La Generalitat demanarà que s'anul·li el judici a Companys

Ho farà en base a la llei espanyola de la Memòria Històrica

franquisme, memòria històrica, lluís companys, afusellament

El consell executiu de la Generalitat de Catalunya d'aquest dijous demanarà a la Fiscalia General de l'Estat espanyol que sol·liciti al Suprem la revisió del judici contra el president Lluís Companys amb la intenció d'aconseguir l'anul·lació de la sentència condemnatòria. Per fer-ho, s'empararà amb la llei de la memòria històrica i el document de reparació i reconeixement de la figura del president elaborat pel govern espanyol; així ho ha avançat el diari Avui.

Coincidint amb el 69è aniversari de l'afusellament de Companys -l'únic president europeu escollit democràticament executat pel feixisme-, el govern català vol aprofitar que el tercer article de la llei de la memòria històrica declara il·legítims els consells de guerra constituïts per motius polítics, ideològics o de creences religioses durant la Guerra Civil i la dictadura.

El document de reparació de la figura del president màrtir serà lliurat demà a la seva néta, Maria Lluïsa Gally, a Mèxic, pel mateix ministre de Justícia, Francisco Caamaño. Aquest document també farà referència genèrica als milers de represaliats durant la dictadura per raons polítiques o ideològiques.

Envia Corregeix Comparteix

667 lectures 5 comentaris

Opina

Configuració |

defensor (5282 missatges)
13 d'octubre de 2009, 13:55

K: 16.25 (0)

Ja no crec que calgui.

Ja fa 34 anys d'això que els espanyols anomenen "democràcia" i aquest judici -amb molts d'altres- ja hauria d'haver estat anul·lat d'ofici.

Tant Alemanya com França han demanat perdó pel lliurament del president Companys a la dictadura franquista. No ho ha fet pas Espanya per l'assessinat.

Entenc que Espanya, amb la seva actitud, es reafirma en el seu consentiment d'aquell acte inhumà, il·legítim i immoral. Si arriben a anular el judici serà per interès polític.

No cal. Que es rebolquin a la seva misèria.
FrancescCiuta (4022 missatges)
13 d'octubre de 2009, 14:43

K: 16.29 (0)

Impressionant! Voleu dir que no va massa ràpid la Generalitat? Les coses estan molt fresques encara. Em sembla que se'ls està anant de les mans tot plegat. No seria millor esperar un poc més per fer coses tan fortes?

(és sarcasme o ironia açò? és que no en sé massa de terminologia d'aquest tipus)
CAT2014 (141 missatges)
13 d'octubre de 2009, 19:54

K: 13.25 (0)

S'acosten les el·leccions. Sols estem a uns mesos de que Catalunya torni a tenir un president de la Generalitat el·legit pel poble i no pas seleccionat a dit per al lider d'un o dos partits. Fa mes de 4 anys que la Generalitat es prostituida i de la persona del president proscrita, en tenir el que tenim.

Així doncs per tal de mantenir el desori, actual es necessari fer soroll ara i mirar d'aconsseguir amb pena el que fa anys hauria d'haver-se anulat. No obstant, en el fons això no importa gens. Ja sabem que la "democràcia" en la que vivim és si més no una perllongació de la dictadura disfressada burdament d'estat de dret; ja que el que tenim es el resultat de les accions de (mal que em faci dir-ho) les ments intel·lectuals del franquisme que encara avui perviuen en un pais de "4 caciques" i que abans de la mort del caudillo, ja pensaven en com fer que pervivís un estat dins d'un altre acceptat per europa.

I aquí ho tenim, la botifleria catalana pregant en temps pre-el·lectoral i fent-li el seguici a les despulles del franquisme, per tal d'aconseguir amb penes, i prou període finestra com per que ens facin les seves glories l'any vinent, el reconeixement a una caça de ratolins que com ja he dit, temps fa que hauria d'haver-se comdemnat i anul·lat.
oscar_tarragona (1525 missatges)
14 d'octubre de 2009, 13:58

K: 14.51 (0)

Sé la càrrega simbòlica que pot tenir, però l'anulació aniria acompanyada d'alguna restitució a la família o a la generalitat? perquè si només es diu "no l'haurien d'haver matat" poca cosa guanyem...
Àngel (92 missatges)
14 d'octubre de 2009, 14:08

K: 15.92 (0)

Dir que col·lectivament reconeixem el sofriment i la mort de gent que era sota el paraigua de la legalitat llavors vigent pot semblar, com a molt i a primera vista, bonic.
Però si aprofundim en la naturalesa de la proposta ens resulta un escarni a tota aquella gent i a la nostra intel·ligència (?).

