Registrar-se
Recorda contrasenya

Societat. dijous, 03 de desembre de 2009, 13:30

L'independentisme es dispara a Catalunya

Un estudi de la UOC demostra que estaria en condicions de guanyar sobradament un referèndum · 2 de cada 3 consideren que els principis democràtics han de prevaldre davant la llei en cas de conflicte

Els ciutadans del Principat no només consideren que tenen dret a decidir el seu futur polític en un referèndum d'autodeterminació, sinó que a més a més votarien sense embuts a favor de la independència. Així ho indica un estudi de la UOC al que ha tingut accés Racó Català (i que citen diversos mitjans), on per primera vegada es mostra una majoria independentista a les respostes. A la pregunta directa de "Què faria vostè" en cas d'un referèndum d'autodeterminació, el 50.3% afirma que hi votaria a favor, el 17.8% en contra, un 24.6% s'abstindria, un 5.8% no ho sap i un 1.4% no contesta. Aquestes dades, si ho traslladem a les urnes (i descartem per tant el 24.6% abstencionista) marcarien un enorme 66.8% de vots favorables i un 23.6% de vots contraris a la independència, amb 9.5% de vots indeterminats (que corresponen als que no saben o no contesten). Desgranem a continuació l'estudi, amb conclusions molt significatives.

 

L'estudi, que porta per nom 'Les relacions Catalunya Espanya: percepció des de Catalunya' realitzat per l'Instituto DYM per a la UOC, mostra també respostes a determinades preguntes clau, des de l'opinió dels catalans del dret a l'autodeterminació fins a la seva postura en cas de xoc d'interessos de determinades opcions.

 

Conflicte entre llei i democràcia

 

Per exemple a la pregunta de "Què creu vostè que hauria de prevaldre en cas que una decisió democràtica entrés en conflicte amb les lleis vigents", un 67% responen que haurien de prevaldre els principis democràtics, un 22% les lleis vigents, i un 10% no ho sap.

 

Dret a l'autodeterminació

 

Sobre el dret a l'autodeterminació, gairebé un 89% opinen que "en termes generals" les nacions tenen dret a decidir el seu futur polític lliurement i democràtica, mentre que un 6.5% assegura que no, i un 3.5% l'aplicaria només en alguns casos.

 

El "cas català"

 

En cas d'aplicar el dret a l'autodeterminació concretament al Principat de Catalunya, un 82.6% considera que es pot autodeterminar (sis punts i mig menys que els que estaven a favor del dret d'autodeterminació "en general"), mentre que un 14.4% considera que no (gairebé 8 punts més que els que hi estaven en contra en termes generals), i un 3% no ho sap o no contesta.

 

L'estudi ofereix també en aquest punt saber la resposta segons si s'està a favor de la independència catalana o no. Els que votarien a favor al referèndum consideren en un 98% que Catalunya té dret a autodeterminar-se, mentre que dels que hi votarien en contra, una majoria del 52.4% creu, igualment, que té dret a votar-ho, i un 42% d'aquests, que no el té. Dels abstencionistes en una consulta, un 72.6% considera que Catalunya es pot autodeterminar, i un 22.4% que no.

 

Incidint encara en un referèndum a Catalunya, a la pregunta de qui hauria de poder participar-hi, un 40.6% creu que tots els que hi tinguin residència legal, un 32.2% creu que tots els inscrits al cens electoral, un 14.6% tots els catalans nascuts a Catalunya i un 10.3% gent de tot l'Estat espanyol.

 

Ja hem citat igualment les dades globals d'un eventual referèndum, 50.3% favorable, 17.8 en contra i una abstenció que voreja el 25% amb un 7% i escaig que no ho sap o no respon, que donarien una victòria al sí per gairebé 40 punts de diferència (66.8% contra 23.6%, amb gairebé un 10% de vots indeterminats). Per vegueries, les més independentistes són la de Girona i la de Comarques centrals, seguides de molt a prop per la de les Terres de l'Ebre, a més distància la de Ponent Alt Pirineu i Aran i, finalment, Camp de Tarragona i Àmbit Metropolità serien les que menys ho serien, tot i que l'independentisme guanya sobradament a totes elles (vegeu-ho a la pàgina 11 de l'estudi).

