Registrar-se
Recorda contrasenya

Política. dilluns, 02 de novembre de 2009, 06:00

Diverses enquestes assenyalen un tomb electoral al Parlament de Catalunya

CiU tornaria a guanyar i estaria en condicions d'assolir la Generalitat, ja que el tripartit no sumaria prou escons · C's desapareix i Reagrupament voreja l'entrada a la cambra

Ahir 1 de novembre es complien 3 anys de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, que dibuixaven una victòria de CiU però feien possible la suma entre el PSC, ERC i ICV-EUiA que portaria a José Montilla a la presidència de la Generalitat de Catalunya. En aquelles eleccions, marcades pel referèndum de l'Estatut, el pacte estatutari entre Artur Mas i José Luís Rodríguez Zapatero i per la forçada retirada política de Pasqual Maragall se celebraven un any abans del que en principi s'havien de produir. Ara, a un any de les properes eleccions al Parlament de Catalunya previstes -si no hi ha cap sorpresa- el 2010, tot apunta a què canviaria substancialment el panorama polític a l'hemicicle català. Els principals trets que coincideixen a detectar les enquestes de La Vanguardia i del Periódico de Catalunya són els següents: CiU tornaria a guanyar però més àmpliament (55-58 escons) i tindria a més molt probablement assegurada la possibilitat de governar, el PSC no aconseguiria capitalitizar l'obra de govern i experimentaria un descens (35-38 escons), ERC baixaria dels 21 actuals fins als 14-17, mentre que ICV-EUiA patiria un lleuger descens de la intenció de vot per acabar en 10-12 escons, i el PPC un repunt a l'alça (14-16 escons). Ciutadans (C's) desapareix del Parlament aproximadament el 0.7% de suport (va obtenir-ne el 3% l'any 2006), i Reagrupament vorejaria entrar a la cambra amb un 2.8% de suport, segons l'enquesta de La Vanguardia.

 

En plena crisi per pressumpta corrupció a Catalunya, on a l'opinió pública es debat si realment Fèlix Millet va desviar diners a la fundació Trias Fargas -vinculada a CDC- i també amb l'ombra del cas Pretòria -que afecta el PSC i més indirectament CDC- sembla que CiU tindria assegurada la victòria, tot i que les enquestes reflecteixen en part aquest situació al ser elaborades entre els dies 22 i 28 del mes passat. L'enquesta de La Vanguardia reflecteix que CiU guanyaria àmpliament amb un 36,2% dels vots i 57-58 escons (ara en té 48 i el 31,5%). El PSC es quedaria amb el 25,1% dels vots i 35-36 escons (ara en té 26,8% i 37 escons). A continuació vindria el PPC, amb 11,2% i 15-16 escons (10,7% i 14 diputats té actualment) i se situaria en tercer lloc desplaçant a ERC, que es quedaria amb el 8,5% dels vots i 14-15 escons (14% i 21 escons té actualment). ICV-EUiA obtindria el 8,5% i 10-11 escons (9,5% i 12 diputats ara mateix), mentre que Ciutadans quedaria fora del Parlament. Reagrupament, amb el 2,8% dels vots, obtindria entre 0 i 3 diputats.

 

Pel que fa a l'enquesta que publica El Periódico de Catalunya CiU obtindria el 35,1% dels vots i 55-57 escons, el PSC es quedaria amb el 25,1% dels vots i 36-38 escons. ERC mantindria el tercer lloc amb el 10,8% dels vots i 16-17 escons seguida pel PPC, amb el 9,4% i 14 escons (8,5% i 12 el juliol). ICV-EUiA es quedaria amb el 10,1% i 12 escons.

 

En cap dels dos casos Ciutadans obtindria representació (0.6% i 0.7% de suport segons l'enquesta), confirmant la impressió de les darreres eleccions, que han suposat una notable davallada del partit antinacionalista català d'ençà que va irrompre al Parlament l'any 2006 amb el 3% de suport. Al seu torn Reagrupament, l'escisió d'ERC que lidera l'exconseller de Governació Joan Carretero estaria lluny d'un suport massiu, però comença a fer forat a les enquestes. A la d'El Periódico obté l'1.3% i a la de La Vanguardia, el 2.8%, a només 0.2% d'obtenir, de cop, 3 escons, ja que en superar el llindar del 3% gairebé es té assegurat els 3 diputats.

