El fet d'enviar la llei just abans de les vacances fa preveure que es pugui començar a tramitar el proper setembre i s'aprovi a final d'any. Pel que fa a les votacions, els analistes consideren que sigui quin sigui el redactat final el PAR no hi donarà suport, el PP ja ha avançat que hi votarà en contra, Izquierda Unida l'acceptarà i la Chunta Aragonesista es debat entre el vot afirmatiu o l'abstenció per considerar-la una llei "poc ambiciosa".

Caldrà veure, però, el redactat final de la Llei de Llengües. L'esborrany de l'avantprojecte filtrat ara fa un any com ja hem dit, situaria el català i l'aragonès reconeguts com a "llengües pròpies" de l'Aragó, però no serien cooficials ni tan sols als territoris on es parlen. L'única llengua oficial que preveu aquell esborrany d''avantprojecte és doncs el castellà, que tot i així no tindria el caràcter de "llengua pròpia". Alguns de les desenes esborranys anteriors a aquest, com és el cas del del 2001, sí que oferien la cooficialitat del català i l'aragonès en aquelles zones de l'actual Aragó on aquestes llengües hi són parlades, com és el cas de la Franja de Ponent, que la llei espanyola situa a l'Aragó. L'esborrany filtrat fa un any a l'Heraldo afirmava que l'Aragó és "trilingüe", un territori on hi ha "el castellà, llengua majoritària i oficial al conjunt de l'Aragó" i on també "hi conviuen dues llengües en diverses zones, l'aragonès i el català, amb les seves respectives modalitats". La ironia arribava fins al punt que el text afirma que aquestes dues llengües "seran objecte d'especial estudi i protecció", una frase similar a la que apareix a la Constitució espanyola, que al seu article 3 apartat 3 diu que les altres llengües diferents del castellà "serán objeto de especial respeto y protección".

En canvi l'avantprojecte de 2001 deixava a criteri dels ajuntaments la denominació de la llengua que s'hi parla, tal i com demanaven i demanen algunes organitzacions de la ultradreta espanyolista anticatalana -de les que ja n'hem parlat en diverses ocasions-. Ara l'avantprojecte filtrat a l'Heraldo divideix l'Aragó en diverses zones, la que s'hi parla aragonès, la que s'hi parla català, la que no s'hi parla cap de les dues -i per tant castellà- i la zona de transició entre llengües. En aquest punt doncs hi ha reconeixement de la unitat de la llengua catalana.