 

Les dades de vot en un referèndum segons l'origen dels enquestats, mostren que l'independentisme és majoritari en els nats a Catalunya (un 57.1% contra un 14.9% amb un 21.1% d'abstenció), i més baix als nascuts a la resta de l'Estat espanyol, tot i que també majoritari (32.6% favorable, 26.2% en contra i 31.1% abstenció). En canvi els nats a la resta d'Europa són molt més favorables que els espanyols a la independència (44.8% a favor, 25.4% en contra i 24.3% indecís) i els nats a la resta del Món encara més (53.3% a favor, només un 11.8% -menys que els catalans!- en contra i un 30.7%).

 

Arguments que expliquen el vot

 

Un punt interessant que inclou l'estudi són els motius que els entrevistats donen per votar a favor o en contra al referèndum (es podien escollir diverses respostes). Dels que hi votarien a favor, un 65.7% ho faria perquè seria una via pacífica i democràtica per aconseguir-ho, un 62.3% per motius econòmics, un 58.6% per sentiment o convicció, un 56.4% per motius lingüístics i culturals, i gairebé un 30% per cansament d'Espanya.

 

Dels que hi votarien en contra, un clar i majoritari 60.8% diu que ho faria per sentiment o convicció, mentre que tots els altres arguments no arriben ni al 30%. Per un 29.3% seria inviable econòmicament, gairebé un 26% considera que les lleis no ho contemplen, i un 25.7% tindria por d'un conflicte.

 

Dels que s'abstindrien, un 38.4% diu que ho faria perquè no els pertoca a ells decidir-ho, un 29.2% per sentiment o convicció, un 25.7% per por a un conflicte, un 20.6% perquè la llei no ho contempla i un 18.5% perquè seria inviable econòmicament.

 

Conseqüències de la independència

 

En cas del triomf del sí i l'assoliment de la independència plena de Catalunya, un 64.6% creu que la situació de la llengua i cultura catalanes milloraria, mentre que només un 3.8% creu que empitjoraria, i un 29% creu que quedaria igual.

 

El benestar dels catalans milloraria, segons un 54.7% dels enquestats, mentre que empitjoraria per un 9.7%, i es quedaria igual per un 27.6%.

 

Percepció de les relacions amb Espanya en cas d'independència

 

Dels que hi votarien a favor, un 81.3% creu que les relacions serien bones, i menys d'un 17% creu que hi estan majoritàriament en contra. Dels que hi votarien en contra, un 37.8% creu que la relació seria bona, però un 60% creu que no ho seria. Dels abstencionistes un 58.4% creu que ho serien, mentre que un 37.8% no ho creu.

 

Catalunya independent a la Unió Europea

 

A la pregunta d' "Estaria a favor que Catalunya formés part de la UE com qualsevol altre estat membre", un 63.6% hi estaria a favor, un 17.6% en contar i un 17.1% hi és indiferent.

 

A més a més un 71.1% creu que una Catalunya independent dins la UE defensaria millor els interessos dels catalans que la situació actual, mentre que només un 20.8% creu que no, amb un 8.1% que no ho sap.

 

Percepció de la voluntat majoritària d'independència

 

Un 43.4% dels enquestats creu que l'independentisme és majoritari, mentre que un 34.4% creu que no, i un 13.4% creuen que hi ha un empat entre totes dues opcions.

 

Per sectors, dels que hi votarien a favor un 57.2% creuen que l'independentisme és majoritari i un 22.2% que no, amb un 13.4% d'empat. Dels que hi votarien en contra, un 17% creuen que malgrat això l'independentisme és majoritari, un 63.5% no ho creuen, i un 10.7% creuen que hi ha empat. Dels abstencionistes, un 38.2% creuen que l'independentisme guanya, un 38.7% que no, i un 13% que empaten les dues opcions.

 

Assoliment i termini de la independència

 

Un 58.1% creuen que, malgrat tot plegat, Catalunya no serà mai independent, mentre que un 31.1% sí que ho creuen, i un 10.7% no ho saben.

 

En cas que Catalunya fos independent, un 41.9% creuen que arribaria "a llarg termini", un 41.8% que arribaria els propers 20 anys, i un 12.1% en els propers 5 anys.

 

 

L'estudi es va fer durant unes setmanes, just després de la consulta d'Arenys de Munt.