Envia Corregeix

7671 lectures   7 comentaris

  • Està clar que Carretero necessita a Laporta.

  •   El que s'ha de tenir en compte sobre aquestes enquestes es que Reagrupament es una

    forc,a amb creixement exponencial. Mes o menys cada 4 mesos ens doblem. Just fa 6 mesos es va crear com a nou moviment, a l'estiu estavem a l'1% dels vots i ara arribem

    ja al 3%. Al febrer vinent ens haurem duplicat de nou en numero d'associats i persones decidides a votar-nos, i ja trauriem uns 8 diputats. A l'estiu estarem al 10% de vots i

    previsio d'uns 16 diputats, a les eleccions de veritat superarem els 20.

  • Si en Laporta guanya la lliga i finalment es presenta per Reagrupament penseu que l'11,7% de la gent el votaria segons el periódico, o sigui i aplicant el factor antisociata un 30% el votaria. Això és més que no pas la gent que votaria a en Montilla.

  • Alea jacta est !.

    Quan la premsa diu el que passarà, en realitat està dient el que  han decidit que cal que passe. Els mitjans de comunicació son la fàbrica de vots, el poder, i els seus propietaris ( CIU-PSC-PP) son els "putos amos". És ben ximple, l'esquerra pagarà els plats trencats per la dreta, als ulls dels electors, la gran banca, els grans monopolis que ens han portat a l'actual crisi, apareixeran com a angelets i l'esquerra serà demonitzada una vegada més. 

    Posats a fer prediccions, jo també faré la meua.   "Reagrupament, com que encara no ha assolit la puresa independentista absoluta, patirà les escicions  necessàries i es convertirà en l'enemic a derrotar per aquestes escicions". " Evidentment, aquestes escicions en patiran de noves fins arribar a l'àmbit individual, però pur".

    I vosaltres us burleu dels valencians?.  

     

     

    •    El primer paràgraf que escrius em sembla força assenyat. Els medis de comunicació masiva no només informen sino que manipulen o interpreten de forma interesada l'informació.

         En el segon paragraf suposo que ens mostres els teus desitjos de que no prosperi en Carretero. Ho fas però amb un argument força contrastat. La tendència de l'independentisme català a independitzar-se de si mateix, es a dir, a fragmentar-se.

         El que no comprenc de cap manera és el terçer i curt paragraf. D'on surt? Si no ens ho expliques d'entrada sembla un xic paranoic.

      • Si Cerc, tens raó, si no ho explique sembla una mica paranoic.

        Jo parteix de la idea que l'independentisme, per se, no significa gran cosa. Jo soc sobiranista en la mesura que el meu País, la meua nació, estan sotmesos i com a esquerrà, deixaré de ser-ne en assolir la sobirania, és a dir el dret a decidir. És clar que aquest viatge d'alliberament m'imposa estranyes companyies, burgesos, catòlics, neolliberals, patriotes, etc..., al.liats circumstancials alhora que rivals amb els quals comparteix un mins bagatge al llarg d'un trajecte relativament curt. Com a esquerrà en canvi, comparteix un gran bagatge amb molts altres del meu País i d'altres, de la meua i de totes altres nacions, i al llarg d'un trajecte interminable. 

        Comprendràs que dés del meu punt de vista, l'aventura de Carretero esdevé anacrònica, inconsistent, ingènua i sobretot estèril; Tot i que no es converteix en el meu enemic.

        Al País Valencià, també en tenim de patriotes, es diuen "El Bloc" i també es declaren pel damunt de dretes i esquerres, pel damunt de polítiques concretes, pel damunt dels Països Catalans, son defensors de la "nació valenciana" i, al Racó Català, molts n'heu fet burla, amb tota propietat. Doncs bé, eixa és la burla a la que faig al.lusió.

        Ben mirat, el secessionisme del Bloc i el de Carretero son bastant simètrics.  

  • Encara queda camí per fer prpaganda de Reagrupament.Cat, però jo estic segur que entrarem, i amb més de 7 escons!!!!

     

    Compten amb tot el meu suport i el meu vot!

les notícies més...