Registrar-se
Recorda contrasenya

Política. dimecres, 16 de setembre de 2009, 15:20

El Congrés rebutja suprimir l'impost de successions

El tribut grava indiscriminadament les transmissions patrimonials i donacions entre familiars directes · Molts territoris de l'Estat ja l'han suprimit o minimitzat

El Parlament espanyol va tombar ahir la moció de CiU que demanava la supressió de l'impost de successions per als familiars directes a partir de 2010. CiU, ERC, PP, PNB i CC (166) hi van votar a favor i PSOE, IU-ICV, BNG i UPyD (172) ho van fer en contra, de manera que ERC va votar diferent que els seus socis al tripartit català. L'impost de successions, conegut com "el peatge de la mort" obliga a les persones que hereten un patrimoni determinat d'un familiar directe (de pares a fills, per exemple) a pagar quotes de fins al 30% del total del valor, tot i haver pagat tota la vida i haver tributat per aquest estalvi, de manera que han de "tornar a pagar". El tribut és tant injust que la majoria de territoris de l'Estat espanyol ja l'ha eliminat o minimitzat. El País Valencià per exemple aplica reduccions del 99%, i a Navarra es paga només un 0.2%. El Principat però encara el manté, i només ofereix minses reduccions sota determinades condicions normalment irrealitzables.

 

Així ho va recalcar el portaveu de CiU al Congrés, Josep Sánchez Llibre, que va titllar l'impost de "confiscador" i en va reclamar la seva supressió per augmentar "l'equilibri fiscal" entre els territoris de l'Estat. Les diferències fiscals entre territoris han provocat nombroses deslocalitzacions de patrimonis i propietats empresarials, per exemple entre el Principat i la Comunitat de Madrid.

 

L'hereu que al Principat hauria de pagar un 30% del valor total d'una finca o d'un patrimoni empresarial, a Madrid pot obtenir bonificacions i haver de pagar una quota simbòlica de poques desenes d'euros. Al País Valencià o a Navarra passa quelcom similar, i l'impost no passa de ser una formalitat de valor irrisori comparat amb el valor total de l'herència (de l'ordre del 0.2%). És per això que hi ha nombrosos casos de famílies del Principat que han venut el patrimoni a uns tercers (i per tant sense haver de pagar l'impost de successions), i amb els diners resultants han comprat nou patrimoni a d'altres territoris per poder-lo repartir als fills sense haver de pagar l'impost en qüestió. Patrimoni que posterioment els fills poden vendre, de manera que s'han estalviat haver de pagar el 30% de l'impost, i que deixa a les arques d'aquests altres territoris com Madrid sucosos beneficis pels tràmits de les compres i vendes diverses.

 

Sánchez Llibre va recalcar el fet que s'obliga als hereus a "tornar a pagar" per un patrimoni pel qual la seva família ha tributat tota la vida, i la injustícia que suposa que hi hagi territoris que el mantenen a ple rendiment mentre d'altres l'han suprimit. A més a més afecta principalment a les classes mitjanes. El Parlament de Catalunya al seu dia ja va rebutjar suprimir-lo, i el va modificar per introduir-hi determinades limitacions.

 

A la xarxa la campanya "Prou impost de successions a Catalunya!" reclama la supressió d'aquest impost al Principat de Catalunya [Manifest] [Sabies que...?] [Material divulgatiu]. Tal i com s'explica en aquesta plana web, les limitacions de l'import que preveu la legislació del Principat comporten uns condicionants gairebé impossibles de complir, i que redueixen a un tant per cent molt petit les famílies que s'hi poden acollir.

 

Per exemple, una herència de 250.000 euros que s'hagi de transmetre de pares a fills o que hagi de passar a la parella, suposaria haver de pagar:

 

- 38.846 euros (Principat)

- 2.028 euros (Castella-La Manxa)

- 405 euros (Madrid)

- 356 euros (País Valencià)

- 332 euros (Cantàbria)

- 0 euros (Euskadi)

Envia Corregeix

25146 lectures   12 comentaris

  • Ostia quina diferència

     

    Que suprimeixin l'impost de successions ja!

  • hòstia! bravo un altre cop per ICV!

    i vosaltres esteu de part dels pobles oprimits? ah sí, tots mensy el català, ja no me'n recordava!!!

    paràsits, escòria, venuts, ineptes, traïdors!