Envia Corregeix

5496 lectures   59 comentaris

  • A veure si van a votar en massa el dia 13D

  • Es pot consultar les dades de la mostra?

  • El que més hauria de preocupar-nos és el reflexe de la pessimista societat catalana.

    Un 41.9% creuen que arribaria "a llarg termini", un 41.8% que arribaria els propers 20 anys, i un 12.1% en els propers 5 anys.

    Si no ens ho creiem, com nassos ha de ser Catalunya independent? Per pena?

  • esperem que l'enquesta sigui fiable.

    • Mirant com s'ha fet sembla que, si més no, és de les més fiables i completes que s'han fet sobre el tema. I si et fixes en el que pensa i el que diu la gent, la veritat és que molt poca gent amb un mínim de trallat defensa el dependentisme. Només uns pocs radicals defensen la dependència a un Estat que no és propici als interessos dels catalans, i com indica l'estudi -i tots els que hem discutit sobre aquests temes cara a cara ho podem confirmar- sempre se sol defensar tal pertinença per qüestions ètniques i viscerals, mai amb la raó a la mà.

      • "Mirant com s'ha fet sembla que... és de les més fiables i completes..."

         

        COM s'ha fet? L'únic que sembla clar és que és per telèfon (un aquí diu 'm'han trucat per aquesta enquesta")

         

        En sap més tu?

        • Sense entrar en tecnicismes:

           

          Una mostra enorme: més de 2500 enquestes

          Realitzades arreu de la CAC

           

          Si mires l'estudi, que com a mínim segurament trobaràs a la pàgina de la UOC, hi trobaràs les dades tècniques.

           

          N'hi ha prou de veure que els que ho desprestigien i que tenen por de quedar malament (Mas de moment) no s'atreveixen a dir ni de broma que l'estudi no és de qualitat.

  • sóc independentista però a la vegada realista.

    Us creieu de veres que españa ens deixarà ser lliures d´una vegada encara que el poble català es possicione a favor d´una Catalunya independent?

    Si ara, amb un estatut de merda, continuista de la"democràcia" espanyola no ens deixen ni anomenar a la nostra terra com el què és: Una Nació...Com us penseu que des d´españa acceptaran la voluntat del poble català?

    A més a més hi han 2 factors més.

    El primer: què es comprén per Catalunya?Fins al riu Sénia?D´ahí cap avall ja no ho som?Us penseu que els resultats serien els mateixos al País Valencià o a les Illes?

    Realment us ho creieu?O la gent es quedaria amb la "comoditat" d´un estat català fins a les terres del Sénia i d´ahí cap avall ja ens ho farem els valencians?

    Amb les Illes el mateix cas.

     

    L´altra cosa és la forma de govern. Democràtic? Pensem en les opcions actuals al Parlament.

    3 grups espanyolistes: psoe, ciutadans i pp.

    2 grups botiflers que no dubten en al·lïar-se amb españa per tal de manar: erc i ciu

    1 grup que s´al·lïa amb botiflers i españols per tal de treure suc d´alguna forma però eik!!!! dient que són d´esquerres: icv

     

    No sóc pessimista, sóc simplement molt realista, i crec que per aconseguir la llibertat de Catalunya, les urnes són un camí però serà ignorat per la"justícia".

     Penseu només el què he dit: no reconeixen Catalunya com a nació.I si voleu més exemples de la justícia i democràcia per part d´españa només cal mirar la missa en honor a Franco amb bandera inclosa del pollastre que l´altre dia va oficiar un bisbe.

    Es segueix detenint a gent per la seua manera de pensar a Euskadi i la resta de l´estat.

    Es tanquen mitjans de comunicació no acords a la postura "democràtica i el tarannà" espanyols.

    Es prohibeix veure la televisió del Principat al País Valencià...

    etc...etc...etc...etc...

     

    Si parlant amb la seua democràcia no ens fan cas...quina cosa ens deu quedar a fer als catalans?

     

      • Això és exactament el que volia dir. Ens pensem que el que hi hagin canvis polítics sempre depèn dels qui manen, quan la majoria de vegades són moviments populars.

        De veritat penseu que si una gran part dels catalans declarés obertament la independència no la tindriem al 2010?

      •  

        ReiDelMam escrigué:

        Fiqueu-vos al cap que la independència depèn només de nosaltres.

