Registrar-se
Recorda contrasenya

Política. dijous, 17 de desembre de 2009, 14:30

El Parlament de Catalunya aprova la modificació de l'impost de successions

En quedaran exemptes les transferències de patrimoni entre cònjugues fins a 500.000 € i de pares a fills fins als 270.000 €

Aquest matí s'ha aprovat la reforma de l'Impost de Successions, dins la Llei de mesures fiscals i financeres. L'acord d'ahir a última hora entre els socis de govern del Tripartit ha provocat les crítiques dels partits a l'oposició, ja que tant CiU com el PP en volen la supressió. El pacte suposa una rebaixa (excempció, a la pràctica) de l'impost per a les herències de fins a 500.000 euros entre cònjuges i de fins a 270.000 euros de pares a fills, la qual cosa suposarà que la Generalitat deixarà de recaptar uns 600 milions d'euros per aquest concepte. El Tripartit justifica la seva decisió assegurant que amb aquesta mesura només pagaran les grans fortunes, però CiU ha recordat que una transferència de 300.000 euros de pares a fills al Principat tindria un cost de 25.000 euros amb aquest impost, mentre que a la comunitat de Madrid costaria només uns 500 euros. Durant les negociacions, el PSC i ERC van proposar el sostre a 400.000 euros però IC-V ha forçat que l'exempció només sigui fins a 270.000 euros.

 

L'acord final contempla la variant que en alguns casos pot ser de 500.000 (entre cònjugues) i es manté la deducció per habitatge habitual i que, a partir de l'any vinent, no es perdrà la condició d'habitatge habitual si el propietari passa més de dos anys en una residència o centre sanitari.

CiU ha anunciat, a través de la seva diputada Meritxell Ruiz, que si governen la pròxima legislatura suprimiran l'impost de successions perquè consideren que el tribut penalitza les classes mitjanes.

 

L'impost de successions, conegut com "el peatge de la mort" obliga a les persones que hereten un patrimoni determinat d'un familiar directe (de pares a fills, per exemple) a pagar quotes de fins al 30% del total del valor, tot i haver pagat tota la vida i haver tributat per aquest estalvi, de manera que han de "tornar a pagar". El tribut és tant injust que la majoria de territoris de l'Estat espanyol l'ha minimitzat, ja que la llei espanyola obliga a la seva existència (i el Congrés ha rebutjat eliminar-lo). El País Valencià per exemple aplica reduccions del 99%, i a Navarra es paga només un 0.2%. El Principat però encara el manté, i només ofereix minses reduccions sota determinades condicions normalment irrealitzables. Ara les excempcions i les reduccions s'han augmentat, però l'impost és manté per a un volum destacable de ciutadans.

 

Les diferències fiscals entre territoris han provocat nombroses deslocalitzacions de patrimonis i propietats empresarials, per exemple entre el Principat i la Comunitat de Madrid. I és que l'hereu que al Principat hauria de pagar un 30% del valor total d'una finca o d'un patrimoni empresarial, a Madrid pot obtenir bonificacions i haver de pagar una quota simbòlica de poques desenes d'euros. Al País Valencià o a Navarra passa quelcom similar, i l'impost no passa de ser una formalitat de valor irrisori comparat amb el valor total de l'herència (de l'ordre del 0.2%).

 

És per això que hi ha nombrosos casos de famílies del Principat que han venut el patrimoni a uns tercers (i per tant sense haver de pagar l'impost de successions), i amb els diners resultants han comprat nou patrimoni a d'altres territoris per poder-lo repartir als fills sense haver de pagar l'impost en qüestió. Patrimoni que posterioment els fills poden vendre, de manera que s'han estalviat haver de pagar el 30% de l'impost, i que deixa a les arques d'aquests altres territoris com Madrid sucosos beneficis pels tràmits de les compres i vendes diverses.

En definitiva, s'obliga als hereus a "tornar a pagar" per un patrimoni pel qual la seva família ha tributat tota la vida, i la injustícia que suposa que hi hagi territoris que el mantenen a ple rendiment mentre d'altres l'han suprimit. A més a més afecta principalment a les classes mitjanes. El Parlament de Catalunya al seu dia ja va rebutjar suprimir-lo, i el va modificar per introduir-hi determinades limitacions.

A la xarxa la campanya "Prou impost de successions a Catalunya!" reclama la supressió d'aquest impost al Principat de Catalunya [Manifest] [Sabies que...?] [Material divulgatiu]. Tal i com s'explica en aquesta plana web, les limitacions de l'import que preveu la legislació del Principat comporten uns condicionants gairebé impossibles de complir, i que redueixen a un tant per cent molt petit les famílies que s'hi poden acollir.

 

Per exemple, amb la normativa vigent fins avui, una herència de 250.000 euros que s'hagi de transmetre de pares a fills o que hagi de passar a la parella, suposaria haver hagut de pagar:

- 38.846 euros (Principat)
- 2.028 euros (Castella-La Manxa)
- 405 euros (Madrid)
- 356 euros (País Valencià)
- 332 euros (Cantàbria)
- 0 euros (Euskadi)

Envia Corregeix

923 lectures   3 comentaris
  • Menys maratons de tv3 i més fiscalitat justa!

     

    Cal dir que els únics que han fet un paper digne han estat els d'ICV-EUiA.

  • Qualsevol impost és un nyap.

    Les injustícies s'han de resoldre abans, i no via impostos que sempre són posteriors a la injusticia.

     

    No veig per enlloc que evitar que una persona pugui sortir de la pobresa sigui d'esquerres. I ja no cal parlar d'aquelles herències que tenen valors afegits (sentimentals etc) i que tampoc no li canviaran la vida a ningú.

     

    Paguen els febles, com sempre. Els altres, els rics, se'n riuen.

  • Durant tota la etapa democràtica, fins ahir, ningú va tenir collons de'agafar aquest tema tant "delicat"

    Finalment s'ha aconseguit arribar a un acord amb el qual el 94 % de la població en quedarà exempta, per tant un gran avenç.

    Mai s'acontenta a tothom, però penso que ha sigut un bon pas en la direcció adecuada.

    Ens agradi o no els impostos són necessaris, però que pagui el qui te més. Amb aquesta modificació que haurà d'anar acompanyada d'una llei el Gener, crec que és el camí més just.

    I potser ja n'hi ha prou de comparar-nos amb els espanyols! i comencem a comparar-nos, tant per lo bo com per lo dolent amb PAÏSOS del món i no en regions-autonomies de regim comú...

    Si volem actuar com un estat a més de fer-ho o hem de sembla.

     

    Salut

les notícies més...