambdos estats dins de la UE (és com si Horta vol deixar de formar part de la ciutat de BCN i quan s'independitza deixes de formar part de BCN, Catalunya, Espanya i Europa, no seria llogic i nomes deixaria de formar part de BCN per defecte)

      • Molt bé, això no et dic pas que no, però en el cas del referèndum és evident que la participació seria altíssima, potser la més alta de la història, perquè tothom s'hi jugaria molt. Tots els votants del "no" anirien en massa, així com els del "sí", i el que encara no és tan clar és "qui" guanyaria? Els del sí o els del no? Tot i que els independentistes diguin que el SÍ guanyaria, que és evident... i els espanyolistes que el SÍ no sortiria mai, que el NO aclapararia tots els vots... això no se sabrà mai fins el dia del referèndum.

         

        La qüestió és si podrem fer o no fer el referèndum. Perquè si amb els referèndums aquests que no eren ni vinculants, ni oficials ni res d'aquest tipus, van posar cinquanta mil traves i obstales, no podem pensar que ens deixaran fer el referèndum quan ens doni la gana. Serà gairebé impossible fer-lo, tot i que estiguem en un país democràtic, bla bla bla, Espanya no permetrà mai un referèndum oficial i vinculant per la independència de Catalunya.

         

        Ja ho deien els savis: per anar a la guerra calen armes.

        • Primer de tot nosaltres a diferencia de Bòsnia i Montenegro, ja estem dins de la CEE (ho dic perquè a dalt m'he equivocat i un cop m'he donat compte ja era massa tard), per tant si ens independitzem d'Espanya seguiriem formant part de la CEE per defecte.

           

          Segon, l'únic que s'ha de fer (i aquí sí que ho hem de fer de manera similar a Bòsnia) és votar a un partit polític que digui que si te majoria o pacta amb un altre amb les mateixes ambicions declararà la independència de manera unilateral. Aquest és el punt on ens saltaríem la llei, però un cop s'hagués proclamat pel partit, Espanya no tindria res a fer ja que nosaltres hauriem sortit de la seva legalitat (el proces de Bòsnia és un gran exemple d'això) per tant no faria falta cap referèndum (i haver-se de barallar per una cosa que no et concediran mai). Un cop això llavors si que podem fer un referèndum per a ratificar-ho (serviria per validar-ho davant d'Europa ja que ells van sentar precedent amb la independència de Montenegro posant números (50% participació i 55% vot afirmatiu a la independència) per a reconèixer-lo com a estat.

           

          NOTA FINAL: Per tant, no ens cal el permís dels espanyols per a ser independents, només que ens posem dacord entre nosaltres.

          • M'has convençut, arribar a la independència és molt més fàcil del que jo m'imagino, però encara m'hi oposo una mica:

            - Confiar en què Reagrupament serà majoritari en 8 anys (2 legislatures) és somiar truites.

            - Confiar en què els nostres polítics s'uneixin per proclamar la independència és encara somiar més.

             

            Jo encara espero que ERC, Reagrupament i CiU (i qualsevol altre partit independentista que es creés) s'uneixin per atènyer la independència, i que després cadascú vagi pel seu compte, però dins d'una Catalunya independent.

            Com poder fer que s'uneixin? La pressió social pot ser una gran arma per fer-los unir, però com?

  • així són els socis d'esquerra... la gran aposta nacional

les notícies més...