         

        Queda molt bonic el que dius, però molt poc realista.

        Si en l'estratègia per a assolir la independència de la nostra nació no tenim en compte les circumstàncies externes (que no determinaran el procés com faran les causes internes, però sí que el condicionaran), no triomfarem, ja que el procés no avançarà si les condicions no permeten l'avanç. Si perdem de vista les circumstàncies externes, observarem el procés des dels núvols, i des d'allà no podrem crear unes condicions favorables al procés d'independència ni adaptar la nostra estratègia perquè hi siga efectiva.

        Per això, l'Esquerra Independentista no es deixa enlluernar per les dades; és realista i desenvolupa una estratègia per fer que les circumstàncies siguen favorables a la independència (creació d'un contrapoder per la Independència i el Socialisme capaç de contraposar-se a la dominació espanyola), conscient que la base per al canvi resideix en el nostre poble, però també que a l'Estat espanyol no li importarà si hi ha una majoria teòricament favorable a la independència, sinó si hi ha un autèntic moviment popular que lluita per la Independència de la nostra nació i pel Socialisme, per la nostra llibertat contra la injustícia espanyola.

    •     la gent es quedaria amb la "comoditat" d´un estat català fins a les terres del Sénia i d´ahí cap avall ja ens ho farem els valencians?

      Amb les Illes el mateix cas.

       

       

      Benvolgut Amogàver, aquest és un tema que hem tractat moltes vegades, tan de bo ens poguéssim independitzar tots al mateix temps, però si ja és difícil pel principat, imagina't tots el PPCC en bloc, avui per avui és impossible.

      Hem d'anar per parts, el dia que al principat siguem independents, podrem ajudar-vos i donar-vos suport, però el que no podrem fer és invair les vostres terres, per tant, també és feina vostra lluitar per assolir la independència.

    • Tens molta rao pero per aixo mateix em de continuar lluitant

       

      visca la terra

    • Jo encara diria més: les eleccions no seran el camí estratègic que ens durà cap a la Independència, sinó que podrem utilitzar-les puntualment com a tàctica per a l'acumulació de forces i el canvi de les condicions subjectives.

    •  

      Us creieu de veres que españa ens deixarà ser lliures d´una vegada encara que el poble català es possicione a favor d´una Catalunya independent?

       

       

      es que no els hi hem de preguntar pas si ens deixen o no...

    • Molt be, doncs suicidem-nos tots i deixem que els PPCC morin, perquè com que la cosa esta molt difícil...

    • En els anys proppassats, i a Europa, unes 15 nacions s'han independentitzat!

      Unes mab guerres i moprts, altres de maneres més intelligent

       

      Quantes d'aquestes ho han aconseguit amb l'ajuda, la passivitat, l'acord de l'estat que dominava abans de ser independent?

       

      CAP, poques, totes?

      I parles de 'realisme'?

      Obra els ulls!

      Endavant i Visca Reagrupament!

       

       

  •  

    I al Parlament de Catalunya hi ha majoria independentista? A veure si el Parlament no representa el poble català...

    • Les eleccions al Parlament no són un referèndum d'autodeterminació, la gent vota per molts motius (ideològics, econòmics, socials, d'empatia general, suport a un sistema electoral, etcètera).

       

      Per saber què pensen els catalans sobre un tema determinat cal fer un referèndum, no val mirar el Parlament, tal i com va demostrar (consulta-ho!) l'estudi del Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES).

  • això és imparable

  •  

    IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

  • fa molt de temps, un ministre d'aznar, de nom Rodrigo Rato va dir que si els catalans saberen el que els costava ser espanyols, l'independentisme creixeria molt. Pot ser ja s'estan donant compte del que ens costa ser espanyols al catalans, valencians i illencs?

  • A casa meva van trucar per aquesta enquesta.

  •  

    què fort..

     

    conclusió: tot depén dels mitjans, ara que l'independetisme surt més als mitjans, s'hi afageix més gent, més gent en parla i n'opina a tele, radio i diaris s'està convertint en un punt important de la agenda de la política del país.

     

    bé, també gràcies a la feina que s'està fent per part dels independentistes més actius en el moviment, la militància..no cal oblidar-ho.

     

     

  • És la primera enquesta que ens dona majoria.

    La idea de la independència cada dia creix i es fa forta.

