Registrar-se
Recorda contrasenya

Societat. dimecres, 04 de març de 2009, 17:00

La Plataforma per la Llengua troba positiu el document de bases de la nova Llei del Cinema

cinema_17.jpegLa Plataforma per la Llengua ha fet avui una valoració "positiva" de la proposta de nova Llei del Cinema del Principat. L'entitat considera que, si acaba tirant endavant, el document "contribuirà a posar fi a anys d'una pràctica i d'una inèrcia discrimitòria". La Plataforma reclama, però, "més ambició i fermesa en el procés de debat que ara s'iniciarà al Parlament de Catalunya". L'entitat ha emès també un text on valora els aspectes lingüístics que preveu el document preeliminar. A part de valorar positivament el conjunt del document, i desitjar la fi de la discriminació per als catalanoparlants, l'entitat considera necessari que la futura llei "asseguri l'exhibició de les còpies doblades i subtitulades a les sales de cinema de Catalunya, bé establint un sistema de quotes d'exhibició, bé fixant un sistema d'incentius per assegurar que l'exhibició de cinema en català s'acosti progressivament al 50%, tot assegurant-ne la presència en totes les poblacions de Catalunya i a les hores de màxima assistència al cinema". Subratlla també la necessitat de que aquest increment "tingui repercussió en les pistes dels DVDs". Per l'entitat el problema actual del cinema "en català" és "la manca d'oferta, obstaculitzada per unes empreses que tenen poca mentalitat innovadora i que es refugien encara en temps passats".

 

La Plataforma per la Llengua ha fet avui una valoració "positiva" de la proposta de nova Llei del Cinema del Principat. L'entitat considera que, si acaba tirant endavant, el document "contribuirà a posar fi a anys d'una pràctica i d'una inèrcia discrimitòria". La Plataforma reclama, però, "més ambició i fermesa en el procés de debat que ara s'iniciarà al Parlament de Catalunya". L'entitat ha emès també un text on valora els aspectes lingüístics que preveu el document preeliminar.

A part de valorar positivament el conjunt del document, i desitjar la fi de la discriminació per als catalanoparlants, l'entitat considera necessari que la futura llei "asseguri l'exhibició de les còpies doblades i subtitulades a les sales de cinema de Catalunya, bé establint un sistema de quotes d'exhibició, bé fixant un sistema d'incentius per assegurar que l'exhibició de cinema en català s'acosti progressivament al 50%, tot assegurant-ne la presència en totes les poblacions de Catalunya i a les hores de màxima assistència al cinema". Subratlla també la necessitat de que aquest increment "tingui repercussió en les pistes dels DVDs". Per l'entitat el problema actual del cinema "en català" és "la manca d'oferta, obstaculitzada per unes empreses que tenen poca mentalitat innovadora i que es refugien encara en temps passats".

La Plataforma no entén com pot ser que "en sectors com la telefonia mòbil, Internet, la televisió, la ràdio, el teatre o les revistes i diaris, els percentatges de català oscil·len entre el 26 i el 50% i, en canvi, en el cas del cinema, aquest percentatge se situa només al voltant del 3%. El català té audiència, sempre que n'existeixi una oferta adequada. El problema del cinema és la manca actual d'oferta". Per l'entitat el català "és rendible comercialment, com ho demostren un nombre cada vegada més alt d'empreses que aposten per la llengua catalana per motius comercials en sectors tant diversos com la publicitat, la retolació, Internet, la telefonia mòbil, les noves tecnologies, l'atenció al client, l'etiquetatge, etc".

L'entitat reclama "ambició, coherència i fermesa" en el procés de debat que s'iniciarà ara, i recorda que des de fa anys la societat civil catalana "ha reivindicat la necessitat d'assegurar el dret dels consumidors a veure cinema en català". De fet la Plataforma ha engegat diverses campanyes amb aquest objectiu, com el clip de vídeo "El català al cinema? Missió impossible", o el manifest a favor del cinema en català, redactat fa 5 anys i que va ser signat pels principals partits polítics del Principat, així com sindicats, universitats, i col·legis professionals del país, un manifest i signatures que podeu trobar ací.

Envia Corregeix

1134 lectures   5 comentaris

  • És molt més important l'etiquetatge, amb el qual tothom s'hi ha de trobar forçosament cada dia. 

     

    Personalment, nosaltres no anem mai al cinema. Se'n pot precindir sense cap problema.

     

    Però sempre hem d'anar a l'Esclat expressament si volem comprar aliments etiquetats en català.

     

    Que el govern prengui nota de la prioritats.

     

    Si volem que el català es normalitzi cal d'una vegada que s'obligui a l'etiquetatge de tots els productes venuts a Catalunya que estiguin etiquetats en català com a primera llengua.

    • Tindal, que tu no vagis al cinema no treu que sí ho facin desenes de milers de persones.

       

      Que circulin més còpies en català contribueix a una cosa essencial: ajudar a construir l'imaginari català (i en català).

       

      Això no treu importància a l'etiquetatge, ambdues coses són MOLT importants.

  • A veure anem a pams, perquè aquesta notícia té trampa, a no sé que el Sr. Montilla prepari la independència de Catalunya per demà passat.

     

    Mal que ens pesi, som a Espanya i segons la llei tots som iguals i per tant no se'ns hauria de discriminar per raó de llengua, entre d'altres coses. Si tots som iguals, vol dir que jo haig de tenir els mateixos drets lingüístics a Barcelona, que a València, que a Madrid i que a Màlaga. Això vol dir que si som al mateix país i tots tenim els mateixos drets, jo haig de poder veure una pel·lícula en català a Barcelona, com a València, com a Madrid o com a Màlaga, perquè bé que haig de poder tenir els mateixos drets a tot el "meu" país, oi?

     

    En aquests moments, i fins i tot amb la nova llei, un habitant de Madrid o de Màlaga sí pot veure i podrà veure una pel·lícula en espanyol a Barcelona i a València, com també a Madrid i a Màlaga. Per tant, aquest ciutadà pot exercir els seus drets arreu del país. Podrem els catalanoparlants exercir els nostres drets a arreu del què de moment és el nostre país?

     

    En tot cas aquí hi ha dues opcions:

     

    A) Tots tenim els mateixos drets arreu. Això vol dir, jo puc veure una pel·lícula en català a Màlaga, de la mateixa manera que un malagueny pot veure una pel·lícula en espanyol a Barcelona.

     

    B) A on acaben els meus drets lingüístics, comencen els de l'altre i viceversa. Establim fronteres lingüístiques (com a Bèlgica i Suïssa) i a Màlaga i a les zones tradicionalment de parla espanyola només es fan pel·lícules en espanyol (entre d'altres coses), i a les zones de tradició catalanoparlant només es fan les pel·lícules en català (entre moltes altres coses).

     

    No fer-ho així és estar en fals. És continuar, pel català, en complet desavantatge. És fàcil d'entendre.

    M'inclino per l'opció B. És més realista. Sempre serà més fàcil. Ignoro quanta gent interessada pot haver-hi a Màlaga en veure una pel·lícula en català. A més, l'opció B ja fa que alguns es vagin acostumant a què tot sigui en català el dia que siguem sobirans (no queda massa).

les notícies més...