Tots els diputats del PP van lluir un adhesiu que resava "No a la imposición del catalán", nom també de la coneguda falca de ràdio que ha impulsat, de dubtosa legalitat i de notable racisme (on s'hi pot sentir algú que contesta en català, fet que l'anunci assegura que "Seguramente a ti tampoco te parece normal. No a la imposición del catalán"). De fet la portaveu del PP a la cambra va entregar un registre amb 43.000 firmes que han recollit en aquesta campanya contra la llengua catalana.

Tant el PP com el PAR van assegurar que si arriben al poder canviaran la Llei per modificar-hi les referències al català (el PAR vol donar-li la denominació d'Aragonès oriental). Uns i altres van posar èmfasi en el fet que l'acceptació que hi ha zones d'Aragó on s'hi parla català i aragonès, i la possibilitat de rebre (si es demana) l'ensenyament en aquestes llengües, comportarà nombroses despeses econòmiques. Per part del CHA el seu portaveu, Chesús Bernal, es va mostrar satisfet de les esmenes aprovades a la tramitació de la llei, tot i lamentar que al PSOE li vingui "urticària" cada cop que algú parla de cooficialitat. Bernal va considerar el text "un punt de partiad" i un "acte de justícia" que arriba amb "dècades de retard". El portaveu del CHA va fer part de la seva intervenció en aragonès, en català i en castellà.

El diputat d'IU Adolfo Barrena va assegurar que la llei és un retrocés del dictàmen de 1997 aprovat per quatre grups parlamentaris. De fet va recordar la incoherència que per llei l'anglès o el francès siguin assignatures obligatòries mentre que l'aragonès o el català no ho seran. Va rebutjar les proclames catastrofistes de PP i PAR, recordant que la norma "no imposa res" i que de fet deixa incomptables qüestions lligades a la voluntarietat o a diverses interpretacions.

La nova llei admet el dret dels ciutadans dels territoris on s'hi parla català o aragonès a dirigir-se a l'administració en alguna d'aquestes llengües, i a rebre l'ensenyament en aquesta llengua si així ho demanen. El text aprovat també inclou la creació d'un Consell Superior de Llengües d'Aragó, que dependrà del govern aragonès, i que assessorarà l'executiu en matèria lingüística. Té per finalitat garantir l'aplicació de la llei així com delimitar i definir exactament les zones d'abast territorial de cada llengua. El formaran una quinzena de personalitats de diversos àmbits: jurídic, social, cultural, lingüístic i de l'ensenyament.