    La tenim a tocar i més a prop del que la majoria es creu.

     

    Endavant això ja no hi ha qui ho pari.

    Primera estació 13D!!!!

     

    Salut

  • Això ha es veia a venir. És palpable que a tot arreu l'independentisme s'ha estès com l'escuma.

  • és feian nostre posar el debat sobre la taula.

     

    endavant patriotes!

  • Ara només cal anar a votar a Reagrupament!

  • Vull destacar dos xifres, dues frases, que poden passar desapercebuts i semblar contradictoris:

    "Un 58.1% creuen que, malgrat tot plegat, Catalunya no serà mai independent, mentre que un 31.1% sí que ho creuen"

    "Aquestes dades, si ho traslladem a les urnes (i descartem per tant el 24.6% abstencionista) marcarien un enorme 66.8% de vots favorables i un 23.6% de vots contraris a la independència, amb 9.5% de vots indeterminats (que corresponen als que no saben o no contesten)"

    és més:
    "(ahir a l'avui)... haver nascut a Catalunya disminueix molt la convicció en les prediccions independentistes i, per contra, els ciutadans provinents d'altres llocs se sorprenen menys del fet que un procés d'aquest tipus sigui possible

    Com és pot?

    Només hi ha una explicació lògica, i confirma el que molts creuen i han escrit:

    Hom (o un poble) pot ser molt independentista (votaria a favor) tot i (autoodi o informació/percepció errònia o deficient... o les dues coses) creient que el conjunt no votarà a favor ... se'n diu pessimisme (i no realisme).
    I els que menys hi creuen són els nascuts a la CAC (Comunitat Autònoma) tot i que, ells personalment i al total, hi voten molt a favor)

     

    Teo Vidal i Sol

  • I els polítics del Parlament d'esquena a la realitat .... tots! Quan siguem independents que no ens vinguin a pidolar glòria, que no en tindran gens ni mica

  • Visc a França fa uns anyets i en fa un que surto amb una malaguenya (q per cert ja parla un català molt millor que el de mon pare).He estat un parell de vegades allà, i jo que intento fer pedagogia i/o proselitisme allà on vaig no he tingut gaires problemes per parlar de política amb la gent d'allà. De passarells n'hi ha a tot arreu. Però al meu parer la indepndència s'ha d'assolir i proclamar de manera unilateral sense tenir en compte a Espanya. Inclús els més progressistes i oberts ho passen tot pel "rodillo" del seu concepte nacional espanyol i mai arribaran a compredre'ns. La nostra independència només passa per fer valer la veu del nostre poble!

  • Esperem que les dates siguin correctes seria molt més fàcil

  • Catalunya esta ja caminant cap a ésser un estat dins la U E amb l'oposició dels partits que estan al Parlament català. Ells, encara estan meravellats amb el seu l'"estatutet" però el poble català no li importa l'"estatutet" ni els te en compte a ells, ja que formen part d'un passat llunyà ja superat. Qui gosarà votar-los quant siguem un estat? Espero que ningú els voti ja que si no, de que hauria servit tenir estat amb aquests al parlament.

     

    L'Independència de Catalunya es un fet, els hi agradi o no!

     

    Visca l'Estat Català!

  • al.licino, on han fet aquesta enquesta. Si és certa estem millor del que imaginava 

  • EL CHOLLO (i el desvergonyiment) DE LA CASTA POLÍTICA A ESPANYA

    AMB EL MATEIX títol del llibre que l'any passat va commocionar Itàlia, el
    periodista Daniel Montero publica «La Casta». Recull, sense pietat, a 280
    pàgines, els privilegis dels professionals de la política, en un moment
    molt delicat "assaonat" a més amb l'escàndol social del cas Gürtel

     
    <http://www.burbuja.info/inmobiliaria/attachments/burbuja-inmobiliaria/17984
    d1258797189-articles-de-santiago-nen-vedella-post-oficial-el-xollo-2.jpg>
    <http://www.burbuja.info/inmobiliaria/attachments/burbuja-inmobiliaria/17983
    d1258796857-articles-de-santiago-nen-vedella-post-oficial-el-xollo-1.jpg>
    <http://www.burbuja.info/inmobiliaria/attachments/burbuja-inmobiliaria/17981
    d1258796672-articles-de-santiago-nen-vedella-post-oficial-el-chollo.jpg>
    Leire Pajín i Rodrigo Rato, dos dels membres de "La Casta" amb ingressos
    milionaris.

