Racó Català - Comença el judici pel cas Egunkaria

Comença el judici pel cas Egunkaria

Arriba 7 anys després del tancament 'provisional' del mitjà, sota acusació de col·laborar amb ETA, tot i que no hi ha cap prova que ho confirmi

Set anys després del tancament del diari Egunkaria, avui comença el judici contra cinc dels seus directius a l'Audiència Nacional. El febrer de 2003 el jutge Juan del Olmo va ordenar la clausura temporal i l'embargament preventiu de tots els béns del diari que, des del 1990 fins aquell moment, era l'únic que es publicava íntegrament en euskera. Aquest tancament va succeir perquè el jutge va considerar que "ETA va intervenir en la creació, designació de directius i dinamització del diari", de manera que l'objectiu del rotatiu era fomentar la difusió "amb suport de l'idioma euskera com a cobertura cultural per a la idea terrorista i dels valors i interessos defensats per l'esmentada organització terrorista". Aquest cas d'atemptar contra la llibertat d'expressió i informació d'un mitjà de comunicació, sense precedents en la història de l'Europa contemporània, va provocar un reguitzell de reaccions solidàries amb el mitjà i de crítiques que encara clamen contra la injustícia.

De fet, avui mateix, Iñaki Uría Manterola, Juan María Torrealday Navea, José María Auzmendi Larrarte, Xabier Oleaga Arondo i Martxelo Otamendi Egiguren, últim director de la publicació, s'asseuran al banc dels acusats malgrat que l'acusació de la Fiscalia en va sol·licitar l'arxivament. No va fer el mateix, però, la sala penal perquè va considerar que es podia continuar amb només l'acusació popular. És per això que els cinc acusats s'hauran d'enfrontar a les acusacions de Dignitat i Justícia (DiJ), els quals sol·liciten entre 12 i 14 anys de presó per a cadascun dels acusats, i l'Associació Víctimes del Terrorisme (AVT), que demana 15 anys de presó per pertinença a organització terrorista. Ambdues organitzacions espanyolistes, però, no porten cap prova que pugui "evitar" l'absolució de tots els acusats per part del jutge Javier Gómez Bermúdez. Després de dues sessions se suspendrà fins el gener. Cal dir, però, que en aquest cas no s'ha acceptat suspendre el judici per comptar només amb l'acusació popular com en altres casos sí que s'ha fet.

Per seguir amb la onada de solidaritat amb Egunkaria que es va engegar als Països Catalans arran del tancament, per avui a les 8 del vespre hi ha convocada una concentració a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Aquest serà el primer acte d'una campanya solidària que es perllongarà durant el mes que ve. Recordem que al seu moment es va editar una edició especial d'Egunkaria en català. Ara, set anys després, la societat catalana torna a estar convocada a mostrar el seu suport als periodistes i treballadors del diari basc sota el lema 'Contra la llei del silenci: no al judici a Egunkaria'. Vicent Partal en llegirà, a la concentració, un manifest unitari.

L'acusació no té cap base ni prova i, si hagués estat desestimada 7 anys enrere, no hauria acumulat els danys ja del tot irreparables amb que es presenta avui. La primera pregunta és: En quants mil.lions d'Euros es pot quantificar l'indemnització ?, cal retornar al col.lectiu i a les persones inocents la seua imatge, retornar-los no ja els mitjans confiscats ( ja caducs) sinò un altres d'actualitzats, indemnitzar set anys de vida professional de cadascú dels acusats, valorant-ne a l'alça l'evolució truncada, indemnitzar econòmicament allò que no és quantificable, la dignitat de les persones, la seua imatge. Cal evidentment posar els mitjans actualitzats necessàris per tal que al lendemà de la sentència absolutòria, Egunkaria es puga publicar. Això són molts diners i de seguida em ve al cap l'altra pregunta: Qui ho pagarà tot açò?. D' allò que n'estic segúr, és de qui NO ho pagarà: No ho pagaràn ni els denunciants difamadors, ni el jutge corrupte. Si ho paga algú, serem nosaltres, amb els nostres impostos.