  • Si no ho tinc entès malament, l'impost el pot reduir el Govern del territori en qüestó, però suprimir-lo només el pot suprimir l'espanyol. Excepte en el cas basc, que l'han suprimit quan han volgut (règim fiscal propi).

     

    En resum, la Generalitat no el redueix perquè no vol deixar anar uns impostos que ara entren, no importa d'on vinguin i com siguin d'injustos, perquè estan escanyats i no tenen un duro. I CiU ha intentat la porta de darrere, és a dir, ja que no el volen reduir aquí, que el govern espanyol el suprimeixi.

     

  • L'altre dia sortia una d'aquelles nenes il·luminades d'iniciativa dient que era un "impost just". No sé què els van ensenyar sobre justícia, però treballar tota la vida perquè els fills puguin viure bé i que hagin d'acabar demanant un crèdit per pagar la casa on han viscut sempre com si fos nova a mi no em sembla just.

     

    El problema és que aquests super-progres pseudo-comunistes encara viuen a mig segle XX i es pensen que la societat es divideix en pobres i rics, sense tenir en compte que hi ha una classe mitjana que és molt majoritària. I el que és més greu és que els més rics sempre tenen algun sistema o altre per no pagar, de manera que toca pagar als de sempre.

  • A mí em semblaria bé que es retingués el 30% de l'herència si es fes a tot arreu igual. Que només es faci a Catalunya és una discriminació inacceptable.

  • Jo no veig tant clar que sigui injust...

     

    Ben pensat, el que és injust és que les herències estiguin permeses.  Bé, si no injust, és clarament incompatible amb el principi d'igualtat entre les persones.  Les herències són incompatibles amb els drets humans.

    • Un altre comunista.

       

      La qüestió no és comparar-se amb la resta de l'Estat, que també. Seria bo veure quin impost paguen la resta d'Estats civilitzats del món.

    • amb tots els respectes. Quina bajanada.

      Resulta que si tu tens un rellotge que t'agrada molt, per exemple, que té sobretot un valor sentimental pels motius que sigui i que a més a més resulta que és d'or... no li pots regalar al teu fill? i que n'has de fer?

       

      i qui diu un rellotge diu terres, o un parell de pisos... Això no té res d'injust perquè TOTHOM ho pot fer. DE fet s'ha fet sempre perquè és inherent a la naturalesa humana. Vols el millor pels que t'estimes.

       

      El que es injust és que l'autoritat fiqui el nas, REPETIDAMENT, en el fruit dels treballs d'una familia sencera, de vegades durant generacions.

       

      No veuria malament limitar la riquesa, però això són figues d'un altre paner. I no té res a veura a castigar i malmetre les herencies de la gent, genteta normal, que els rics prou que s'espavilen per no pagar el que toca.

       

       

      Quina feina ha fet l'estat, per guanyar-se part de l'herencia?  Si ni el mort, respecta.

      • No tinc clar si estic d'acord o no amb les herències.  Però això és només una opinió.

         

        El que no és una opinió, sino una veritat tautològica, és que les herències són incompatibles amb el principi d'igualtat de drets en néixer.  Les herències són precisament el mecanisme que perpetua les classes socials.  Fan que els fills dels rics siguin rics, i els fills dels pobres siguin pobres.

        • Bé, tot depèn de fins on volguis portar la igualtat eh?.  Jo per exemple he nascut més maco que el meu germà, per tant en principi lligo més... què?, on queda ara la igualtat?  I qui diu maco diu llest, diu intel·ligent o diu ric. Tant és.

           

           

          Jo crec que més que les herències el que perpetua les classes socials és el fet de no posar límits a la riquesa perquè aleshores si que hi ha gent que pot heretar massa. Però el fet d'heretar no és el mal (pots heretar ben poca cosa). El mal es que no hi ha cap topall a l'acumulació de riquesa.

           

          el tema té díficil solució perquè només ho soluciona algú que tingui molt poder (com ara l'Estat) però això crea immediatament molta riquesa a qui té tot aquest poder i la naturalesa humana no és gaire de fiar...

  • I els fills dels pobres encara més pobres oi? Si és voluntat dels pares deixar-ho als fills, que cony hi ha de dir l'Estat?! Si els meus pares es morissin jo no podria pagar l'impost, que és el 7% de les seves propietats  i em quedaria al carrer, és just oi? Ni pares ni casa. Si els comunistes tenen ganes de passar gana que se'n vagin a Corea del Nord o a Cuba que m'han dit que allà els funciona molt bé això de la igualtat...

les notícies més...