    Amb el mateix títol que el llibre que l'any passat va commocionar la vida
    política italiana, traient els colors als que viuen de la cosa pública,
    el periodista Daniel Montero fica el bisturí al pati local. Tampoc
    olora bé aquí. En les 286 pàgines de La Casta. L'increïble xollo de ser
    polític a Espanya, a la venda el proper dia 20 (Ed. La Esfera de los
    Llibres), Montero llança tallants preguntes (¿Quin futur té un país on
    les gairebé 80.000 persones que formen la classe política estan embolicades en un
    vel informatiu sobre el malbaratament dels seus privilegis?) i ofereix
    respostes i dades precises. Gürtel és només un epígraf en aquesta crispante
    història.

    1 .- Amb el que guanya Rajoy en un mes, una pensionista amb quatre fills viu
    durant dos anys i mig.
    2 .- Aquest és el descontrol, que a Espanya no hi ha ni una sola institució que
    conegui quants polítics cobren de l'Estat.
    3 .- Un espanyol "de a peu" té per llei com a límit una pensió màxima de
    32.000 euros anuals, però els polítics tenen dret a pensions
    vitalícies molt superiors: 74.000 euros en el cas dels primers espases
    de la Casta. A més aquestes pensions no són incompatibles amb altres sous
    de l'Administració o amb altres activitats econòmiques. Un diputat o
    senador ha d'estar només set anys en el càrrec per optar a la pensió
    màxima (32.000 euros), mentre que un treballador autònom o per compte
    aliena necessita 35 anys cotitzats.
    4 .- La retenció de les nòmines de diputats i senadors és només del 4,5%
    5 .- Sabia que paga de la seva butxaca les multes que la DGT imposa als
    polítics? I que a més les paga amb recàrrec?
    6 .- Viatges innecessaris? Una comissió del Congrés demana permís per a 60
    diputats viatgin quatre dies a Canàries a estudiar el cultiu del plàtan.
    7 .- Zapatero és l'únic president de la UE que carrega les seves despeses
    vacances als pressupostos estatals. Viatja amb 100 persones durant
    tres setmanes.

    AZNAR, JOSÉ MARÍA: és l'únic expresident del Govern que ha sol.licitat
    el sou vitalici que suposa asseure's en el Consell d'Estat: 74.000
    euros anuals. Nòmina que pretenia sumar a la d'executiu del magnat d'
    la premsa Rupert Murdoch. L'hi van denegar però li va sortir rendible. Aznar
    va renunciar per un sou de 220.000 euros a l'any, tres vegades més del que
    cobrava com a conseller d'Estat. [És difícil xifrar, com en el cas
    d'altres expresidents, quants diners sumen les seves activitats privades i
    públiques].

    ABSENTISME: no hi ha dades oficials sobre la falta a la feina dels
    polítics o almenys no s'han fet públics.

    AVIONS: els diputats poden utilitzar al seu gust amb càrrec a les arques de l'
    Estat avions, trens o vaixells. Disposen de 5.000.000 d'euros l'any per
    viatges.

    BONO, JOSÉ: entre sou i complements, el president del Congrés cobra
    13.856 euros al mes: 3.126 per diputat, 3.605 com a complement, 3.915 per a
    despeses de representació i 3.210 de lliure disposició. Les dues últimes
    partides sumen més de 6.000 euros mensuals per a dinars, regals i actes de
    protocol. Tot aquest diners sense comptar les indemnitzacions previstes per llei
    per sufragar «despeses que siguin indispensables per a l'exercici de la seva
    funció ».

    BOTELLA, JOSÉ: el cunyat de José María Aznar va ser fitxat a Brussel.les, des
    les oficines del PP a aquesta capital. En el tribunal que el va examinar per
    funcionari estava un membre determinant, Gerardo Galeote, que presidia la
    delegació popular a Europa. En menys de dos anys el germà de Ana Botella
    es va blindar amb un sou europeu per a tota la vida.

