Poques hores després de publicar el post precedent, em queda superat pels fets. Llegim en el Diari de Balears que el PP de les Illes posa en marxa una ofensiva sense precedents contra la llengua catalana i pretén derogar la Llei de normalització lingüística i el Decret de mínims, que el català deixi de ser un requisit per a la funció pública i passi a ser un mèrit, que els pares puguin triar la llengua de totes les assignatures, que els alumnes puguin fer els exàmens en la llengua que vulguin i que els ciutadans -deuen voler dir sobretot els càrrecs públics- s'expressin en la llengua que vulguin. I, a més, demanen que desapareguin -així ho diu el diari- els llibres de text en "barceloní" i s'editin en "mallorquí", "menorquí", "eivissenc" i "formenterenc". El programa del PP ultraespanyolista i d'extrema dreta de Delgado sense màscares i sin complejos.

Els analistes poden fer la seva feina i treure deduccions sobre les intencions i l'abast de l'operació, i sobre alguns elements en joc, com el recurs a les maniobres de distracció per a desviar l'atenció dels escàndols, l'efecte gallec o la por dels populars que ciudadanos i roses díez els prenguin la clientela. El fet és que aquest partit ha optat per aquesta via i això conforma un mapa polític d'unes determinades característiques.

Aquí fem alguna observació sobre el discurs i l'argumentari. Ens volen "equilibrar". Diuen que volen l'equilibri entre les dues llengües oficials. Discurs impresentable que pretén embullar el personal confonent els conceptes de (suposat) equilibri legal i equilibri social. Volen vendre l'equilibri com la possibilitat de tothom de parlar, escriure i estudiar en la llengua que els vingui en gana -alguns, com el batle de Marratxí o la diputada Castillo (vegeu àudio del post precedent) ja van triant-, en un context polític i legal absolutament desequilibrat a favor de l'espanyol per una Constitució antidemocràtica i per tota la dinàmica que genera un Estat construït a partir d'una sola llengua omnipresent en tot. La seva "llibertat de triar" en aquest context és el final de la llengua, i ells ho saben. Els populars preparen per a nosaltres un "equilibrat" lingüicidi. Caldrà respondre'ls com aquest país i aquesta llengua necessiten.


Gabriel Bibiloni (web) és Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, doctor en Filologia Catalana, i actualment és professor de la Universitat de les Illes Balears.

Article aparegut al seu weblog (bloc)