La consulta d'Arenys a la premsa internacional

Notable impacte mediàtic del plebiscit a nivell internacional · Reuters i AFP emeten teletips que reprodueixen desenes de mitjans

referèndum, autodeterminació, independència, consulta, arenys de munt, reuters, afp

La consulta independentista que es va viure el diumenge a Arenys de Munt no només ha centrat l'atenció de la majoria dels mitjans de comunicació del país durant les últimes setmanes sinó que també ha traspassat fronteres. Són molts els mitjans internacionals que s'han fet ressò del que serà un punt de partida de cara a nous referèndums i, consegüentment, el primer capítol d'una nova etapa, encara per definir, de la nostra història. Així doncs, malgrat que la consulta no tenia validesa jurídica, l'enrenou que s'ha generat al seu voltant atès el seu simbolisme no ha deixat indiferent a ningú. L'agència britànica Reuters, per exemple, titulava el seu article amb "Catalan town votes for independence from Spain" (Un poble català vota per la independència respecte Espanya) en el qual també parla de la manifestació de la Falange. Un article posteriorment reproduit per nombrosos mitjans, com ara el popular New York Times nordamericà. L'agència de notícies més antiga del món, France Press (AFP), també va parlar de la consulta a "Espagne: vote massif pour l'indépendance catalane lors d'un référendum symbolique" (Espanya: votació massiva per l'independència catalana en un referèndum simbòlic) oferint una explicació molt contextualitzada i detallada tant de la preparació -amb les corresponents traves per part del sistema judicial- com del desenvolupament i resultats del simbòlic referèndum. Frases com "aquest referèndum simbòlic es va celebrar en un local privat de la ciutat després que un tribunal prohibís la participació en l'organització per part de l'ajuntament, tal com s'havia plantejat originalment" donen una versió fidedigne del desenvolupament dels fets.

Probablement per primera vegada a la història aquesta ciutat del Maresme ha estat tan considerada per mitjans britànics, francesos, alemanys, eslovacs o quebequesos. Le Monde en un article sobre l'Onze de Setembre ja apuntava l'esdeveniment de diumenge i 7sur7 cita "el públic és enorme, molt més gran que el previst, s'espera una alta participació" com a declaració d'un dels membres de l'organització. Els mitjans alemanys també hi han posat el seu gra de sorra. De fet, un càmera de la productora Deutsche Film va assegurar que "Catalunya serà independent" i que això succeirà la "pròxima dècada". Així doncs, no és d'estranyar que la situació que van viure aquests corresponsals no els quadrés amb la imatge que s'ha exportat de l'Espanya dels toros i les panderetes.

Gary Gibson, corresponsal britànic, va començar la seva crònica preguntant-se: "Què passa a Espanya, que es prohibeixen votacions i s'autoritzen alhora manifestacions feixistes?". En una entrevista a El Punt no va estar-se de criticar "la manca de democràcia real que hi ha a Espanya" i va reconèixer que la majoria de britànics no entenen el què passa perquè "la imatge que hi ha d'Espanya és la dels toros i la sangria, i de sobte, apareixen uns que diuen que són diferents". De fet, amb la voluntat d'explicar aquesta "peculiar" situació, el periodista farà un documental per la BBC que mirarà d'aclarir "l'estranya relació entre Espanya i Catalunya". Exportant el conflicte al seu territori, va fer una observació contundent: "Si Escòcia obté un triomf esportiu i un escocès que viu a Londres penja la seva bandera, ningú no dirà res, mentre que si es penja una senyera a Madrid, tothom ho veurà com una provocació".

L'Scotsman escocès titula "Small town's big punch for Catalan independence", on parla de l'enorme suport al "Sí" de la consulta, cita els 60 municipis que pretenen fer-ne de similars i toca també el tema de la Falange, que assegura es va dirigir a la localitat per exhibir la seva parafernàlia feixista. Parla també de les declaracions de Carme Chacón d'ahir, igualant independentistes i feixistes, cita també declaracions d'Hereu, Laporta i del PP, i en general fa un complet i bon anàlisi de la situació.

D'altres mitjans europeus també en van parlar, com ara els alemanys d'n-TV, els austríacs Der Standard o ORF, el portuguès Expresso o l'edició turca de la CNN. En va parlar també la Ràdio Televisió Basca Eitb.com o el diari Gara a l'editorial.

A Espanya el polèmic i conservador diari El Mundo titulava "Sí masivo en la consulta independentista, que tuvo un 41% de participación" ("sí massiu a la consulta independentista, que va obtenir un 41% de participació"). Els diaris espanyols es van centrar en la participació, en un intent de minimitzar les repercussions del plebiscit, bo i obviant que aquesta havia estat fins a 6 punts més elevada que als darrers comicis arenyencs, les eleccions europees de l'any passat. El diari tradicionalment considerat progressista a l'Estat espanyol, El País, reproduia un text de la també espanyola Agencia EFE "Arenys vota masivamente a favor de la independencia de Catalunya" ("Arenys vota massivament a favor de la independència de Catalunya").

El portal de notícies europeu Euronews dedica un article (amb vídeo de la votació inclòs) a la consulta, amb un titular similar al de Reuters: "Catalan town votes for independence". L'article destaca que la gran majoria dels ciutadans han votat a favor de la independència respecte d'Espanya (96%), i que membres d'un grup d'ultradreta espanyol (Falange) van anar fins a la vila per defensar la unitat espanyola. El text cita que el 2006 es va aprovar un nou Estatut, que actualment es troba encallat pendent de revisió al Tribunal Constitucional espanyol, que amb tota probabilitat el retallarà, fet que segons Euronews podria debilitar el govern del PSOE a Madrid per la pèrdua del suport dels diputats catalans al Congrés.

A banda de mitjans de pes d'arreu d'Europa, altres mitjans més petits també han parlat de la consulta. Alguns d'aquests són M&C, Tipically Spanish.com, TopNews.in, Barcelona Reporter.com o Expatica.com.

Com a punt curiós cal afegir que la versió anglesa de la wikipedia, dins l'entrada de "independence referendum" parla d'aquesta consulta al subapartat "Plausible future referendums" (Futurs referèndums plausibles) explicant que "el vicepresident de Catalunya, Carod-Rovira, va proposar un referèndum pel 2014. Diferents grups independentistes van promoure aquest referèndum o un per celebrar-lo abans. Des d'Espanya se'ls va prohibir un referèndum per la independència i molts alcaldes i regidors de la ciutat també van promoure un referèndum no vinculant. Aquest referèndum consultiu sobre la independència de Catalunya es preveu per la primavera del 2010. El municipi d'Arenys de Munt ha estat el primer a votar la pregunta "Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea?" el 13 de setembre de 2009 i el 96% dels votants arenyencs van votar que 'sí'".

Podeu trobar més informació i vincles d'altres mitjans, i també repercussions a la premsa catalana en diversos teletips d'agència, en aquests fòrums de Racó Català: 1, 2 i 3. També es pot seguir la cronologia i trobar més enllaços a altres informacions a l'article sobre la consulta d'Arenys de Munt a la Viquipèdia.