    CALDERA, JESÚS: l'ex ministre de Treball i Afers Socials rep 6.319
    euros mensuals per el seu escó a la cambra baixa, on arrodoneix el seu sou
    com a vocal de la Diputació Permanent i president d'una comissió. Quan
    era ministre va pujar el salari mínim a 600 euros. Quatre anys després, el seu
    sou és 10 vegades superior a aquesta xifra, que rep simplement per no obrir
    la boca. Caldera no ha presentat ni una sola iniciativa ni ha intervingut
    al Congrés des que va començar l'actual legislatura. Al final, cobrarà en
    2009 més de 120.000 euros pels serveis prestats.

    CÀRRECS: hi ha 8.112 alcaldes, 65.896 regidors, 1.206 parlamentaris
    autonòmics, 1.031 diputats provincials, 650 diputats i senadors, 139
    responsables de Cabildos i Consells insulars i 13 consellers de la Vall d'
    Aran.

    CÀSTIG: mai s'ha sancionat a cap membre de la Casta per incomplir
    el Codi del Bon Govern, que se suposa que controla les bones pràctiques
    l'Executiu.

    COTXES: el luxe de molts dirigents autonòmics els porta a establir les seves
    cul en automòbils de més de 100.000 euros. Gallardón, l'alcalde de
    Madrid, es mou en un Audi A8 de 591.624 euros. Va ser contractat en
    arrendament fins a 2011, així que l'alcalde gasta 150.000 euros a l'any del
    butxaca dels seus ciutadans per moure's per la ciutat i voltants. Catorze
    dels 17 presidents autonòmics utilitzen Audi. El valencià Francisco Camps
    té diversos a la seva disposició (aquesta comunitat disposa de 200 vehicles per
    seus alts càrrecs, la majoria d'ells Volvo S80, de 40.000 euros), el mateix
    que succeïa amb Chaves a Andalusia, el Govern compta amb 234 cotxes
    oficials.

     

     

    Que faran tots aquests, i els demés, quant s'ho hagin de pagar perquè de Catalunya no en vinguin?

     

    Visca l'ESTAT CATALÀ.


  • Aviam, es parla molt sobre l'independentisme, pero quants "CATALANS" hi han a Catalunya?

    Si tenim uns partits que tots s'atraveixan a posar en las sevas sigles el nom de Catalunya, PS"C", PP"C", I"C"V, quand tots aquets son simples "SUCURSALS" de partits espanyolistes, i els de casa CiU i ERC quand els hi interesa s'ajuntan als demes ignoran moltes vegades que lo primer i avans dels interessos de partit i per demunt de tot hi ha CATALUNYA, pasen, digueu-me, aquí li pot interesar de veritat la nostra llibertat de decidir amb lo que es nostra? A MI SI per tant tan sols hi ha una alternativa REAGRUPAMENT  d'en Joan Carretero i de molts reagrupats que en poc temps anem creixent i molt.

  • El teu enemic
    primer t’ignora
    després se’n riu
    després t’ataca i
    finalment guanyes !


    en queden dos!

  • <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Cambria; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin-top:0cm; margin-right:0cm; margin-bottom:10.0pt; margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; mso-bidi-font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ascii-font-family:Cambria; mso-fareast-font-family:Cambria; mso-hansi-font-family:Cambria; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Cambria; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin-top:0cm; margin-right:0cm; margin-bottom:10.0pt; margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; mso-bidi-font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ascii-font-family:Cambria; mso-fareast-font-family:Cambria; mso-hansi-font-family:Cambria; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> Els observadors internacionals remarquen ´la lliçó de gran democràcia´ dels catalans

    La delegació estava composada per 34 membres, encapçalada per personalitats com Cristopher White, delegat del Partit Nacional escocès (SNP); Eva Klotz diputada al Parlament del sudtirol (Itàlia) pel Partit de la Llibertat, o Jean Guay Talamoni, cap del grup parlamentari de Corsica Libera. La seva funció va ser vetllar per la garantia del recompte i del procés democràtic.

