L'actual model electoral del Principat es regula per una disposició de l'Estatut que apunta cap a la normativa electoral espanyola mentre no s'aprovi una llei electoral pròpia. El model divideix el Principat en quatre demarcacions ("Províncies"), i assigna un determinat nombre d'escons a cadascuna d'ella. En total 135 escons, 75 a Barcelona, per un model que al capdavall manté un equilibri entre població i territori.
En canvi l'esborrany de la nova llei electoral catalana gairebé només té en compte la demografia i per tant prima clarament els territoris més poblats en detreniment dels que ho estan menys. L'única concessió a l'equilibri territorial són els 2 escons garantits per demarcació (les futures vegueries). Malgrat tot els experts que han participat a la redacció de l'esborrany creuen que l'actual mapa polític del Principat no variaria excessivament.
L'esborrany s'assembla sospitosament al text que ha impulsa el grup Ciutadans pel Canvi (CpC) mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular (ILP). El grup afí al PSC, que de fet compta amb diversos diputats al Parlament -es va presentar en coalició amb els socialistes-, recull aquests dies signatures per una ILP sobre el tema, sobretot a la ciutat de Barcelona. El text que proposen és pràcticament pastat a l'esborrany d'Ausàs: primar la proporció una persona-un vot, assignar un mínim d'un escó per demarcació (l'única diferència amb l'esborrany, que en preveu un mínim de dos), i llistes desbloquejades. Un digital català ha radiografiat la iniciativa, que cerca beneficiar clarament -i sense dissimular- els partits que tenen més representació a les àrees més poblades.
La ILP de CpC empra l'habitual tàctica del PSC de fer-se seva qualsevol demanda o premisa teòricament positiva (reforma de l'Estatut, nova llei electoral) per tergiversar al seu favor amb conceptes que tothom entén (1 persona 1 vot) però amagant la part que no interessa -electoralment parlant-. Per exemple, sobre la nova llei electoral catalana, s'amaga que l'equilibri entre població i territori és un fet que es dóna a la majoria de països del món, com ara als EUA, amb un Congrés bicameral, la Cambra de Representants, que elegeix congressistes en base als districtes i de forma proporcional, i el Senat, que inclou 2 senadors per cada estat independentment del tamany o població de cadascun. Com que les lleis necessiten l'aprovació de les dues cambres, això assegura que els territoris també s'hi vegin representats, i no només la població.
Sense anar tant lluny, al coprincipat d'Andorra les eleccions legislatives també es regeixen per aquest criteri, 14 dels 28 consellers s'elegeixen en circumscripció única i vot proporcional, i els 14 restants s'elegeixen en cadascuna de les 7 parròquies en què es divideix el país, per mantenir l'equilibri entre població i territori. I és que si no es fa així, els territoris extremadament poblats (com la demarcació de Barcelona al Principat) serien els únics on els polítics decidirien invertir-hi pel fet de tenir molts més vots electorals, i en canvi altres zones molt pocs poblades del país restarien ignorades -més del que ja ho estan- ja que no importaria a ningú el que votessin.
Aquesta manera d'entendre el concepte d' "un ciutadà un vot" no s'aplica ni als EUA, ni al Canadà, ni la Gran Bretanya, ni a França ni a Alemanya, ni a cap de les democràcies dels nostre entorn.
El juny de 2007 ja va entrar un esborrany sobre la futura llei al Parlament de Catalunya, però el tema va quedar aturat.
Opina
Configuració |