Permeteu abans que em distancïi políticament dels fets i les persones. Jo no hauria combregat amb aquella república que volia una España “integral” com desprès no vaig combregar amb la “unidad de destino” i ara no combrego amb l’España “indisoluble” i “autonómica”. Per tant procuraré una mirada tècnica i prou.

El 17 de juliol de 1936 hi havia a Espanya una determinada legalitat. Aquell vespre la major part de l’exèrcit incor en delicte de sedició. Els insurrectes guanyen i estableixen una legalitat que trenca amb l’anterior.
A la mort del cap del règim es nomena (segons la seva legalitat) un succesor anecdòticament anomenat “rey”.
Sota el poder del nou cap d’Estat es reformen les Lleis Fonamentals substituïnt-les per l’anomenada Constitución Española, sempre amb continuitat i sense ruptura d’aquella legalitat dels sediciosos -“de Ley a Ley” fou l’expresió encunyada -.
Avui les autoritats de torn de l’España (reconeguda i gens acomplexada) hereva de l’España sortida de la guerra del 36 vol fer-se un altre lifting. Ara volen homenatjar els represaliats de la legalitat republicana. Esplèndit i enternidor. Sota la mateixa legalitat (també bandera, himne etc) que va inflingir els càstigs ara és vol fer el paripé.
He escrit paripé perquè en el fons es dirà: “no ereu culpables i vau ser castigats”, però sense cap conseqüència jurídica. Que això ho digui jo o una S.A., doncs mira, està bé. Però l’Estat no ho pot dir i quedar-se tot igual. Perquè l’Estat dirà que no s’ho mereixien, però de fet i de dret manté les condemnes. L’Estat continua doncs oficialment mantenint la “procedència” d’aquells càstigs.
Si de veritat es cregués que ha arribat l’hora d’esmenar-ho, l’Estat només te una manera: declarar formalment que allò no s’ajustà a dret. Però ai, l’às! Si allò fou nul per basar-se en una aparença de legalitat nascuda d’un delicte de sedició, i les lleis de Franco són doncs totes nules, el nomenament del rei és nul, i l’ evolució d’allò (la “Ley para la Reforma Política” mare de l’actual Constitución) és nula...ai ai.
Ara a trenta-un anys de la mort del dictador-fundador només cabria una llei de memòria històrica vertadera: la Llei de Ruptura. La Ruptura, d’una vegada. Anular tot allò sortit del règim sediciós de 1936. Tot.
Rehabilitar els condemnats i replantejar el futur: on volem anar i com. Obrir la caixa dels trons.
Pot fer por, però qualsevol altre pegat damunt de los Principios Fundamentales del Movimiento -i llurs seqüeles- fa mania. I fa mania tothom que hi col·labora d’una manera o d’altra (paraula, obra o omissió).
Si us hi fixeu, tots els referenda des de 1976 (Ley para la Reforma Política, Constitución Espanyola, Estatuts d’Autonomia, OTAN...) han estat per preguntar-nos: “voleu la misèria que proposem o voleu quedar-vos com estem?”
Ah! I totes les eleccions polítiques es basen en triar dins un corral clos que conté uns partits limitats de fet en el seu nombre i blindats per la forma de finançar-se, pel tractament mediàtic i pel sistema de llistes tancades; i tot plegat rematat per una monarquia confusament consentida i tot sota el candau de les forces armades. Lamentable, però homologable amb Europa, això sí.
Potser el 1976 teniem l’excusa (que crec que no) de que no es podia arribar més enllà. Ara, trenta anys desprès aquesta ja no serveix. Ara només ens queda mirar-nos al mirall i admetre que som així, superficials i sense dignitat. Però tenim una adossada amb hipoteca a cinquanta anys, això sí.
Memória histórica? No fem riure (ni plorar).