L'actuació del govern espanyol respecte les consultes sobre la independència que es pretenen celebrar al Principat no es repetirà a la Gran Bretanya. Salmond explica que "està clarament establert que si Escòcia vota 'sí' a la independència els partits polítics del Regne Unit ho acceptaran" i afegeix que "el líder 'torie' David Cameron, que és probablement qui més s'oposa a l'autonomia escocesa, ja ha dit que respectarà els drets dels escocesos". El primer ministre no considera que l'actuació de la justícia espanyola sobre el suport dels ajuntaments a les consultes sigui aplicable a Escòcia tot i que "la Scotland Act també permet a Londres legislar per sobre de decisions del parlament escocès, mai se'ns ha retornat el poder total, Westminster segueix tenint aquesta opció i la fa servir sovint per rebutjar i aturar decisions que són increïblement raonables" però tot i això "no hi ha cap dubte que Westminster respectarà els drets dels escocesos a dir 'sí' a la independència, el resultat s'acceptarà i es legitimarà".

Aconseguir la independència seria, sense cap mena de dubte, un punt i principi en la història d'Escòcia. Ara bé, com podrà ser a partir d'aleshores la relació entre la nova Escòcia i Anglaterra? Salmond es mostra optimista i reconeix que sempre ha cregut que seria "extremadament amistosa" perquè "si Escòcia controlés la seva recaptació i les seves despeses i Anglaterra fes el mateix ningú no es podria queixar mai més i hi hauria una relació d'entesa molt millor" i explica que per gestionar-ne les relacions ja existeix el Consell Britànic-Irlandès que actualment aplega els dos governs sobirans del Regne Unit i Irlanda i els tres autonòmics de Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord, es reuneix regularment i té un secretariat.

Pel que fa a la presència a la UE, s'aferra a les paraules d'un jutge sènior del Tribunal de Justícia de la UE, Lord Mackenzie-Stuart, el qual "defensava que en cas d'independència, Escòcia i la resta del Regne Unit tindran el mateix estatus jurídic davant de la UE. I ell estava en contra de la independència escocesa" i afegeix la consideració que "la idea que el Regne Unit pugui vetar Escòcia a la UE és un disbarat, perquè de la mateixa manera Escòcia podria vetar igualment al Regne Unit".

Si tot segueix el procediment que Salmond espera, l'any vinent se celebrarà la consulta sobre la independència. El primer ministre contempla la possibilitat que venci el 'no' malgrat que es mostra confiat, i a la vegada prudent, i assegura que una de les seves responsabilitats és "incrementar la confiança dels escocesos sobre la nostra capacitat d'autogovernar-nos i permetre'ls prendre aquesta decisió". Pel que fa a les opcions de vot s'està valorant la possibilitat d'afegir, a banda del 'sí' i del 'no' una tercera opció "que plantegi un canvi constitucional".

La situació d'Escòcia és, doncs, un bon referent per Catalunya. Salmond és del parer que "es poden aprendre moltes lliçons, però cap polític no hauria d'interferir en la política interna d'un altre país". Ara bé, també reconeix que aquesta bona relació ha de servir per millorar ambdues bandes i explica que "en la meva visita a Catalunya em vaig quedar impressionat per la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, molt millor que l'escocesa, i la directora de TV3 em va dir que havia estudiat a Escòcia a la universitat i ara ha aconseguit una posició laboral millor que si s'hagués quedat a Escòcia, i això és una lliçó per a nosaltres" perquè "és obvi que hi ha lliçons que Catalunya i Escòcia han de compartir i aprendre".