Uns 200 municipis de l'Aragó es consideren de zones de parla catalana o aragonesa, aproximadament el 25% del territori global de sobirania aragonesa. L'estudi per determinar aquestes zones la farà el Consell Superior de les Llengües de l'Aragó, un òrgan consultiu que es crearà properament que vetllarà per l'ús correcte de les llengües. El formaran 15 membres de reconegut prestigi de diversos àmbits: lingüístic, educatiu, jurídic i literari, a proposta de la Universitat de Saragossa, de les Corts d'Aragó i del govern aragonès. El Consell determinarà qui és l'autoritat lingüística de les llengües i elaborarà les normes per al seu ús; també assessorarà el govern aragonès sobre eixos de política lingüística i toponímia, entre d'altres aspectes.

Pel que fa a les zones considerades catalanoparlants -i també les de parla aragonesa-, la nova llei preveu que siguin els pares qui decideixin si volen que els fills estudiïn aquestes llengües, i l'administració qui, en tot cas, ho haurà de garantir. Les administracions dels territoris amb presència de català o aragonès hauran de garantir que els ciutadans es puguin dirigir a elles en aquestes dues llengües, també per escrit, tot i que l'expedient es farà en castellà. Les publicacions oficials seran bilingües en els territoris corresponents. La toponímia serà la tradicional de cada territori. Tot amb tot, l'oficialitat, ja ho hem dit, serà només pel castellà, que sí que serà d'aprenentatge obligatori; concretament el text diu que l'única oficial serà "la gran llengua castellana". Català i aragonès seran sempre d'us i ensenyament opcional i voluntari. Ho va confirmar el portaveu del PSOE aragonès, Jesús Miguel Franco, que va remarcar el principi de "voluntarietat" pel català i l'aragonès, de manera que no s'obligarà a ningú a aprendre-les.

Durant l'estiu el PSOE tractarà de trobar el màxim suport a la llei, d'acord amb aquest text de mínims. La tramitació oficial començarà a setembre, amb l'objectiu de tenir-la aprovada a finals d'any i que entri en vigor a principis de 2010. El president aragonès, Marcelino Iglesias (PSOE), que per cert és catalanoparlant, veuria així acomplerta una de les seves promeses de campanya. Pel que fa a l'aprovació de la Llei, és probable que CHA i EUA hi donin suport. Si això fos així, la llei podria tirar endavant, ja que el PSOE disposa de 30 escons dels 67 de la cambra, 23 més en té el PP, 9 el PAR, 4 la Chunta Aragonesista (CHA) i 1 Esquerra Unida d'Aragó (EUA). El PP sembla clar que s'hi oposarà, i queda per veure l'opinió del PAR, que és probable que es decanti pel vot negatiu, tenint en compte que defensa que a la Franja no s'hi parla català sinó llengües locals aragoneses.

Tot i això la Chunta aspira a que la llei atorgui la cooficialitat a les dues llengües pròpies, aragonès i català, de manera que el PSOE tampoc no té assegurat el seu suport. Sense la Chunta i amb el vot contrari de PP i PAR, la llei no es podria aprovar.