    En una roda de premsa al Col·legi de Periodistes, Daniel Turp ha destacat que ´el clima general de la consulta era de convivència i que els catalans que van anar als col·legis electorals semblaven contents de tenir la possibilitat d´expressar la seva opinió del estatus polític de Catalunya´. Turp ha destacat que l´escrutini s´ha fet ´sense coacció aparent i sense incidents´ i que ´el lloc i l´ambient´ on es van portar a terme les consultes ´eren molt diversos i de forma general eren espais aptes´. ´´

    Turp ha dit que les persones han estat ben informades en el moment d´escollir el seu dret a vot, i ha remarcat que ´el secret de vot ha estat respectat i s´han posat a disposició casi sempre cabines per exercir el dret de vot secret pels electors´. També ha remarcat que ´el recompte de vots s´ha fet a nivell comarcal, municipal i nacional i els observadors van poden verificar´ la feina que feien les persones que recomptaven els vots. Així mateix, ha dit que el grup presentarà el seu informe final el 28 de desembre i es faran recomanacions per millorar el funcionament de les pròximes convocatòries de consultes al febrer i l´abril.

    Turp també ha destacat ´l´honestedat i el caràcter democràtic del referèndum organitzats per la consulta i que s´ha fet conforme als reglament electoral de la consulta sobre la independència de Catalunya i els principis democràtics de base aplicables als electors´.

    Per la seva part, Xose Manuel Beiras, exlíder del BNG, ha destacat ´la participació de ciutadans immigrants de fora de la Unió Europea´ en les consultes d´aquest diumenge. ´És una dada important sobre com s´entenen els drets democràtics´.

    El president del partit Vallée d´Aoste Vive, Robert Louvin, ha ressaltat que els observadors han actuat amb llibertat, han tingut accés a totes les dades i han constatat un clima de confiança que dóna exemple de la maduresa en el pla democràtic de la societat catalana. Així mateix, ha dit que ´segur que servirà d´exemple en el pla polític i tècnic a altres pobles i regions´.

    ´Els catalans no han de trucar a Madrid´ per demanar el dret a l´autodeterminació

    Per la seva banda, Sale ha declarat que ´el nucli fonamental i filosòfic del dret a l´autodeterminació no pressuposa cap autorització de l´estat central´. ´Autodeterminació vol dir que tots nosaltres, poble, decidim de forma unitària i és una decisió unilateral´, ha afegit. ´Els sards no hem de trucar a Roma, ni els catalans a Madrid´, ha destacat. ´La Carta Internacional dels Drets Humans de l´ONU no l´ha escrit Madrid ni Roma´, ha ressaltat. Així mateix, Sale ha remarcat que la ´lliçó de democràcia´ que ha donat Catalunya aquest diumenge i ha dit que ´el mecanisme de funcionalitat ha superat algunes estructures estatals´.

    Preguntat per la participació, Turp ha dit que els observadors no tenen la funció de valorar si la participació és alta o baixa, sinó ´de constatar la conformitat del procediment i l´adequació de les mesures preses pels organitzadors del referèndum´.

  • El 15,21% de Montilla
     
     Després del terratrèmol de diumenge, s'han alçat moltes veus parlant de  si un 15%, un 20% o un 30% és poc o molt. Sabeu quin és el percentatge  del cens electoral que va obtenir el 2006 el PSC per poder governar a  Catalunya? Us imagineu quin percentatge del cens va votar Montilla?  Doncs exactament un 15,21%. Sorpresos? És tan senzill com saber que el
     PSC va treure un 26,8% dels vots emesos sobre una participació total  d'un 56,77%. Potser el que sorprèn és que l'endemà d'unes votacions  tothom s'atreveixi a opinar subjectivament sobre si un cert nombre de  vots és molt o poc, però ningú sigui capaç de donar xifres que
     corroborin la seva opinió. Quant suma tot el tripartit sencer? Doncs PSC+ERC+ICV van sumar el 2006 ni més ni menys que un 28,54%. Poc o molt?
     
     I ja que parlem de sobiranisme, potser una altra bona dada seria saber  quin percentatge del cens va votar els partits considerats catalanistes.  Doncs si sumem els vots de CIU i els d'ERC a les últimes catalanes el  total de vots és d'un 25,82% del cens. Sorpresos un altre cop?
     
     Potser ara que un 30% del cens on s'ha fet la consulta ha votat a favor  de la independència ja no ens semblarà tan poca cosa i la gent podrà  valorar-ho millor. Arribar a les xifres a què s'ha arribat amb els   mitjans amb què s'ha fet és extraordinari. De fet, qualsevol opció
     política catalana que hagués aconseguit que la votés un 30% del cens  hauria assolit una única cosa: la majoria absoluta al Parlament de  Catalunya.
     

     

les notícies més...