La llei del poder judicial i d'enjudiciament civil que dóna "plena validesa i eficàcia" als documents presentats en català i, sobretot, l'articulat de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, que té rang de llei a l'Estat espanyol des del 2001 -i que defensa clarament els drets lingüístics dels catalans, gallecs i bascos davant l'administració de justícia-, han estat claus per dictat aquesta resolució. A més a més, la resolució del Suprem també esmenta l'article de l'Estatut de Catalunya que proclama "la plena eficàcia jurídica" dels textos escrits en català.  Per tant, aquesta novetat pot significar un pas important pel reconeixement del català a l'àmbit judicial.